El professor de la UAB Hassan Akioud, doctor en Traducció i Estudis Interculturals, és el secretari de la Casa Amaziga de Catalunya. Dues terceres parts dels nouvinguts d'origen marroquí presents al país són amazics -o berbers-, no pas àrabs, una realitat sovint desconeguda per a molts. I el 13 de gener van celebrar el seu any nou, el 2965. Aquest dissabte, a més, ho commemoren a Barcelona amb un acte al Centre Social de Sants.

En aquesta entrevista amb Nació Digital, denuncia el poc contacte que té el Govern amb entitats laiques com la seva que agrupen ciutadans d'origen marroquí -"Has de ser religiós per poder parlar amb les institucions?", es pregunta-, apunta la contradicció que hi ha entre els valors que s'ensenyen a l'escola i a la mesquita, i presenta el moviment amazic mundial com una via d'oposició laica a l'integrisme islàmic. Així mateix, es mostra convençut que la integració dels fills de la immigració amaziga acabarà sent possible: "Això acabarà funcionant. Coneixent la societat i la mentalitat catalana, crec que no hi haurà problemes com els de França."


- A Catalunya hi resideixen uns 238.000 ciutadans marroquins, segons l'Idescat. Quants d'aquests són amazics?

- Oficialment no se sap, però hi ha qui apunta que dues terceres parts del col·lectiu marroquí a Catalunya és amazigòfon. Personalment, he recorregut les comarques catalanes, i veus el gruix de gent que parla la llengua és d'allò més nombrós. A Osona, el Consell Comarcal sí que ho té estudiat, i amb dades demostren que la tercera llengua més parlada de la comarca és l'amazic. I al conjunt de Catalunya, catedràtics com la Carme Junyent també ho asseguren.

- Tot i ser tercera llengua en nombre de parlants, el tracte institucional és ben mins.

- Sí, gairebé zero. Sí que tenim un conveni amb el departament d'Ensenyament des del 2005 per ensenyar l'amazic, però hi ha poca cosa. Tot i que abans no era així: amb l'anterior govern hi havia un Observatori Català de la Llengua Amaziga, un centre interuniversitari que feia cursos, formació de professors, conferències, petites publicacions... També teníem suport de la Casa Amaziga, que es va crear precisament amb el suport dels partits d'esquerra el 2010. Amb el canvi de govern, la veritat és que no tenim res.

- No mantenen ni contacte institucional?

- No. Ens dol, però no. 

- La Generalitat prima les associacions religioses per sobre de les laiques a l'hora d'interlocutar amb la comunitat marroquina establerta al país?

- Exactament. Això s'ha fet, i no sé per què. CiU va fer a la Casa del Marroc, que promou Àngel Colom, un congrés dels marroquins que viuen a Catalunya, i no hi van convidar la Casa Amaziga. Van preferir convidar els imams de les mesquites, de grups islàmics, per parlar en nom dels immigrants marroquins aquí. Però només des de la perspectiva religiosa. I els imams van rebutjar parlar de qualsevol cosa que no fos religió, i van rebutjar també expressar-se en català o en amazic. Un company hi va assistir, hi va voler parlar en amazic i li ho van recriminar. Això no s'aguanta. Per què busquen la religió per tenir vincles amb els nouvinguts del Marroc? No entenc per què ho fan. Has de ser religiós per poder parlar amb les institucions?

- ...perquè com s'autoidentifiquen la majoria d'amazics presents a Catalunya? Com a marroquins, com a àrabs, com a amazics o com a musulmans?

- Pot ben ser que al propi nouvingut marroquí li costi contestar la pregunta. Àrab? Dirà que sí, tot i que possiblement no ho és. Dirà que sí, però perquè s'identifica ideològicament o políticament... Amazic? Dirà que també ho és, però l'amazic es percep com una cosa tribal. Et dirà que és àrab, perquè pertany al món àrab, o a la Umma que en diuen, perquè és la seva educació, el fruit de la ideologia àrabo-musulmana. 

- Es tracta d'un cas de minorització?

- Exactament. La mateixa persona té complexes, el que en diem autoodi. Hi ha un rebuig, un no-reconeixement d'aquesta identitat de la seva llengua. La cultura amaziga és cultura nord-africana: el te, el cus cus... No ensenyem ves-a-saber-què! I el pare prefereix portar el seu fill a l'escola corànica. Perquè allà valoritza l'àrab i l'Islam. Per què serveix l'amazic? Per res, a pensa. Nosaltres, amb la visibilitat que donem a l'amazic, precisament volem canviar aquestes coses, i valoritzar la identitat pròpia. Cal fer saber a la gent que la seva cultura i la seva llengua val tant com l'àrab, o el català, o el castellà. Volem donar visibilitat a la cultura amaziga, de línia laica i que reconeix les llibertats de les persones, per fer front al creixement de l'integrisme islàmic, que sempre és un perill per a les futures generacions de nouvinguts.
 
  - Veu que a Catalunya hi ha un perill potencial d'integrisme islàmic?

- Els fills dels nouvinguts marroquins, quan surten de l'escola pública catalana, sovint els pares els porten a una mesquita, com a activitat extraescolar, perquè els ensenyin. I allí hi ha gent sense formació docent. I què els ensenyen? Això no se sap. La llengua àrab clàssica, que no parla ningú. I la religió islàmica... a la seva manera. I aquí hi ha un perill, perquè posa en dubte els principis que van aprenent aquests nens a les escoles. I això genera un desequilibri en la formació del nen: a l'escola li ensenyen uns principis, i a la mesquita uns altres, que podrien ser totalment oposats als primers. I de vegades es crea l'odi, el rebuig, envers els principis que els ensenya l'escola catalana: "els altres són uns infidels, nosaltres som musulmans, us donen menjar que no és halal..." I el nen surt sense saber qui és. Moltes vegades, aquests nens fracassen. La casa, la mesquita i l'entorn xoca amb el que aprenen a l'escola.

- La "via amaziga" pot ser una alternativa al fonamentalisme religiós?

- Arreu del món s'està veient que l'amazic serveix per fer front a aquestes idees que arrosseguen els nostres joves vers un món obscur. Hi ha un enfrontament entre el que és el corrent islàmic radical, arabista, i el corrent amazic. I això passa tant al Marroc com a Algèria o a Líbia. El moviment amazic ha agafat la línia de la laïcitat, i reben atacs dels religiosos islamistes de l'Orient i del nord d'Àfrica, diàriament. Perquè consideren el moviment amazic com un invent d'Europa, de l'Occident, i per tant és un atac a l'Islam, a la nació musulmana, a la Umma. I hi ha atacs dels de l'islamisme radical a la llengua i cultura amazics.

- A Catalunya també passa?

- Nosaltres no estem atacant l'Islam. Hi ha qui resa i després ve a l'acte amazic, sense problemes. El que rebutgem és l'Islam radical, que ens ve de l'Orient. Al Marroc hi tenim un Islam, un Islam amazic, que combina les tradicions locals amb la religió. I això es pot fer, com hem fet sempre. I els imams radicals ataquen l'Islam amazic, volen que es canviïn moltes coses, com es llegeix l'Alcorà...

- Mantenen relacions amb el consolat del Marroc a Barcelona?

- Cap. Tampoc. Mai no ens han cridat per explicar res d'immigració. Els que treballem sobre la llengua amaziga estem marginats a nivell institucional, sí.

- Pot ser degut a que hi vegin algun tipus de paral·lelisme entre el sentiment nacionalista català i el sentiment nacionalista amazic?

- Sí, salvant totes les distàncies possibles. Són dues línies diferents, però hi ha moltes coses en comú, sí. I sempre dic que sempre hem après molt dels catalans, i sobretot dels que defensen el catalanisme. 

- Una altra entitat laica, com seria la Fundació Ibn Batuta -presidida per l'exdiputat del PSC Mohammed Chaib-, sí que té presència pública, i té bones relacions amb el govern marroquí. És perquè hi ha un interès arabista al darrere?

- Segurament. Ibn Batuta sí que està fent una feina d'agrair per als immigrants del Marroc, però sempre des d'una perspectiva arabòfona. Ha fet coses sobre l'amazic, però amb esperit folkloritzant. Però és que l'amazic és llengua oficial a la constitució marroquina! I no som una minoria, som la majoria!

- Com a col·lectiu amazic, se senten invisibilitzats?

- Hi ha un desconeixement de la realitat dels immigrants a Catalunya. Sota l'etiqueta de "moro" o "àrab"... hi cap tot. Potser no interessa, però crec que s'ha de concretar. Perquè estàs marginant, si no parles de la cultura amaziga i parles només del Marroc i de la cultura àrab.

- Els fills d'immigrants amazics se senten catalans?

- És molt difícil dir-ho. He fet de mestre, i moltes vegades hi ha nois que han arribat a plorar perquè diuen que al Marroc els diuen "guiris" i aquí els diuen "moros". I ploren. Hi ha un problema identitari, amb aquests joves. No saben ben bé què són. Diuen que són musulmans, sí. Catalans? Sí, també, perquè han viscut aquí. Marroquins? També, perquè els seus pares ho són.
 
- Catalunya els ofereix una resposta?

- No. Tot i que entenc que els plans d'integració són molt complicats. Hi ha un cert rebuig. Costarà. Falta molta cosa per fer, no només des del punt de vista de les administracions, sinó també a nivell social. Però penso que veurem una societat catalana més integrada. S'han de fer polítiques, no sé quines, però crec que això acabarà funcionant. Coneixent la societat i la mentalitat catalana, crec que no hi haurà problemes com els de França. És evident que també depèn de la mentalitat dels immigrants, és clar, però si se'ls margina sistemàticament, si se'ls rebutja..., malament anem.

- Tradicionalment es posa la responsabilitat de la integració en el nouvingut. La comunitat d'acollida també té alguna responsabilitat?

- Sí, també. La meva comunitat té part de culpa per no integrar-se. Però la culpa pot ser "natural", diguem-ne així -perquè vinc d'un poblet de l'Atlas...-, o perquè topen amb la realitat dels prejudicis d'aquí: "no m'acceptes el currículum pel meu nom", "al metro se m'aparten"...