
El conseller de Presidència de la Generalitat de Catalunya és osonenc i li agrada que es noti en la contundència del discurs nacional. Francesc Homs (Vic, 1969) assegura que no està en política per fer marxa enrera en el procés català, tot i les ofertes -hipotètiques- que puguin arribar des de Madrid. Al contrari, Homs és del parer que el govern espanyol serà molt reticent a fer cap oferiment perquè, segons ell, la "lògica" de la classe política espanyola "és que nosaltres som el servei".
- El 1714 és reversible?
- Des del punt de vista del poder polític aquesta afirmació és vàlida. Des del punt de vista de país, ens l'han intentant prendre moltes vegades i no ho han aconseguit mai, ni el 1714 ni el 1939. Ni tampoc en les últimes envestides quan plantegen arraconar el català a l'escola, posem per cas. El país no ens l'han pres mai perquè si no no seríem aquí. Per tant, sí, el 1714 és reversible.
- La carta de Mariano Rajoy, oferint diàleg "sense data de caducitat" és una tàctica per cronificar el problema?
- Per això nosaltres vam contestar que estem disposats a dialogar, però sense que això comporti una dilació en el temps.
- Per què fins ara no existeix una proposta que vulgui ser il·lusionant per a una futura Catalunya espanyola?
- La cultura política espanyola ha entès la democràcia com un mecanisme per arribar al poder, no pas per exercir-lo. Per tant, a la política espanyola se li fa molt estrany haver-nos de fer cap mena d'oferta. La seva lògica és que nosaltres som el servei i, en tant que això, si ens queixem hem de dir per què. Però el senyor no fa ofertes al servei. És la lògica pròpia d'una cultura política que té les seves arrels en el dret de conquesta. Els costarà molt entendre, si és que mai passa, que potser els convindria fer una oferta. Però nosaltres no podem estar pendents de si la fan o no la fan. El gran canvi de xip col·lectiu, que es produeix el 25 de novembre en les eleccions amb més participació de la història, és que hem de fer la nostra. I això no té retorn. No podem estar pendents de què ens puguin oferir.

- Com a Govern hem d'estar al cas de qualsevol eventualitat. Espero que el 12 d'octubre sigui tan pacífic com ho va ser l'Onze de Setembre..
- Quan va ser l'última ocasió que vostè va estar a Madrid?
- Just abans de l'estiu.
- I quin clima hi va trobar? En què ha evolucionat la seva percepció?
- La percepció que jo tinc és que et trobes dos tipus de persones. Aquells que s'han cregut la pròpia propaganda que, malauradament, són majoria -i no parlo de la gent del carrer, sinó de certs nivells polítics i institucionals- creuen que aquest procés és la creació d'unes minories, del senyor Mas i de no sé qui més...
- Últimament l'Info K.
- Per exemple. I comença a haver-hi gent que estan prenent consciència que el que està passant a Catalunya és alguna cosa més profunda. Però, ho torno a dir, nosaltres a la nostra.
- Però en aquests moments el debat principal és el calendari.
- Ens hem de mentalitzar que ara ja no és un tema de calendari. La decisió ja l'hem pres, si a algú li passa pel cap que això pot fer marxa enrere perquè podríem acceptar una oferta de Madrid s'equivoca perquè faríem un ridícul extraordinari i moriríem com a nació. El calendari, en termes històrics, anem a una velocitat molt alta. Tenim un horitzó que està al 2016 en el màxim de temps, però el 2016 no és per començar a parlar de la independència. Unes plebiscitàries el 2016, si és que hi hem d'arribar, no és raonable pensar que aleshores demanem al senyor Rajoy o a qui hi hagi que ens recapti els impostos, perquè seria bastant ridícul. Hem d'estar preparats per estar en condicions de fer front al que representa disposar d'un estat propi.
- Referèndum el 2014, inicialment, va ser una idea de Josep-Lluís Carod-Rovira. Ningú no s'ho va creure, en aquell moment.
- Era una declaració que no tenia cap fonament polític. En aquell moment presidia la Generalitat el senyor Montilla amb el suport d'ERC.
