L'Estrella de Vilassar de Dalt era, a finals del segle XIX, un espai llibertari on es defensaven els interessos de la classe treballadora i s'impulsaven iniciatives cooperativistes. El franquisme el va aniquilar. Avui torna a ser un enclavament popular, un ateneu on múltiples iniciatives amb identitats diverses conflueixen i impulsen els seus projectes. I aquest ha estat l'indret que ha escollit Xavier Godàs, exalcalde del municipi -impulsor durant el seu mandat de la rehabilitació de l'espai- i candidat de Nova Esquerra Nacional per dirigir ERC, per pronunciar la seva primera conferència política. Confluir, imbricar estratègies compartides amb les esquerres, recosir el partit i que els republicans reimpulsin el moviment independentista són algunes de les banderes que ha enarborat. Com aquest espai vilassarenc, que teixeix entre famílies diverses amb un objectiu comú: fer comunitat.
"Si el procés ha mort, l'aspiració a la sobirania nacional continua viva. És l'hora del moviment d'alliberament nacional. ERC haurà de ser jutjada per la seva capacitat de liderar el rearmament estratègic del sobiranisme i republicà popular des del camp de joc de l'esquerra", ha proclamat Godàs davant d'un centenar de persones. Que el partit republicà sigui l'ateneu que rellança la lluita després d'una època de desactivació és la seva aposta. Aquest ha estat l'acte més destacat del candidat que mai ha ocupat un càrrec a l'executiva nacional i que fins ara no gosava de popularitat entre les bases, però que compta amb el suport de dirigents com Marta Rovira o Pere Aragonès.
En aquesta ocasió la secretària general del partit i l'expresident de la Generalitat no hi eren entre el públic -no volen aclaparar el focus mediàtic- però sí que han fet acte de presència dirigents que no s'havien posicionat encara en la batalla, com l'exconseller Carles Campuzano o el diputat al Congrés Francesc-Marc Álvaro, tots dos independents. També l'alcalde del Masnou, Jaume Oliveras, o el director de l'Institut Metròpoli, Ricard Gomà. Ernest Maragall, ara exmilitant per l'episodi dels cartells, i que des d'un inici ha manifestat el seu suport a la candidatura, ha tornat a manifestar el seu compromís amb aquesta assistint a l'acte. També s'hi ha atansat l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.
La recepta de Nova Esquerra Nacional és recuperar el diàleg amb la societat civil i altres actors independentistes. Tot plegat, impulsant una conferència de les esquerres sobiranistes la tardor del 2025, així ho recull el programa. Ha de tenir dos objectius, ha explicat Godàs: compartir un marc i estratègia política amb totes les organitzacions polítiques i socials de l'esquerra sobiranista, i acordar "l'assalt republicà" a les eleccions del 2027. "En l'etapa que obrim, els ajuntaments, tots els pobles i ciutats, seran la base fonamental del procés d'autodeterminació i emancipació social", ha llançat al final del seu discurs. Tornar a posar al centre l'ADN municipalista del partit és un dels capteniments de la majoria de candidatures d'ERC, i és que gran part de les bases estan implicades en projectes municipalistes i molts cops s'han sentit abandonades per la direcció.
"De l'actual atzucac no se'n surt per la via de solucions miraculoses que només condueixen a amplificar la impotència política. Treballar per esmenar l'estat de coses que condiciona el desplegament dels propis objectius és el que s'entén per política d'alliberament. I en això no hi ha pressa que valgui, sinó intel·ligència i una pacient sistemàtica de treball al servei de tothom qui forma part d’aquest país", ha afegit. I que es pot fer de manera immediata, segons Godàs? Més enllà de la conferència nacional, té en ment sis propostes per a tot el moviment. Exercitar una "ètica de la humilitat", recuperar les aliances sobiranistes, arribar a més gent, enfortir les organitzacions polítiques i promoure l'autoorganització popular, ampliar les interlocucions polítiques europees i mantenir una estratègia de confrontació permanent.
Mirada crítica al procés
Abans de receptar estratègia, però, Godàs ha dedicat una bona estona a la crítica de què ha fallat fins ara. Una autocrítica que l'ajuda a diferenciar-se amb la candidatura d'Oriol Junqueras, protagonista del procés que no va acabar amb el final desitjat pel moviment. Partint del postulat que la "unilateralitat és un mite", el candidat ha assegurat que Catalunya no és independent "perquè el 2017 no estava en condicions contextuals de ser-ho". "La mare de tots els nostres problemes és que el 2017 no es disposava d'una majoria social inapel·lable per imposar l'autodeterminació a l'Estat. Per tant, l'Estat i el marc geopolític que el sustenta, la UE, reaccionaren radicalment en contra de la voluntat catalana de sobirania"", ha sentenciat.
"D’altra banda, però, el problema de l’independentisme ha estat lliurar-se més a la moral de les coses que a la pràctica política en circumstàncies complexes. Des de les eleccions plebiscitàries de 2015, l’independentisme propugna la idea errònia conforme la garantia d’èxit en la conquesta d’un objectiu depèn únicament de la determinació del moviment que el promou", ha continuat. També ha furgat en el fet que si ara les condicions actuals de l'independentisme són pitjors que el 2017, toca assumir responsabilitats.
També ha reflexionat sobre la unitat, l'elefant a l'habitació de l'independentisme. "Per tal de recompondre l’independentisme és necessari que els diferents espais independentistes delimitin clarament el seu espai d’identitat política. La unitat per la unitat és un discurs buit. La diversitat política de l’independentisme permet fer créixer el moviment molt més que si es tractés d’un bloc monolític", ha declarat. En aquest sentit, ha apuntat que ha de ser des de la delimitació de cada àmbit d'identitat política que els espais conflueixin en una estratègia conjunta d'autodeterminació.
Per què ERC ha perdut suport social i intern?
I sobre la situació concreta d'ERC, per la pèrdua de vots i militants, Godàs, que durant l'etapa de Pere Aragonès va ocupar una direcció general del Govern, ha fet la lectura que el partit "ha patit els costos d'haver garantit l'activitat política en un context molt complicat". És a dir, el desgast per la gestió de la frustració després del procés fallit. Ho ha definit com el "col·lapse de l'estratègia independentista, la generalització de la repressió i la pèrdua de control sobre les institucions".
"Des de llavors, l’objectiu del partit ha estat transitar d’una situació acaparada per la repressió a entomar el conflicte per la via de la negociació. Serà poc èpic justificar el pragmatisme, però, en política, quan un no pot guanyar, el que ha d’evitar és perdre’n tota possibilitat. En aquest sentit, la feina que s’ha fet era necessari de fer-la, però això ha comportat un cost important en termes de suport social perquè tant l’estratègia 18 seguida com els guanys assolits", ha reflexionat. També ha carregat contra Junts per abandonar el Govern Aragonès el 2022, el que ha titllat del seu principal "acte d'irresponsabilitat" vers el país: "S'ha limitat a fer simulacres d'enfrontament, destinats especialment a torpedinar Esquerra, mentre que per la porta del darrere ha estat aprofitant tot el camí de la negociació obert per ERC".
Ara sí, ha començat la campanya
Aquest cap de setmana ha començat oficialment la campanya pel congrés dels republicans, que viurà una primera votació el 30 de novembre, però que es podria repetir el 14 de desembre si cap dels candidats aconsegueix superar el 50% dels suports. Aquest dissabte el partit ha validat els avals registrats per cada llista. De les quatre que aspiraven a concórrer, finalment tres han superat el llindar del 5%, uns 400 avals. Són la llista de Godàs, amb 1.510. També la de Junqueras, amb 2.565, i Foc Nou amb 468. Aquesta setmana també s'han anat presentant els programes electorals. Es debatran el 24 i 26 de novembre, en un cara a cara entre els candidats a la secretaria general i els candidats a la presidència.
