Una de les característiques que demostren que el nacionalisme espanyol té pendent una llarga feina de democratització és l'ús constant que fa del terme nazi per acusar qualsevol adversari. Nazi és des del professor d'una escola catalana fins al president de la Generalitat, passant per qualsevol ciutadà que tingui un projecte polític discordant amb la dependència de Madrid. Un insult paradoxal, si es té en compte que el feixisme espanyol va ser l'únic que va sobreviure en el poder a la derrota dels seus aliats Hitler i Mussolini en la Segona Guerra Mundial. Encara a hores d'ara les diverses versions de Falange són perfectament legals, com es va poder comprovar en l'assalt a la seu de la Generalitat a Madrid.

A Espanya, avui, fer un donatiu a la Fundació Franco té com a premi una desgravació a l'Agència Tributària i els veterans de la División Azul -la 250. Einheit spanischer Freiwilliger, en el seu nom oficial a la Wehrmacht- ja tenen a disposició dels simpatitzants la loteria de Nadal. A Espanya es busquen encara els últims criminals de guerra nazis, sempre protegits i gaudint del sol de la costa andalusa. A Espanya, en definitiva, els nazis i els seus aliats no han perdut mai.

Per això són lamentables aquests circumloquis que sempre acaben comparant el catalanisme amb l'Alemanya nazi. Ho són quan vénen de fora d'aquest país i encara ho són més quan els que insulten són persones que viuen, treballen i trepitgen els carrers de Catalunya. Però l'ofensa és intolerable quan ve d'un representant popular que, a més, lidera un grup parlamentari suposadament d'esquerres.

Demà, a les 19'00h, Neus Català rebrà la Medalla d'Or al Mèrit Cívic al Saló de Cent de Barcelona. Ella és l'última supervivent catalana dels camps d'extermini nazis. Acaba de complir 99 anys i encara milita a l'esquerra catalana. Segur que estarà disposada a dedicar una estona a explicar-li algunes coses a Miquel Iceta. Si s'hi acosta, esclar.