ERC revalida la victòria i pot ser clau en la investidura

Els republicans perden dos escons però serien determinants si Sánchez aposta per un pacte d'esquerres

Gabriel Rufián i tota la cúpula d'ERC celebrant la victòria del 10-N
Gabriel Rufián i tota la cúpula d'ERC celebrant la victòria del 10-N | Adrià Costa
10 de novembre de 2019, 22:18
Actualitzat: 11 de novembre, 10:12h
"Guanyarem!", va cridar a plens pulmons Oriol Junqueras des des de Lledoners el passat 2 de novembre, just quan es complien dos anys del seu empresonament. Vuit dies després, la seva proclama s'ha fet realitat. ERC ha tornat a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya. Capitanejats per Gabriel Rufián, els republicans han revalidat el triomf, però amb 13 diputats (869.934 vots), dos menys que els obtinguts el 28-A, quan va superar el milió de vots. Tot i això, poden tornar a ser aritmèticament determinants en la investidura si Pedro Sánchez mira cap a l'esquerra a l'hora de forjar aliances.

Els republicans han encaixat amb satisfacció un resultat que durant el recompte ha anat frec a frec amb el PSC. En un context d'irrupció de la CUP amb dos diputats i amb un lleuger ascens de Junts per Catalunya, que ha passat de set a vuit, ERC ha perdut un representant per Barcelona i un per Girona, un descens que serà analitzat amb lupa de cara a les pròximes eleccions catalanes. Especialment perquè els de Carles Puigdemont trenquen la tendència a la baixa. Tot i això, a ERC donen per complerts els seus dos principals objectius: haver tornat a guanyar i poder tenir un paper clau en l'aritmètica de la governabilitat espanyola. Els republicans s'embutxaquen també la satisfacció d'haver superat en escons a Ciutadans.

El rol d'interlocutors

"El republicanisme català avui ha sentenciat com mai", ha proclamat Rufián després que els independentistes hagin obtingut el millor resultat de la seva història en unes eleccions espanyoles amb 23 dels 48 diputats que es distribueixen a Catalunya. Els d'Oriol Junqueras havien concebut el 10-N com una oportunitat per "sentenciar" l'Estat després de les condemnes imposades pel Suprem. Guanyar, han insistit, era la manera de respondre que, malgrat les penes de presó, l'independentisme persisteix.


Aquesta ha estat l'única llicència en el terreny de l'èpica que s'han permès, perquè el missatge troncal s'ha acabat bastint en la necessitat d'aconseguir que el govern de Pedro Sánchez s'assegui en una taula de diàleg. ERC reivindica el seu rol d'interlocutor amb la Moncloa en un moment en què el PSOE ja no considera que el president Quim Torra sigui un "interlocutor vàlid". 

Amb l'independentisme de segell pragmàtic per bandera, han fet una crida al vot útil que ha estat efectiva. Els republicans han centrat la campanya en demanar que el suport independentista es concentrés en la seva candidatura perquè era l'única amb possibilitats reals de guanyar, però per transcendir les seves pròpies fronteres, han interpel·lat al votant no estrictament independentista que desitja una sortida dialogada al conflicte entre Catalunya i Espanya. Ja a les passades eleccions del 28 d'abril, segons el CEO, ERC va aplegar un 33% de votants que no tenien la independència com a model prioritari d'organització territorial.

La "triple victòria" d'ERC

Els republicans han aprofitat que el PSC s'ha vist arrossegat per un PSOE que ha endurit el seu discurs contra l'independentisme i que ha entrat en la subhasta de la mà dura per interpel·lar el votant socialista incòmode amb aquest gir. Tot i això, amb la davallada de Ciutadans i malgrat el gir de Sánchez, els socialistes catalans han aguantat la posició. La pèrdua de dos escons -un a Barcelona i un a Girona- l'atribueixen a la irrupció de la CUP per primera vegada en unes eleccions espanyoles. En tot cas, es trenca la tendència a la davallada de JxCat, fet significatiu a tenir en compte els pròxims mesos.