Gabriel Fernández: «Espanya difon una idea irreal de Catalunya»

Publicat el 02 d’agost de 2012 a les 21:59
Gabriel Fernàndez, nascut a l'Uruguai, votaria sí a la independència de Catalunya

Gabriel Fernàndez té 39 anys, va néixer a l’Uruguai i viu actualment a Sabadell. Fa deu anys va arribar a Catalunya de la mà de Jordi Tolrà i Muriel Casals, per treballar a la Fundació Autònoma Solidària, organisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Al cap d'un temps va començar a col·laborar amb la plataforma de suport electoral a Pasqual Maragall Ciutadans del Canvi, vinculada al PSC. Desenganyat de la proposta federalista, "que no condueix a cap lloc", se sent un “federalista autodeterminista” i actualment admet que “votaria sí a la independència de Catalunya”.
 
-Abans d'arribar a Catalunya, què en sabíeu?
 
-No tenia cap coneixement de Catalunya més enllà dels recitals de Joan Manuel Serrat, però en arribar aquí em vaig adonar que Espanya difon una idea que no es correspon amb la realitat de Catalunya. A l'Uruguai no se sap que passa aquí, la gent no ho entén. Tot i això, a mi em va ajudar gent com Muriel Casals, que em va donar pistes de la realitat del país.
 
-I pensàveu que arribaríeu a defensar la independència de Catalunya?
 
-Al començament jo defensava el federalisme, però amb el procés de l'Estatut ja vaig veure que no es podia. A Espanya ningú creu de debò en el federalisme, només excepcions que confirmen la regla com Gaspar Llamazares, ni tant sols el PSOE, perquè Espanya ja s'agrada tal com és.
 
-I això el converteix en independentista?
 
-Em converteix en algú que defensa que Catalunya és una nació i té dret a decidir el seu destí, és un subjecte de dret, i a dia d'avui jo votaria per la independència.
 
-Aquest canvi, com ha estat rebut al seu entorn?
 
Alguns s'ho han pres molt bé. Altres diuen que pretenc ser més català que ningú, com si fos una postura artificial, com si jo no pogués sentir-me català. Però penso que els sentiments de les persones són molt importants i seguirà havent-hi molta gent que se seguirà sentint espanyola. Cal respectar tots els sentiments. 
 
-I vostè se sent millor ara?
 
Em sento molt millor, en el sentit que sóc coherent amb el que penso i sento. Sóc radicalment demòcrata i el poble ha de decidir, només es tracta d'això.

* Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a exespanyols@naciodigital.cat