Joan Pau Miquel, exconseller delegat de la Banca Privada d'Andorra (BPA), entitat amb cinquanta anys d'història que van acabar el 2015 després de les pressions de l'entramat organitzat al voltant de l'Operació Catalunya, ha estat el protagonista en la jornada de la comissió que investiga aquesta trama al Congrés dels Diputats. "Se'm van endur per davant a mi i a 700 empleats", ha resumit Miquel en una intervenció en la qual ha revelat tots els detalls de les maniobres impulsades pel govern espanyol encapçalat per Mariano Rajoy per frenar el procés. En un context de "guerra" per part de l'Estat, ha dit, es buscava informació sobre comptes de Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.
Miquel, des del primer moment, ha lamentat les "coaccions" per "motius polítics espuris" que van portar BPA al tancament. "Vam ser víctimes d'un atac contra la nostra honorabilitat, a mans d'uns policies que estaven dirigits per uns polítics sense escrúpols ni moral. Si s'estudia el lawfare, els puc assegurar que el ministre Fernández Díaz va anar a classe i va aprovar la signatura", ha indicat l'exconseller delegat del banc, que va passar dos anys en presó preventiva. "El que ens va passar fa deu anys els pot passar a vostès, o a qui vostès representen. Les amenaces, les extorsions i l'engany van propiciar una intervenció bancària injusta contra el BPA", ha remarcat Miquel.
"Poc van importar les persones i que els bancs complissin amb la legalitat en cada moment. Tot van ser danys col·laterals. Espero que la comissió repari el dany", ha apuntat en la intervenció inicial. El primer grup en preguntar ha estat Junts, amb Josep Pagès al capdavant, que ha preguntat pels diners de la família Pujol. "Els comptes que estaven dispositats a BPA el 2014 van ser regularitzats per Hisenda abans de la intervenció. Els membres de la família van pagar fiscalment a Espanya el procés de regularització, que va ser acceptat", ha clarificat Miquel. Consideraven, per tant, que eren diners "lícits". "Entenc que per aquests diners no estan acusats per blanqueig de capitals", ha ressaltat.
La intervenció de la BPA es va forçar, entre d'altres motius, pels diners que hi tenia la família Pujol. "Les quantitats eren molt inferiors , i no vèiem que fos problemàtic", ha assenyalat Miquel, que ha reforçat la idea que no hi ha "cap condemna" pels fets presumptament il·lícits. "No hi ha sentència a Andorra, i a Espanya no ha estat ni jutjat, aquest cas", ha apuntat l'exconseller delegat de l'entitat bancària. De fet, no hi ha cap causa oberta relacionada amb les imputacions inicials. Per què es va organitzar tota aquesta operació? L'objectiu era "acabar amb el nacionalisme català", perquè hi estava "en guerra", ha volgut saber Pagès, en referència a la gènesi del cas.
"El 2014 se'm va presentar un agregat de l'ambaixada espanyola", ha relatat Miquel, que ha indicat que li va anticipar la caiguda del Banco Madrid, de la qual la BPA era la matriu. Volien els comptes de Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras, segons la versió que li van traslladar funcionaris policials. La intervenció de BPA va arribar mesos després d'una visita de Mariano Rajoy i Cristóbal Montoro a Andorra. Es va lesionar la sobirania andorrana per satisfer els interessos espanyols? "És evident", ha indicat l'exconseller delegat de la companyia. "Es pensaven que eren a Sòria, i estaven en un país tercer", ha definit gràficament. El van amenaçar que el banc acabaria en mans americanes, com va passar.