
L'incombustible portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, ha replicat avui al president d'ERC, Joan Puigcercós, que "més li valdria preocupar-se per conservar allò que ERC va obtenir en les anterior eleccions" en comptes de buscar captar el vot dels socialistes "decebuts".
En un dur apunt al seu blog , Ferran ha dit estar "sorprès per la bel·ligerància" de les declaracions de Puigcercós sobre el PSC. "A hores d’ara tothom sap quina malaltia pateix ERC i on té els seus competidors. El vaixell que capitaneja Puigcercós te un munt de vies d’aigua i faria bé en intentar salvar, en primera instancia, la seva tripulació", li ha etzibat.
Ferran atribueix als "nervis" per la proximitat electoral les "declaracions desafortunades" del republicà, ja que segons ell, la "competència en el terreny de l’anomenat sobiranisme" és "tan gran" que el creuament de "propostes, emplaçaments i desqualificacions" és "esperpèntic".
"El dirigent d’ERC diu que vol captivar el vot dels catalanistes del PSC. Sincerament, ho té força difícil. Els catalanistes del PSC –i els de fora- saben que l’únic catalanisme amb resultats positius només és factible amb un bon resultat a les urnes del president José Montilla", ha considerat Ferran.
En conclusió, pel portaveu adjunt dels socialistes al Parlament, el sobiranisme, en general, s’ha convertit en una "olla de grills que només genera confusió, incertesa i inseguretat entre la ciutadania".
Madí darrera Carme-Laura Gil
D'altra banda i en un altre apunt al seu blog, Ferran carrega contra Carme-Laura Gil per instar CiU a deixar clar si aposta o no per la independència. Ferran critica que Gil hagi "arxivat al bagul dels records les causes, motius i raons que la van elevar a la conselleria d'Educació". A més, veu la mà de David Madí darrera de l'article de l'exconsellera.
I creu que la "indefinició" d'Artur Mas en l'àmbit de l'independentisme "ja no és ambigüitat teoritzada i calculada", sinó "oportunisme tàctic d'escassa dimensió intel•lectual" dirigida a "una franja difosa d'electorat" que és "incomptable i sorollosa, que es gronxa entre els plecs de les banderes estelades i veu en els Laporta de torn un espai d'identificació".