Canosa, amb el seu llibre al centre de Barcelona. Foto: Q.S./ND"La Lliga, lluitant a la dreta, és esclava dels homes i dels partits incontrolats que a la dreta veuen com a única salvació el sabre;l'Esquerra està sota la pressió de les masses anarquitzants que veuen com a única salvació la bomba i la anarquia"
Lluís Vila d'Abadal, 1936.
"La incomoditat de la normalitat". Aquesta és una de les frases que més llueix al llibre "Entre el sabre i la bomba. Memòries d'un país i d'un partit: Unió Democràtica de Catalunya (1931-1980) " de Francesc Canosa, (Ed. Acontravent). Un títol absolutament imprescindible per entendre la sempre complexa biosfera política catalana. Un llibre que basteix una memòria necessària, la d'Unió Democràtica de Catalunya, peça clau per completar el sudoku de la contemporaneïtat social i política de casa nostra. Un engranatge més que pot ajudar a definir la perspectiva del congrés que la formació viurà el proper mes de maig.
Canosa ha escrit un llibre de veus, posant negre sobre blanc la memòria d'aquells homes que recorden com UDC es va fundar, va resistir durant la foscor franquista i va revifar amb l'arribada de la constitucionalitat espanyola. "Entre el sabre i la bomba" posa les coses al seu lloc. Recorda com va néixer una formació gràcies a la suma "dels intel·lectuals catalanistes del carlisme, dels intel·lectuals catòlics vinculats al diari El Matí i, sobretot, de professionals que van marxar d'Acció Catalana". Una combinació que, com relaten els diversos testimonis que Canosa ordeix amb pulcritud i agilitat, va convertir Unió en objecte d'incomprensió.
Una incomprensió que basteix i alimenta aquest llibre de memòries de polifonia afinada sobre la història dels demòcrata-cristians i tota la força que contenen aquests conceptes. Fins i tot, hi ha qui apunta que el personalisme d'UDC inclou elements anarquistes. Canosa narra com una formació que "interpreta el país des del mig", el país li gira l'esquena i no li reconeix la seva "doble potencialitat" com a catalanistes i cristians. Ans al contrari, el recull de fets, moments estel·lars de la història d'UDC i experiències que Canosa recull mantenint la frescor de les veus, converteix UDC en una víctima d'aquell desastre que va ennegrir el país el 1936.
La persecució durant la República, durant la guerra per part dels "desastres", l'escomesa durant el franquisme, l'assassinat del Manuel Carrasco i Formiguera, la fallida Operació Pasadena, la campanya volem Bisbes catalans o l'acord estratègic amb Convergència són alguns dels relats amb què el periodista de Balaguer construeix una història fresca, viva i crua d'un partit que va néixer al 1931 i que "mai no ha defallit". "Entre el sabre i la bomba" ensenya que en aquest país "si badem, arribarà el dia que només podrem obrir la boca i posar-nos les mans al cap". Agradi o no, Canosa certifica en el seu llibre que "es veu que una vegada hi havia un país que era com Europa" i Unió n'és la prova.
