El descens de l'activitat en el sector immobiliari no afecta tan sols aquest negoci. Els ingressos de les administracions han notat la davallada. Només cal veure la baixada d'ingressos de la Generalitat per aquest concepte. En acabar el mes de juny de l'any passat disposava de 1.800 milions d'euros obtinguts pels impostos relacionats amb operacions de compravenda o per hipoteques. Al final del juny d'aquest any no arribaven als 1.000 milions: una retallada del 47%. S'han deixat d'ingressar més de 800 milions d'euros, una quantitat que s'acosta als 1.000 milions amb què s'avalua el cost de la millora necessària per a l'ensenyament no universitari a Catalunya.
Millorar l'ensenyament o la sanitat, entre d'altres, depèn ara de l'increment dels recursos que es puguin obtenir amb la reforma del sistema de finançament. Amb el model actual, Catalunya rep el 33% de l'import sobre la renda que s'hi recapta. L'Estatut preveu que aquesta proporció s'incrementi fins al 50%. Un augment semblant passaria amb l'IVA. L'actual 40% dels impostos especials, que s'apliquen a hidrocarburs, tabac i alcohol, s'incrementaria fins al 58%. Aquest model, segons algunes estimacions, representaria uns 5.000 milions d'euros més per a Catalunya. Però l'augment en la cistella d'impostos no servirà de res si el que es guanya aquí es perd en el fons de suficiència, a través del qual l'Estat garanteix els serveis essencials.
Tot passa, ara, per les negociacions entre les comunitats de règim comú i el govern central, a partir de dimarts, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Catalunya vol fer valer el cost de la població i el seu increment per obtenir més recursos, un criteri que no accepten les comunitats amb menys habitants, que han posat el crit al cel i s'han unit per defensar els seus interessos més enllà del color polític.
El govern de la Generalitat espera obtenir el suport de Convergència i Unió per millorar el finançament en la reunió d'aquest dilluns. Els interlocutors de la federació seran Francesc Homs, Antoni Castellà i Antoni Fernández. El PP català no ha estat convidat oficialment a la trobada però el conseller Antoni Castells va emplaçar-los a participar-hi si ho creien oportú.
Dimecres, els consellers d'Economia de Catalunya i el País Valencià analitzaran els punts de coincidència per reformar el sistema de finançament.
Millorar l'ensenyament o la sanitat, entre d'altres, depèn ara de l'increment dels recursos que es puguin obtenir amb la reforma del sistema de finançament. Amb el model actual, Catalunya rep el 33% de l'import sobre la renda que s'hi recapta. L'Estatut preveu que aquesta proporció s'incrementi fins al 50%. Un augment semblant passaria amb l'IVA. L'actual 40% dels impostos especials, que s'apliquen a hidrocarburs, tabac i alcohol, s'incrementaria fins al 58%. Aquest model, segons algunes estimacions, representaria uns 5.000 milions d'euros més per a Catalunya. Però l'augment en la cistella d'impostos no servirà de res si el que es guanya aquí es perd en el fons de suficiència, a través del qual l'Estat garanteix els serveis essencials.
Tot passa, ara, per les negociacions entre les comunitats de règim comú i el govern central, a partir de dimarts, en el marc del Consell de Política Fiscal i Financera. Catalunya vol fer valer el cost de la població i el seu increment per obtenir més recursos, un criteri que no accepten les comunitats amb menys habitants, que han posat el crit al cel i s'han unit per defensar els seus interessos més enllà del color polític.
El govern de la Generalitat espera obtenir el suport de Convergència i Unió per millorar el finançament en la reunió d'aquest dilluns. Els interlocutors de la federació seran Francesc Homs, Antoni Castellà i Antoni Fernández. El PP català no ha estat convidat oficialment a la trobada però el conseller Antoni Castells va emplaçar-los a participar-hi si ho creien oportú.
Dimecres, els consellers d'Economia de Catalunya i el País Valencià analitzaran els punts de coincidència per reformar el sistema de finançament.
