"A Espanya ens estan escombrant. Tenen diferenciat el cava espanyol i el cava català", explica Pere Llopart, cavista veterà i reconegut. Des del boicot al cava del Nadal de 2004, els cellers catalans han comprovat que l'única solució per mantenir les vendes és incrementar les exportacions a Europa i els Estats Units per compensar la caiguda del mercat espanyol. Pel que fa als vins, la majoria de les marques ja ni perden el temps enviant els seus comercials a Madrid i rodalies. No els compraran res.

D'aquí que els vins catalans hagin entrat en un procés de ràpida identificació amb el país. En molt pocs anys el català ha esdevingut la llengua hegemònica de l'etiquetatge i cada cop es valoren més les varietats de raïm autòctones, com la garnatxa o el xarel·lo. És l'opció comercial més viable, tant per incrementar la quota interior del mercat català com per competir en l'àmbit internacional, ja molt saturat de productes estàndard.

El mercat espanyol és cada cop menys interessant per a les empreses catalanes, en especial les més identificables com a tals. L'antic mite del mercat captiu ja només existeix entre els nostàlgics de l'encomienda, el quinto real i l'or de les colònies. És a dir, d'aquella Hispanitat que es commemora cada 12 d'octubre.