Alfredo Pérez Rubalcaba, amb Miquel Iceta, nou membre de l`executiva del PSOE en representació del PSC. Foto: PSOE
Iceta en més que animada conversa amb Elena. Foto: Q.S./ND

Amb un pin d'un sindicat italià a la solapa de l'americana, Miquel Iceta camina tranquil però ferm pels passadissos del Parlament. Sap que és com una navalla suïssa pel PSC. Serveix com eina de supervivència, fiable i multifuncional. Ara vol prestar l'enèsim servei al partit i per això es presenta com a candidat a dirigir el partit en un interinatge d'un any. Com si fos una decisió abocada per la necessitat i no producte d'una estratègia predeterminada. De fet, en el conclave del 2011 es va retirar abans d'entrar en contesa.

Sia com sia es presenta i, per ara, només ell és capaç de reunir 2072 avals en deu dies. I no només per l'ascendència que té dins el partit, per les bones relacions que manté amb el PSOE i per la seva mortal finezza sinó perquè remena les cireres des del 1984 al PSC i, de retruc, amb una habilitat encomiable, el PSOE.


Nascut al 1960, Iceta va començar la seva carrera política militant al Partit Socialista Popular de Catalunya (PSP) amb només 17 anys, fins que al 1978 la formació es va integrar al PSC. Posteriorment va ser regidor a Cornellà etapa que va tancar el 1991 per marxar a Madrid.


A la capital de l'Estat es va instal·lar a la Moncloa com director del Departament d'Anàlisi del gabinet de la Presidència del govern espanyol, càrrec que ocupa fins el 1995, i on estaria exercint de sotsdirector del mateix gabinet fins un any més tard.

Com a diputat, va ser elegit, dins la llista socialista per Barcelona, per al Congrés dels Diputats en les eleccions espanyoles de 1996. L'any 1999 tornaria a Barcelona per ser diputat al Parlament de Catalunya, mantenint i revalidant el seu escó en 2003, 2006, 2010 i 2012.

Ponent de l'Estatut de Catalunya en 2006, va ser viceprimer secretari del PSC i portaveu de la formació i del grup parlamentari socialista entre 2003 i 2012. Ara es mantenia com ideòleg del partit, presidint el think tank del partit, la Fundació Campalans, i amb una feina parlamentària de reina mare com a secretari de la Mesa del Parlament. Iceta però ha estat l'estrateg de Pere Navarro i la reforma federal del document de Granada porta la seva signatura.

Home més pròxim al PSOE que als postulats sobiranistes de cert sector (o ex-sector) del PSC, dolç en les formes i contundent en la resolució, Iceta està pel que "calgui". També hi ha qui li recorda alguna derrota com ara l'operació Chacón o la política de desgast amb els crítics. Iceta, però, es fa valer. Com assegura un tipus que coneix bé el PSC, el ja candidat a liderar el PSC és "capaç d'aguantar en un faristol amb elegància i naturalitat encara que li tirin un ou". Tota una definició. Els triennis acumulats fan d'Iceta tan vella guàrdia que potser és l'únic valor que li pot atorgar coratge per redreçar Nicaragua perquè “quan van despertar-se, Iceta encara era allà”.