El més important és no perdre la racionalitat. TV3 i Catalunya Ràdio poden salvar-se perfectament i mantenir la base d'una programació de qualitat, arrelada al territori i amb vocació d'universalitat, com han estat sempre. L'únic que passa és que, ara, caldrà rebaixar els costos de forma molt notable. I, òbviament, no serà gens fàcil.

Retallar despeses acostuma a tenir conseqüències i, a més, inevitablement, la tisora sempre va condicionada en alguna mesura per interessos, prejudicis i anàlisis discutibles. Però el pitjor que es pot fer és estalviar sense criteri. Una rebaixa dels sous lineal i massiva és un error, perquè no prioritza les àrees essencials ni preserva els treballadors amb més projecció i incidència en el producte. A TV3 hi treballen alguns dels millors professionals d'aquest país -i es nota- barrejats amb insignes barruts -i també es nota- que fa anys que se'n foten de la generositat del contribuent. Durant els anys d'abundància se'ls ha tractat per igual, no pot ser que en el futur es continuï fent el mateix.

D'altra banda, és inaudit que les productores externes hagin generat milionaris. El talent s'ha de pagar a un preu just i transparent i només en el cas que els professionals de la casa no puguin aportar un producte equivalent. I, finalment, un ERO, si es fa amb criteri i atenent a les necessitats reals de l'empresa, és una decisió positiva i orientada cap al futur.