Grup d'expatriats catalans a punt d'enlairar-se des de l'aeroport de Frankfurt, aquest divendres. Foto: Bet Basco.
L'entrenador del Bayern de Munic i exentrenador del Barça, Pep Guardiola, va explicar aquest divendres que diumenge viatjarà a Catalunya per "participar" al 9-N per decidir sobre el futur polític de Catalunya. Però Guardiola no és l'únic expatriat que ha pres la mateixa decisió. La igualadina Laia Tort, per exemple, ha fet més d'11.000 quilòmetres, des de Xile, per poder dipositar la papereta a l'urna. "He sacrificat l'estiu i el Nadal per poder venir, però val la pena", explica a Nació Digital. Arnau Busquets, de Camprodon (el Ripollès), recorrerà 550 quilòmetres des de Bordeus (França) en un cotxe compartit amb el mateix objectiu. "Votaré encara que sigui en una caixa de sabates enmig d'una plaça", assegura.
I és que hi ha un bon grapat de catalans que aquests dies s'han desplaçat des de multitud de punts del planeta per, diumenge, dirigir-se al seu "local de participació" i pronunciar-se sobre la independència de Catalunya. I no es tracta d'una decisió d'última hora, en molts casos. "Vaig comprar el bitllet just el mateix dia que Artur Mas va anunciar la data i la pregunta, el 12 de desembre de l'any passat. Era un risc, la veritat, perquè podia ser que aquest 9-N no passés res", explica la també igualadina Ivette Tarrida, que aquest divendres al migdia va venir de Brussel·les i se'n tornarà diumenge.
El 12 de desembre, Tarrida estava enganxada a la retransmissió on-line de la roda de premsa de Mas anunciant el 9-N. De seguida va tenir la pensada de reservar el bitllet d'avió i, des de la capital comunitària, va informar als seus pares de la convocatòria de la consulta.
Junqueras, Miquel Canals i Mireia Canals (dreta).Amb els torrons a la maleta de tornada
Bet Basco, de Torelló (Osona), també va agafar l'avió aquest divendres. En el seu cas, des de Frankfurt i conjuntament amb quatre catalans més. "Tinc el bitllet des de l'agost, i torno dilluns, que me l'he agafat de festa. Dimarts, per tant, haig de tornar a la feina", explica. "I hi ha amics que tornen diumenge mateix a la tarda, per ser dilluns a la feina com si res no hagués passat", ressalta. En total, s'haurà gastat 105 euros.
Dilluns de bon matí també tornarà cap a Xile Laia Tort. "Em tocaven vuit dies de festa. Com que a Xile el dia 31 d'octubre és festiu, vaig ajuntar el pont i els vuit dies de vacances. Hagués pogut tornar diumenge, però millor dilluns, per saber els resultats", exposa. Arribarà a Xile dimarts de bon matí, "i me n'aniré directa cap a la feina". "Sense dir gaire cosa, perquè on treballo hi ha un bon grapat d'espanyols...", bromeja. "Suposo que alguna cosa em preguntaran, sí", conclou.
Tot plegat, una despesa de 640 euros. "És un preu molt econòmic. Per Nadal, pot arribar a costar 1.600 euros! I com que aquest Nadal ja no vindré..., doncs podríem dir que he estalviat i tot", raona. A la maleta de tornada, per tant, ja hi ha carregat els torrons.
La utilitat de la xarxa diplomàtica catalana
D'altres expatriats, com Anna la Torre, de Campdevànol (el Ripollès), no viatjaran fins a Catalunya per votar, però sí que votaran en una de les urnes oficials repartides pel món. Concretament, votarà a San José, a l'estat nord-americà de Califòrnia. Viu als EUA des de novembre del 2008, quan es va traslladar a Seattle (Washington) per fer-hi un post-doc a la universitat. Però li acaben d'oferir una plaça de professora associada a la Universitat de Califòrnia, a Davis, on s'hi va instal·lar dissabte passat. "Estem a dues hores conduint de San José, un dels dos únics punts dels Estats Units on es podrà votar", explica la Torre. Assegura que "evidentment" participarà a la consulta.
No té tanta sort el barceloní Adrià Serra. Treballa a Orlando (Florida), a 1.500 quilòmetres de Nova York, on hi ha l'altra urna oficial del 9-N en territori nord-americà. "Però és complicat, perquè dissabte treballo tota la nit, i dilluns a primera hora tinc una reunió. He de mirar vols i horaris, i si ho acabo fent, serà una bogeria: hauria d'agafar l'avió diumenge de bon matí, votar i tornar pitant, i em costarà uns 350-400 euros. M'he de fotre vuit tequiles i fer-ho", explica amb to humorístic.
Si Serra ho té complicat per votar, Patrícia Cuní, de Montmeló (el Vallès Oriental) ho haurà pogut fer dues vegades. Treballa a Edimburg, la capital d'Escòcia, i va votar al referèndum d'independència del 18 de setembre, ja que hi podien votar tots els residents -fins i tot els Erasmus que amb prou feines s'hi estan mig any. Aquest cap de setmana es troba a Catalunya, i té l'oportunitat d'haver pogut participar directament en els dos processos.
"Venim del nord, / venim del sud, / de terra endins, / de mar enllà, / i no ens mena cap bandera / que no es digui llibertat, / la llibertat de vida plena / que és llibertat dels meus companys. / I volem ser per caminar / i caminar per poder ser", que cantava Lluís Llach l'any 1978. 36 anys després, la profecia es compleix.
