El judici als líders independentistes segueix aixecant passions a favor i en contra dels acusats, dins i fora de les nostres fronteres. No només als mitjans de comunicació, sinó també en els ambients polítics i socials. Una bona mostra n'és el manifest signat per 41 senadors francesos de tot l'espectre polític gal, menys l'extrema dreta.

La declaració dels parlamentaris francesos denuncia el judici a l’independentisme i reclama la intervenció d’Europa i França per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. El ressò d'aital manifest hauria estat ben minso, car es va publicar en un blog, ni tan sols va sortir a cap mitjà francès. 

Tanmateix, dos personatges van acudir a l'auxili de la causa independentista, augmentant de manera exponencial el ressò del manifest dels senadors al mitjans de comunicació francesos.
El primer, el ministre d'Afers Exteriors espanyol, Josep Borrell, que va pressionar i reclamar a la seva homòloga parisenca fins obtenir un tuit on es declarava l’amor etern de l’Hexàgon per la unitat d’Espanya i condemnant l’acció dels seus senadors per immiscir-se en afers interns espanyols. 

El segon, el candidat a l'alcaldia de Barcelona Manuel Valls, que va sortir a criticar durament el manifest dels senadors francesos. El resultat va ser immediat: els mitjans de comunicació francesos que ni se n'havien assabentat del comunicat, van començar a informar a bastament a partir de les reaccions irades de la cancelleria i l'ex-primer ministre Valls, com es pot veure en aquest article del Nouvelle Observateur, o aquest altre de Le Figaro. També en altres estats europeus, com ara Bèlgica, el manifest va esdevenir una notícia destacada a La Dernière Heure per exemple.

La periodista nord-catalana Júlia Taurinyà ho resumia molt explícitament: "La diplomàcia espanyola i Manuel Valls no fallen mai. Amb les seues reaccions epidèrmiques, han aconseguit transformar un manifest penjat en un blog en una notícia destacada per grans mitjans francesos".