Francesc de Carreras i Núria de Gispert, aquesta tarda al Parlament. Foto: Parlament La sentència del Tribunal Constitucional que va tombar la Declaració de Sobirania ha permès al Govern trobar-hi una escletxa per argüir la constitucionalitat de la consulta sobiranista. De fet, el Tribunal admetia tàcitament el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya tot i que advertia que a la Constitució no hi encaixa un referèndum d’autodeterminació però sí una consulta consultiva per saber el suport que tindria impulsar un canvi d’estatus quo. Aquesta és, si més no, la interpretació del dictamen jurídic que va coordinar Carles Viver i Pi-Sunyer que el Govern va presentar ahir.
Aquesta via jurídico-institucional, però, no és nova. De fet, ja va ser posada sobre la taula pel catedràtic de Dret Constitucional i un dels autors intel·lectuals de Ciutadans, Francesc de Carreras, en seu parlamentària el passat 29 d’octubre. Carreras va participar en la comissió d’estudi del Dret a Decidir i va assegurar que la consulta, sense vinculació pròpiament jurídica, no només hi cap a la Constitució sinó que és necessària per resoldre un problema.
Comptat i debatut, Carreras va plantejar una fórmula en base l’article 92 de la Constitució que “evitaria entrar de ple en un debat de reforma constitucional, molt complexe, sense saber la veritable voluntat dels catalans”. Pel jurista, el resultat no seria vinculant en el sentit estrictament jurídic, però si que obligaria a obrir un procés de reforma constitucional.
Consulta abans de la reforma
En aquest sentit, en la seva compareixença, De Carreras va proposar que l'Estat i la Generalitat acordessin les regles del joc com ara la data, la pregunta -que hauria de ser "independència sí o no"-, el quòrum, el resultat, la informació i el termini d'anys fins no celebrar un altre referèndum i “donant tota la informació”. Pel catedràtic, si en el referèndum guanyés el "No" es tancaria el procés. Si, per contra, guanyés el "Sí" s'obriria un procés de negociació acordat anteriorment i el procés de reforma constitucional previst en la mateixa Constitució amb la "necessària lleialtat" entre els dos governs.
Una reflexió que s’encabeix en el “punt de no retorn” del que parlava ahir el conseller de Presidència, Francesc Homs, en base el memoràndum jurídic presentat pel Govern sobre la resolució del Tribunal Constitucional.
Dictamen jurídic de la sentència del TC sobre la Declaració de Sobirania
Carreras i Rivera, en una imatge d`arxiu. Foto: IML
