La guerra a Gaza comença a fracturar el PP. Mentre la línia dura que encapçala Isabel Díaz Ayuso es nega a parlar de "genocidi", el sector moderat que representen el president d'Andalusia, Juanma Moreno Bonilla, o el president de Galícia, Alfonso Rueda, ja utilitzen aquest terme, malgrat que la direcció dels populars fins ara s'havia negat a referir-se així al conflicte entre Israel i Palestina. Qui ha obert la veda ha estat Rueda i després s'hi ha afegit Moreno Bonilla.
"Si vol que reconegui que hi ha un genocidi, l'hi reconec", va dir dijous el president andalús al parlament, arran de la pressió de les esquerres. El president andalús també s'ha mostrat partidari de la solució dels dos estats, avalada per l'ONU i que també defensa Pedro Sánchez. "No caurem en la polarització perquè l'important és el futur de la població de Gaza", va dir.
Un dia abans, el Rueda es convertia en el primer dels barons del PP a condemnar "conscientment" el genocidi a Gaza, sumant-se al minut de silenci al parlament gallec. Els populars van participar en un minut de silenci "per totes les víctimes innocents del genocidi a la Franja de Gaza i Cisjordània". Tot plegat, mentre Ayuso aprofundeix en el cos a cos amb la Moncloa.
Si Pedro Sánchez ha estat dels dirigents internacionals que ha liderat amb més contundència la condemna a l'actuació del govern de Benjamin Netanyahu, la presidenta de Madrid s'ha erigit en la principal defensora del govern israelià i es nega a parlar de "genocidi". Mentre al PP s'alcen les primeres veus que condemnen l'actuació de Netanyahu, Ayuso es reunia dijous amb una representació diplomàtica d'Israel, situava Madrid com "la casa de tothom" i tornava a carregar contra Sánchez pels incidents a la Vuelta Ciclista.
Mentrestant, la direcció del PP continua insistint que ha de ser el Tribunal Penal Internacional qui ha de determinar si és o no un genocidi, encara que la comissió d'investigació de l'ONU hagi avalat aquest terme en l'actuació que està duent a terme el govern de Netanyahu sobre la població de Gaza. Fa uns dies, en un acte de la fundació FAES, Alberto Núñez Feijóo s'aliava amb Aznar en la defensa d'Israel, que va situar com "l'única democràcia del Pròxim Orient".