El Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia ha criticat aquest dimecres que els jutjats de Barcelona estan "obstaculitzant" la investigació de l'anomenat "Catalangate" contra la multinacional israeliana NSO Group. Així, lamenten que no s'hagin tramitat correctament i de forma ràpida les ordres europees d'investigació (OEI) contra directius d'aquesta empresa amb seu a Luxemburg.
Sònia Olivella i Cèlia Carbonell han detallat tres tipus de "bloqueig" o "obstaculització" que han practicat els diversos jutjats, fins a sis. Un és directament l'arxivament de les causes, dues en concret, sense fer unes mínimes diligències, tot i que l'Audiència de Barcelona ha revertit algun d'aquests arxivaments.
La segona manera de dificultar la tramitació de la causa és acceptar investigar el cas i l'acceptació de l'ordre europea d'investigació, però sense fer el tràmit, durant mesos o anys, cap a Luxemburg per demanar informació i la investigació dels dirigents de la companyia informàtica. Aquesta és la situació de dos casos, entre ells el dels dirigents de la CUP que des del 2022 demanaven l'ordre europea i el jutjat no la va tramitar fins la setmana passada.
El tercer exemple de bloqueig és que el jutjat envia l'OEI a Luxemburg però amb retards, errors i mancances formals, com la signatura, la identificació dels investigats o traduccions errònies. Quan els jutges luxemburguesos demanen arreglar els errors o mancances, els jutjats de Barcelona triguen a respondre o directament no responen. Alguns jutjats luxemburguesos han fet fins a sis requeriments d'informació i finalment emeten un ultimàtum avisant de l'arxivament si no reben la informació completa.
Tres casos a l'espera i un arxivat
Aquesta és la situació de 5 casos: 3 estan encara esperant la comunicació dels jutjats espanyols; d'un altre, un jutjat de Luxemburg ja ha enviat l'ultimàtum i un cinquè ja ha arxivat el cas per falta d'informació. És el cas de l'advocat de polítics d'ERC Andreu Van den Eynde, que té previst reclamar de nou al jutjat barceloní que emeti correctament l'EOI. En concret, Irídia ha exposat l’existència de comunicacions judicials procedents de Luxemburg que evidencien la manca de resposta reiterada del jutjat d’instrucció número 24 de Barcelona, el del cas de Van den Eynde.
Segons aquestes comunicacions, les autoritats luxemburgueses van requerir en més de quatre ocasions una resposta a les sol·licituds de cooperació judicial --fins a sis en altres casos-- i van advertir que, en absència de resposta dins dels terminis establerts, s'arxivarien les actuacions sense executar-les. Posteriorment, s’hauria confirmat l’arxivament de l'OEI i el seu trasllat al ministeri fiscal per la manca de resposta de l’autoritat judicial espanyola. A més, Irídia ha denunciat que no va ser fins dos anys després de la seva petició que la jutgessa va enviar l'ordre a Luxemburg, un element més que acredita la lentitud i la dilació que estan caracteritzant aquests casos.
Irídia denuncia l'existència d'una dinàmica internacional
Segons l’entitat, aquesta inacció -que descriu com generalitzada i molt greu- està provocant l’arxivament o la paralització de línies d’investigació essencials per accedir a documentació, prendre declaracions i aclarir responsabilitats. Fins i tot, algunes de les persones imputades encara no haurien estat notificades de la seva condició d'investigades en el marc de la justícia penal a l'Estat espanyol.
Per la seva banda, l’especialista en Pegasus d’Irídia, Cèlia Carbonell, ha situat el cas en un context global i ha advertit que l’ús d’aquest programari forma part d’una dinàmica internacional marcada per la privatització de la seguretat i una narrativa securitària que premia la competitivitat econòmica en detriment dels drets fonamentals. Ha assenyalat que, mentre a l’Estat espanyol la investigació continua bloquejada, en països com Polònia i Grècia s’han produït avenços en la investigació i rendició de comptes, fet que evidencia la manca de voluntat política en el cas espanyol.
Irídia ha alertat que la manca d’investigació no només impedeix esclarir els fets passats, sinó també conèixer l’abast actual d’aquestes pràctiques, i ha reclamat que s’utilitzin de manera efectiva els mecanismes existents per determinar responsabilitats i garantir que vulneracions tan greus dels drets fonamentals no es repeteixin.
