Ernest Maragall s'ha donat de baixa com a militant d'ERC per l'escàndol dels cartells contra l'Alzheimer promoguts per un membre del partit. Així ho ha anunciat aquest dilluns en roda de premsa, després de gairebé un mes sense comparèixer públicament d'ençà que va esclatar la polèmica el passat 1 de juliol, publicada pel diari Ara. Un temps en què el fins ara dirigent republicà no ha volgut fer sang de tot un episodi en el qual ell i el seu germà, Pasqual Maragall, n'han estat les víctimes directes. "Va ser un espectacle vergonyós", ha declarat des de la seu del partit, en referència a tota la seqüència dels fets "lamentables". Ara bé, a banda d'anunciar que estripa el carnet del partit, també ha explicat que mantindrà la seva signatura al manifest d'ERC que demana un canvi de lideratges dins l'organització.
Maragall ha comparegut a la seu del carrer Calàbria sol, però ha entrat a la sala acompanyat dels seus dos excaps de gabinet, Rosa Suriñach i Guillem Casals, i pel cap de premsa del president de la Generalitat, Marçal Sarrats, que en un passat havia format part de l'equip de Maragall a Barcelona. Josep Maria Jové, president del grup parlamentari d'ERC, ha fet acte de presència en bona part de la compareixença. En qualsevol cas, la posada en escena de Maragall ha ofert una imatge molt diferent de la de la dimissió de l'exviceconseller del Govern, Sergi Sabrià, que va plegar per estar involucrat en el cas -en va tenir coneixement i ho va amagar, segons les informacions publicades- i que va intervenir en una sala on l'acompanyaven desenes de càrrecs i dirigents del partit. Segons l'entorn de Maragall, ha volgut fer l'anunci amb el seu cercle més "personal".
"Sento decepció i distància crítica", ha dit Maragall durant la seva compareixença. Ha criticat que encara no s'hagin esclarit alguns aspectes sobre el cas, ni prou decisions "individuals o orgàniques". L'ara exrepublicà va entrar a militar a les files d'ERC el 2018, va ser conseller del Govern i diputat al Parlament per aquest partit. També, el guanyador de les eleccions a Barcelona el 2019. Va tornar a ser el cap de llista dels republicans a la capital catalana el 2023 i líder del grup municipal, fins que va plegar el desembre d'aquell mateix any. Abans de militar a ERC, però, va tenir una llarga trajectòria al PSC i va ser un dels impulsors del corrent catalanista i sobiranista entre les files socialistes, Nova Esquerra Catalana i el Moviment d'Esquerres. Per ERC, va ser un fitxatge de molta rellevància.
Durant la compareixença, Maragall ha esperat que ERC "prengui les decisions que pertoquin". "No puc deixar la meva posició en l'aire, no puc esperar més que s'allarguin procediments, i per això, dic 'fins aquí hem arribat'", ha afegit. Maragall s'havia mantingut en silenci, i només va publicar una carta després de la polèmica en la qual defensava l'honestedat d'ERC i carregava contra l'excap de comunicació, Tolo Moya. Ara, però, ha decidit plegar perquè vol donar l'episodi per "tancat". "No puc romandre callat davant de tot això, i menys podria acceptar que algú confongui silenci amb complicitat o conformitat", ha afegit.
Marxa, però, apuntant també als responsables de la cúpula que van conèixer els fets. "Fos qui fos, per haver-ho pensat o validat, o perquè s'escapés del seu control, no va voler donar la cara en aquell moment ni va assumir la responsabilitat quan tocava fer-ho", ha declarat. Després de saltar la polèmica dels cartells es va saber -a través d'uns àudios als quals va tenir accés RAC1- que membres de la cúpula d'ERC van tenir coneixement de l'autoria de la campanya dels cartells poc després que es pengessin, però van decidir ocultar-ho per evitar una crisi oberta. "Sabem que la direcció política no se'n va assabentar fins uns mesos després, cosa que no l'eximeix de la seva responsabilitat", ha afegit.
En les gravacions apareixen les veus del vicesecretari general de comunicació republicà, Oriol Duran; el gerent i vicesecretari de finances, Jordi Roig; Sabrià i Moya. Les gravacions daten del 8 de febrer de 2024, gairebé un any després de l'acció, i apunten com ja sabien que un informe dels Mossos d'Esquadra assenyalava directament el partit. De fet, planificaven com gestionar el moment en què la informació passés a l'esfera pública. Són Duran i Sabrià qui plantegen la situació i dissenyen l'estratègia amb Roig.
Abans de fer-se públics els àudios, que van comportar una demanda d'ERC contra Moya, a qui van acusar de difondre'ls, ERC havia conclòs la investigació interna per resoldre el polèmic episodi amb el compromís de l'elaboració d'un nou protocol intern de campanyes i amb l'obertura de quatre expedients disciplinaris. En consta un de greu, un de molt greu i dos de lleus a quatre persones que a partir d’ara poden presentar al·legacions. Es tracta de Sabrià (lleu), Marc Colomer (lleu); Moya (greu), i el militant de l'Anoia (molt greu).
En qualsevol cas, aquesta polèmica ha impactat de ple en el debat intern que viu ERC entre els partidaris d'una renovació -ho defensa Maragall- i els que aposten per revalidar el lideratge d'Oriol Junqueras. En la seva intervenció Maragall ha lamentat que en les últimes setmanes l'episodi dels cartells s'hagi "distorsionat" i "utilitzat amb objectius polítics".