Teresa Forcades continua sent monja benedictina, però no ha de fer vida monàstica. Ha demanat l'exclaustració per un període de tres anys, i aquest dilluns ja l'ha començat a exercir a l'espera del vist-i-plau que hauria d'arribar del Vaticà, que té l'última paraula. "Jo segueixo sent monja, però no segueixo en comunitat", ha explicat aquest dilluns, en la primera roda de premsa en condició d'exclaustrada. Ha explicat que, d'aquí al 27-S, la comunitat li ha garantit una assignació econòmica -"m'han donat un tant"- i si llavors "tinc algun càrrec", els ingressos que en percebi seran els que li serviran per viure. "Hauré de tenir un compte", ha explicat. "Espero que no a La Caixa", hi ha afegit tot seguit, insinuant que possiblement se'l farà a Coop57.

En canvi, "si aquesta perspectiva política no tira endavant", ha explicat, podrà decidir si torna al convent o no. Mentre duri l'aventura, també ha explicat que viurà en un pis que la seva família té a Barcelona. I no se la tornarà a veure vestida amb els hàbits, ha explicat, a petició tant de la comunitat com del bisbe.

"L'exclaustració implica que jo no visqui a la comunitat, però el tipus de relació que hi mantingui, depèn d'elles i de mi", ha explicat, detallant que aspira a poder anar a Montserrat cada setmana o cada quinze dies.

...i si passats aquests tres anys Teresa Forcades vol continuar implicada en política, llavors sí que hauria de deixar de ser monja. "Després de tres anys d'exclaustració, aquí hi entra una altra figura legal: la de la secularització, és a dir, deixar de fer de monja."