Poques escenes representen més bé la normalització institucional que anhela el Govern de Salvador Illa que la primera fila de l'acte del Dia de la Justícia, que s'ha fet aquest dijous al Palau de la Generalitat. Hi eren presents el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que exhaureix les últimes setmanes al capdavant del principal òrgan judicial al país; el fiscal en cap de Catalunya, Francisco Bañeres; i el delegat del govern espanyol a Catalunya, Carlos Prieto. Entre el públic, els presidents de les audiències provincials, vocals del CGPJ, magistrats i jutges. Davant tots ells, i després d'uns anys de "soroll", l'executiu ha solemnitzat la prioritat de descongestionar els òrgans judicials de Catalunya, per fer front a reptes com ara la multireincidència.
És en aquesta línia que treballa el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, que ha situat com una de les prioritats elaborar un pla de xoc per dotar de més recursos els jutjats del país, i fer-ho a través de la col·laboració institucional, el "diàleg", el "respecte" i la normalització de les relacions amb el poder judicial, malmeses després dels anys del procés. Espadaler s'ha reunit aquestes darreres setmanes amb els màxims representants de la judicatura a Catalunya. "El diagnòstic està fet, ara cal trobar solucions als problemes que tots coneixem, i el més substantiu és la congestió dels jutjats", ha dit Espadaler poc abans del lliurament del Premi Justícia 2024 -per a la magistrada emèrita del Tribunal Suprem Rosa Maria Virolès-, de les medalles d'honor i mencions honorífiques.
Illa ha situat l'acte al Saló Sant Jordi com un "reconeixement a la justícia" i un "acte de respecte" al poder judicial. Després del procés, que el president ha definit com uns "anys particulars, singulars i amb molt soroll", ara toca girar full i "deixar pas de manera de cara als anys de col·laboració plena i normalització plena", i reforçar els instruments per tenir un bon sistema judicial. En aquest sentit, s'ha compromès a proporcionar "tots els mitjans humans i materials" necessaris per poder fer la feina correctament. Calen més òrgans judicials a Catalunya, i més jutges, perquè el país té una ràtio de jutges per habitant inferior a la mitjana espanyola, i molt per sota de la mitjana europea.
També s'ha reforçat la coordinació entre jutges i cossos policials, amb la creació del Comitè Nacional de Seguretat. Per fer front a la multireincidència, més enllà d'endurir la llei -que alguns experts no creuen necessari-, cal que les persones que la policia posa a disposició judicial tinguin un judici amb certa celeritat i hi hagi sentència. I per això, ha dit Illa, calen més jutges. És una de les demandes històriques del poder judicial, que s'ha incrementat darrerament arran del fenomen de la multireincidència, que el Govern té també com a prioritat. Tant Illa com Espadaler han posat èmfasi, també, en la necessitat de reforçar l'ús del català en l'àmbit de la justícia, on la llengua és clarament minoritària.
El Premi Justícia 2024 se l'ha endut Rosa Maria Virolés, magistrada emèrita del Tribunal Suprem, expresidenta de la sala social de l'alt tribunal, especialista en la jurisdicció social i que ha desenvolupat bona part de la seva carrera a la sala social del TSJC. Ha combinat la carrera judicial amb l'activitat docent, entre d'altres a la UB, la UPF i ESADE, especialitzada en dret laboral. Se li dona el premi pel seu "compromís amb la justícia" i amb la seguretat social i la justícia laboral. Virolés s'ha reivindicat: "No cauré en el tòpic de dir que no m'ho mereixia, jo crec que sí, i em satisfà que hagi estat la Generalitat qui m'atorgui la distinció de tan alta consideració", ha afirmat, i ha ressaltat la seva voluntat d'exercici a Catalunya, que l'ha portada a especialitzar-se en el dret civil català. Ha acabat la seva intervenció amb un "visca Catalunya".