A hores d'ara potser l'únic lloc on té sentit votar el PP és a Catalunya. Almenys aquí el discurs i la praxi de la gavina tenen una relació clara, en el sentit que faran tot el possible perquè els catalans no puguin decidir el seu futur. Alícia Sánchez-Camacho brama des del Parlament i Jorge Fernández Díaz escampa dossiers des de Madrid, tot plegat de forma coherent i coordinada. En el cas del PSC, tres quarts del mateix. El que queda de Nicaragua continua, fidelíssimament, a les ordres de Ferraz. O sigui que, si se'n comparteix l'immobilisme, se'ls pot votar sense sorpreses.

El que ja no queda clar és qui pot votar PSOE o PP fora de Catalunya. Els electors espanyols preocupats per la corrupció no poden agafar cap de les dues paperetes; els que creguin que cal regenerar els partits i obrir les llistes, tampoc; qui pensi que cal reformar l'administració ho té impossible per votar-los; els que considerin que cal regularitzar la dació en pagament de les hipoteques, res; els ciutadans que tinguin la voluntat de canviar la política econòmica, impossible que els votin; els republicans perden el temps; qui pretengui acabar amb els milers d'aforats s'equivoca si els dóna suport; qui vulgui limitar els mandats no pot ni considerar les paperetes de PSOE i PP...

Per això si algú a Madrid, Sevilla o Saragossa diu que votarà Rajoy o Sánchez només té dues motivacions possibles. O forma part del negoci o fa anys que va desconnectar de la realitat... I de la decència. Ep, o és un unionista català que està disposat a passar per tot per salvar la unitat d'Espanya. Abans podrida que trencada.