19
de setembre
del
2023
Actualitzat
a la
13:25h
Era previsible. La decisió sobre l'oficialitat del català a Europa haurà d'esperar, almenys unes setmanes. L'opció d'ajornar la votació havia anat guanyant pes els darrers dies, pels dubtes d'alguns estats -Finlàndia i Suècia així s'havien pronunciat- a incloure el català, el basc i el gallec com a noves llengües oficials de la Unió Europa per la via ràpida, com pretenia el govern espanyol, pressionat per les urgències domèstiques en forma d'investidura. Poques hores abans del debat al Consell de la Unió Europea, que ha arrencat a les deu del matí, fonts governamentals ja apuntaven que la votació "estava en dubte", i finalment els 27 han decidit posposar-la per poder analitzar millor la qüestió.
Els estats membres han abordat el punt de l'ordre del dia i s'han resistit a prendre una decisió per la via ràpida, almenys fins que no hi hagi un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura, i una anàlisi del seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc. Segons fonts europees citades per Europa Press, una vintena de ministres han plantejat dubtes sobre la qüestió i han demanat "més temps" per estudiar-ho. La presidència de torn de la UE, que correspon a Espanya, ha "pres nota" de les posicions dels socis i ha anunciat que el consell "reprendrà l'assumpte en una reunió futura", que serà el 24 d'octubre. La decisió d'ajornar la votació no vol dir que l'oficialitat s'hagi rebutjat.
Al debat, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat davant dels seus homòlegs que el català, el basc i el gallec "no són llengües minoritàries". "El català el parlen més de 10 milions de persones, més que altres llengües que ara són oficials", ha dit Albares, que també ha defensat el "multilingüisme" com a objectiu i valor de la UE, abans d'entrar a la reunió. Pel que fa a nombre de parlants, el català es troba just per sota del suec, que el parlen 10,2 persones, i força per sobre del búlgar o el danès, llengües parlades per 8,5 i 5,5 milions de persones, respectivament. Entitats per la defensa de la llengua, com ara Plataforma per la Llengua, han pressionat en aquesta línia en les darreres setmanes.
L'acord passa, doncs, per "continuar treballant" per donar resposta als dubtes que han plantejat les delegacions. Un dels dubtes passa pel cost econòmic, que Espanya s'ha ofert a assumir. També s'han plantejat períodes transitoris, i l'Estat ha proposat començar el desplegament primer pel català, i després per la resta de llengües. Alguns estats han dit que incloure tres idiomes de cop seria massa precipitat, i per això s'ha acordat que, arribat al cas, es comenci amb l'oficialitat del català. "Hem fet un pas clau en el camí que el govern espanyol ha decidit recórrer", ha destacat. Pel que fa a terminis, Albares ha dit que la voluntat és "avançar el més ràpid possible".
Per tirar endavant, una mesura d'aquestes característiques necessita un suport unànime dels 27 estats membres de la Unió Europea. La proposta espanyola planteja canviar el reglament número u del Consell, que és la part que regula el règim lingüístic de la UE. La modificació la posa damunt la taula la presidència espanyola del Consell de la UE -càrrec que s'ostentarà fins que acabi l'any, i que l'independentisme assumeix com una palanca per tirar endavant l'oficialitat. Fonts diplomàtiques citades per diverses agències assenyalen que existeixen dubtes legals, pràctics i financers sobre l'adopció del català, el basc i el gallec.
Els estats membres han abordat el punt de l'ordre del dia i s'han resistit a prendre una decisió per la via ràpida, almenys fins que no hi hagi un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura, i una anàlisi del seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc. Segons fonts europees citades per Europa Press, una vintena de ministres han plantejat dubtes sobre la qüestió i han demanat "més temps" per estudiar-ho. La presidència de torn de la UE, que correspon a Espanya, ha "pres nota" de les posicions dels socis i ha anunciat que el consell "reprendrà l'assumpte en una reunió futura", que serà el 24 d'octubre. La decisió d'ajornar la votació no vol dir que l'oficialitat s'hagi rebutjat.
Al debat, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat davant dels seus homòlegs que el català, el basc i el gallec "no són llengües minoritàries". "El català el parlen més de 10 milions de persones, més que altres llengües que ara són oficials", ha dit Albares, que també ha defensat el "multilingüisme" com a objectiu i valor de la UE, abans d'entrar a la reunió. Pel que fa a nombre de parlants, el català es troba just per sota del suec, que el parlen 10,2 persones, i força per sobre del búlgar o el danès, llengües parlades per 8,5 i 5,5 milions de persones, respectivament. Entitats per la defensa de la llengua, com ara Plataforma per la Llengua, han pressionat en aquesta línia en les darreres setmanes.
Espanya s'obre a començar pel català
El debat ha durat uns 40 minuts. A la sortida, Albares ha dit que no és una proposta "inèdita o recent" d'Espanya, sinó que fa 20 anys que ho reclama. "El 2005 vam assolir acords per a la implementació", ha afirmat. El ministre també va enviar una carta a la presidenta del Parlament Europeu l'any passat sol·licitant l'oficialitat de les llengües oficials diferents del castellà. "És una proposta bona per a Europa", ha insistit. Després de l'exposició, la presidència ha constatat que "cap estat ha manifestat un veto" a la proposta. "Sí que alguns estats han demanat més temps per analitzar-la", ha dit.L'acord passa, doncs, per "continuar treballant" per donar resposta als dubtes que han plantejat les delegacions. Un dels dubtes passa pel cost econòmic, que Espanya s'ha ofert a assumir. També s'han plantejat períodes transitoris, i l'Estat ha proposat començar el desplegament primer pel català, i després per la resta de llengües. Alguns estats han dit que incloure tres idiomes de cop seria massa precipitat, i per això s'ha acordat que, arribat al cas, es comenci amb l'oficialitat del català. "Hem fet un pas clau en el camí que el govern espanyol ha decidit recórrer", ha destacat. Pel que fa a terminis, Albares ha dit que la voluntat és "avançar el més ràpid possible".
Els estats volen més temps
Abans del debat, el ministre finlandès d'Afers Europeus, Anders Adlercreutz, ja ha dit -en català- que encara és massa aviat per votar sobre l'oficialitat. "Hem de defensar la diversitat lingüística de la Unió Europea, però també hem de conèixer les conseqüències de les nostres decisions. És massa aviat per prendre una decisió avui", ha afirmat. França, que s'ha mantingut en un perfil baix fins ara, ha dit que no té "por" de l'oficialitat del català i que ajudarà Espanya "tant com sigui possible", però ha ressaltat la importància d'una negociació jurídica. Alemanya també ha admès dubtes. Eslovènia i Irlanda han defensat la proposta, però s'ha visibilitzat cert consens sobre la necessitat d'una anàlisi més a fons.Per tirar endavant, una mesura d'aquestes característiques necessita un suport unànime dels 27 estats membres de la Unió Europea. La proposta espanyola planteja canviar el reglament número u del Consell, que és la part que regula el règim lingüístic de la UE. La modificació la posa damunt la taula la presidència espanyola del Consell de la UE -càrrec que s'ostentarà fins que acabi l'any, i que l'independentisme assumeix com una palanca per tirar endavant l'oficialitat. Fonts diplomàtiques citades per diverses agències assenyalen que existeixen dubtes legals, pràctics i financers sobre l'adopció del català, el basc i el gallec.