De mitjana, un 35% d'europeus opina que les desigualtats al seu estat són molt importants, un 48% respon que ho són bastant, un 12% diu que no ho són massa i un 2%, que poc. Si es té només en compte la desigualtat en els ingressos, comptabilitzats amb el coeficient Gini des d'Eurostat, Espanya és dels estats més desiguals, però no el que més. Ho serien més Bulgària, Lituània, Letònia, Romania, el Regne Unit i Itàlia, per bé que altres elements també impacten en aquesta variable i en la seva percepció.
Espanya també té el dubtós honor d'encapçalar el rànquing d'estats en què menys ciutadans creuen que aquest va en bona direcció. Només ho assegura un 18%, empatat amb el Regne Unit, mentre que un 71% dels espanyols afirma que l'estat va en una mala direcció. A Croàcia, però, un 73% creu el mateix, per bé que un altre 20% assegura que va en bona direcció.
De mitjana, un 30% dels europeus avala el rumb del seu estat, per un 53% que creu que és dolent. Hi ha cinc estats, però, amb la majoria de ciutadans satisfets amb la direcció que prenen, un percentatge que triplica els que ho creuen a Espanya. A Irlanda ho estan un 61%, a Dinamarca un 57%, a Luxemburg també un 57% i a Portugal un 52%. Aquest darrer cas és particular, ja que és el quart estat amb més percepció de desigualtats i, tot i això, la ciutadania n'aplaudeix el rumb, probablement per la feina del govern d'esquerres per mitigar les diferències internes.
Al capdavant de la classificació, fins a un 93% de danesos estan molt o bastant satisfets de la seva democràcia, més del doble que a Espanya, mentre que un 84% ho està a Luxemburg, un 83% a Holanda, un 82% a Irlanda i un 81% a Finlàndia -i això que ara ha canviat de primer ministre-. De mitjana, un 56% d'europeus està satisfet de la democràcia del seu estat i un 42%, no.
