El govern espanyol comptarà amb el suport dels set diputats d'ERC en la votació dels tres decrets que es debatran aquesta setmana al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat aquest dilluns la portaveu dels republicans, Raquel Sans, que ha discrepat de Junts i ha considerat que el decret que aborda qüestions relacionades amb la justícia no incorpora "cap novetat ni element" que "perjudiqui" la llei d'amnistia. La posició dels republicans topa d'aquesta manera amb la del partit fundat per Carles Puigdemont, que a hores d'ara contempla votar en contra dels tres decrets, el dimecres.
El principal escull que argumenta Junts és en el decret que aborda actualitzacions en la justícia. En ell, s'hi consigna una reforma de la llei d'enjudiciament criminal (Lecrim) que podria posar entrebancs a l'aplicació de l'amnistia. La norma ve de la passada legislatura i es fa en resposta a una directiva europea. "És una mesura que ja formava part d'un projecte de llei que va decaure quan no hi havia l'amnistia en tràmit", ha recordat precisament Sans. És a dir, els republicans, com també ho diu el govern espanyol, desvinculen que sigui una reforma feta 'ad hoc' per posar traves a l'amnistia perquè ja s'havia plantejat abans que la mesura de gràcia estigués damunt la taula.
Els juntaires, però, no ho veuen així. Davant d'això, els d'Oriol Junqueras rebutgen fer-los cap crida explícita perquè votin a favor del decret, però reivindiquen que la seva postura és la bona i la "responsable": "ERC el que intenta és aplicar amb coherència la manera de fer política que ens ha donat resultats en forma d'indults, la reforma de la sedició, i la llei d'amnistia. No m'atreviria a fer crides, m'atreviria a defensar la nostra política i estratègia política, que és la que s'ha demostrat que dona resultats".
Sans també ha aprofitat per fer pedagogia sobre els decrets que es debaten, perquè responen a "necessitats de la ciutadania" i contribueixen a "millorar" la seva vida. Ha reivindicat que en matèria de treball s'incorpora la flexibilització de les prestacions de l'atur, la universalització dels dies de lactància, i que els convenis laborals d'àmbit autonòmic prevalguin sobre els estatals. En matèria d'ajuts, ha subratllat que es prorroguen els desnonaments a famílies vulnerables o la regularització de les pensions. I també, en l'àmbit de la justícia, ha remarcat que inclou mesures per agilitzar els tràmits i que dona més "seguretat jurídica" a les persones que inicien un procés judicial.
El decret, a la pràctica
El decret polèmic que no convenç Junts té un nom que li permet passar desapercebut. És el reial decret 6/2023, de 19 de desembre, de mesures urgents per a l'execució del pla de recuperació, transformació i resiliència en matèria de servei públic de justícia, funció pública, règim local i mecenatge. Aquesta norma modifica, en l'article 103, la llei d'enjudiciament civil i li afegeix un nou article, el 43 bis, que regula les qüestions prejudicials.
Ara com ara, quan un tribunal ha d'aplicar una llei i té dubtes sobre si encaixa en el dret europeu, pot preguntar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com s'ha d'interpretar la legislació. És una circumstància que ja es va produir, per exemple, quan el magistrat Pablo Llarena tenia dubtes sobre les euroordres emeses contra els dirigents independentistes que no han estat jutjats. En el cas de l'amnistia, si un tribunal l'ha d'aplicar i no té clar si respecta la normativa comunitària, pot presentar aquesta pregunta prejudicial, ben argumentada, i deixar en suspens el procediment en qüestió fins que el TJUE no es pronunciï.
A la pràctica, això voldria dir, per exemple, que els polítics inhabilitats -per exemple Jordi Turull o Oriol Junqueras- ho continuarien estant fins que no se'ls apliqués l'amnistia. I la llei no es podria aplicar fins que el TJUE no es posicionés sobre les prejudicials presentades des d'Espanya. Aquest article, el 43 bis, ja s'ha inclòs en la llei d'enjudiciament civil. En les darreres hores, Junts ha advertit el PSOE que hi votaran en contra quan arribi al Congrés. Fonts jurídiques apunten que caldria introduir matisos a l'article en qüestió per diferenciar entre prejudicials en matèria civil i en matèria penal.