L'estat espanyol té previst incrementar el nombre de militars en 14.000 abans de l'any 2035, segons un acord amb l'OTAN. La meitat dels nous efectius s'incorporaran entre 2025 i 2029, i la resta entre 2030 i 2034. Aquesta mesura respon a l'Objectiu de Capacitats assignat per l'Aliança Atlàntica a Espanya i va ser anunciada pel president espanyol Pedro Sánchez en el ple del Congrés d'aquest dimecres.

Tot i que l’OTAN planteja que els països dediquin fins al 5% del PIB a defensa, el govern espanyol considera que amb el 2,1% ja és suficient per assolir els compromisos, segons un informe de l’Estat Major de la Defensa. Espanya té uns 120.000 militars actualment i l’augment previst de l'11% d'efectius se situaria dins dels límits legals establerts per la Llei de la Carrera Militar del 2007. Una llei que estableix que el màxim de militars no pot superar els 140.000 agents, per tant, no caldrà reformar-la.

El cap de la cúpula militar, Teodoro López Calderón, ha alertat que el nombre de militars "ara mateix és clarament insuficient". En els darrers anys, les forces armades espanyoles han perdut més de 10.000 soldats mentre han crescut el nombre de missions, com en ciberseguretat, l’ajuda en catàstrofes naturals i en operacions internacionals.

A banda d'ampliar la plantilla, el repte també passa per retenir personal qualificat, ja que els equips militars són cada cop més sofisticats i requereixen professionals especialitzats, uns professionals molt sol·licitats per les empreses privades. Els baixos sous militars suposen un risc de fuga de talent, malgrat les obligacions de permanència després de la formació. "Hem d'oferir als militars una retribució d'acord amb el seu nivell de preparació i exigència", reclamava López Calderón.

A més, més enllà d'ampliar la plantilla militar, Espanya haurà de millorar la seva infraestructura amb nous sistemes d’armament, com míssils antiaeris i antimíssils, sistemes contra drons, plataformes navals, entre d'altres. Alguns projectes ja estan en marxa, com el vaixell espia de l’Armada i els satèl·lits d'observació de la terra Paz ll, mentre d’altres, com els míssils Patriot es mantenen a l'espera donada la retenció en les vies de producció.

Si l'estat espanyol ha complert o no els requisits pactats ho revisarà l'OTAN l'any 2029. Concretament, l'organització revisarà el compliment de cada un dels països d'acord amb els Objectius de Capacitats pactats. Serà en aquest moment de comprovació quan es doni la raó al govern espanyol, i amb el 2,1% del PIB destinat a l'exèrcit és suficient o, per contra, haurà de destinar el 5%, com sosté el secretari general de l'Aliança Atlàntica, Mark Rutte.

L'obligatorietat d'augmentar la destinació del pressupost en l'exèrcit encara faria pujar una xifra ja significativa; un total de 53 de cada 100 euros que l'estat espanyol inverteix en el conjunt de l'administració van a parar al Ministeri de Defensa.