Gibraltar no és l'únic conflicte, ni molt menys. Espanya disputa la sobirania d'un total de nou enclavaments entre Europa i Àfrica amb tres estats als quals no en reconeix les reclamacions. Els territoris més coneguts i poblats són Ceuta i Melilla, amb estatut jurídic de comunitats autònomes. A diferència de Gibraltar, Madrid no considera aquests enclavaments com a colònies, sinó com a part integrant del territori, sense cap consideració específica. Marroc en reclama permanentment la sobirania, sense que Espanya hagi entrat a negociar mai res.

 

Dins del continent africà, Espanya també administra les illes Chafarinas, un petit arxipèlag a quatre quilòmetres de la costa marroquina i molt a prop de la frontera entre el Marroc i Algèria. Hi ha instal·lada una guarnició permanent d'una trentena de militars espanyols que no sempre és capaç d'impedir desembarcaments de militants marroquins que en disputen la sobirania. En la mateixa costa, el penyal de Vélez de la Gomera -amb frontera terrestre amb el Marroc- està ocupat igualment per l'exèrcit espanyol i s'hi pot arribar fàcilment des de les platges adjacents. De fet, la frontera està marcada per una simple corda de color blau i també ha estat font de conflictes per diversos intents d'ocupació pacífica per part de nacionalistes marroquins. L'illa d'Alhucemas, és un altre cas d'ocupació militar espanyola d'un territori reclamat pel Marroc. Tots aquests territoris africans estan al marge de l'organització autonòmica i s'administren, de forma directa, des de Madrid.

 

L'Illot de Perejil va ser motiu de conflicte armat entre Espanya i el Marroc l'any 2002. Des d'aleshores es manté com a territori de ningú, sense identificació nacional ni marques que en delimitin la sobirania.

Conflicte amb Portugal

 

Espanya també disputa les Illes Salvatges, un arxipèlag atlàntic situat entre les Canàries i Madeira. Actualment sota administració portuguesa, és font de conflicte permanent entre pescadors espanyols i les patrulleres de Portugal, amb diversos episodis d'intrusió de l'aviació militar espanyola, amb el corresponent conflicte diplomàtic. En sentit invers, Portugal reclama la ciutat d'Olivença a Espanya, que la va ocupar militarment l'any 1801. L'administració espanyola va prohibir la llengua portuguesa i avui ja només les persones d'edat molt avançada conserven l'idioma original.

 

Legalment, Espanya tampoc no ha renunciat mai a l'anomenada Micronèsia Espanyola, un grup d'illes i atols que van quedar oblidats quan Madrid va decidir vendre a Alemanya i els EUA les últimes posessions oceàniques que li quedaven després de la pèrdua de Cuba i Filipines. L'any 1948, un advocat de l'estat va recuperar alguns vells tractats i va interpretar que Espanya podria reclamar la sobirania de Guedes, Pescadores, Ocea i Coroa, illes que es podrien correspondre amb Kapingamarangi, Nukuoro, Mapia i un altre atol, avui probablement enfonsat. El general Franco va arribar a convocar un consell de ministres especial per debatre la possibilitat de recuperar les illes, en el qual es afirmar que els drets espanyols "subsisteixen". Tot i això, Espanya no ha iniciat mai cap procés diplomàtic en aquest sentit.