Esquerra Republicana de les Illes ha assenyalat en un comunicat que el nou executiu balear persegueix "el genocidi cultural" i afavorir "la supremacia del castellà" a l'administració pública eliminant el requisit de conèixer el català per part dels funcionaris. Segons el partit, el president del govern balear, José Ramon Bauzá, "no vol fer res diferent" del que ja va impulsar "Francisco Franco o Felip V".

Continua l'allau de crítiques a la modificació de la Llei de Funció Pública per tal que el català sigui un mèrit a l'hora d'accedir a un lloc de feina a l'administració pública, i per tant, deixi de ser un requisit com fins ara. Esquerra Republicana de les Illes també s'hi ha pronunciat al respecte i el seu president, Joan Lladó, considera que aquesta mesura obrirà "la porta de l'administració a un allau de gent desarrelada" de les Illes, i tendrà com a resultat "la conculcació sistemàtica dels drets lingüístics" dels administrats. Lladó també compara Bauzá amb Franco o Felip V, i diu, en aquest sentit, que el cap de l'executiu illenc vol "desfer les passes fetes" pels expresident balears, Gabriel Cañellas, Jaume Matas i Francesc Antich, i retornar a "polítiques predemocràtiques".

L'OCB rebutja l'avantprojecte de llei que "elimina" el català de la funció pública

L'entitat Obra Cultural Balear (OCB) també s'ha manifestat sobre la modificació que ha engegat el govern balear sobre la llei de funció pública. Considera que l'avantprojecte és "nociu, discriminatori, regressiu, i contrari a la Constitució, l'Estatut, la Llei de Normalització, la convivència i l'austeritat econòmica". L'OCB alerta que si l'avantprojecte es converteix en llei, esdevindrà "l'atac més greu" contra la llengua catalana i les persones que la parlen des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. L'entitat també diu que els "únics problemes" que s'han produït aquests anys és que els ciutadans han estat "discriminats" per usar el català, i aprofita per recordar que el requisit de saber català per part dels funcionaris fou introduït pel PP.

L'OCB considera que la proposta de modificació significa "una regressió sense precedents en democràcia", i es "contrària" a l'esperit i la lletra de la Llei de Normalització Lingüística, així com també, al parer de l'entitat, romp el consens en matèria política i lingüística a les Illes. L'OCB també critica que es presenti aquesta proposta en ple estiu, el que vol dir, al seu entendre, que es fa amb "nocturnitat i traïdoria". Entenen també que si s'aprova "la subordinació del català" al a funció pública, existiran ciutadans "de primera i de segona.

Consideren també que si la proposta es converteix en llei, les Balears seran l'únic lloc del món que no exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia d'aquell lloc. L'OCB també diu que el model que pretén imposar l'avantprojecte, amb cursis per aprendre català als funcionaris que no saber aquesta llengua, resultarà "més car" que contractar funcionaris "més ben preparats".