
La diputada d’ICV-EUiA al Congrés espanyol Laia Ortiz ha preguntat al nou ministre de Defensa, Pedro Morenés, sobre el "conflicte d'interessos" existent entre el seu càrrec actual i la seva activitat professional anterior, conseller i representant de l'empresa saragossana Instalaza, que va demandar l'Estat per haver-los prohibit fabricar bombes de dispersió, tal i com exigeix el tractat internacional de Dublín del 2008. Concretament, en una pregunta entrada a registre que el ministeri haurà de respondre per escrit, Ortiz vol saber: “En quina situació es troba la reclamació al govern de 40 milions d'euros de l'empresa Instalaza?"
El 2008 Instalaza, representada llavors per Pedro Morenés, demanava a Defensa una compensació de 40 milions d'euros per haver d'abandonar la fabricació de bombes de dispersió, en tant que l'Estat espanyol havia signat l'acord internacional de Dublín conjuntament amb 107 països més -entre els quals, però, no s'hi compten ni els EUA, ni Israel, Rússia o la Xina, dels principals països productors i exportadors.
Segons ICV, basant-se en informacions de diferents ONG, "Instalaza va continuar mantenint les bombes de dispersió al seu catàleg de productes tot i estar prohibides pels acords internacionals". És per això que Ortiz també vol saber "què opina sobre el fet que l'empresa Instalaza tingués al seu catàleg armes prohibides pel tractat de Dublín".
La reclamació de 40 milions d'euros que feia Instalaza per la prohibició de les bombes MAT-120 era en concepte de "dany emergent" i "lucre cessant", ja que fins llavors venien aquest armament a set països i, a partir de la prohibició, ja no ho podrien fer. Segons que l'empresa va comunicar en el seu moment, la demanda estava "perfectament raonada i explicada".
Instalaza va acabar tancant el 2009 amb unes pèrdues de 127.499 euros i una facturació de 6,06 milions d'euros, un 42,6% menys que el 2008, caiguda que l'empresa no va dubtar en atribuir a la prohibició de les bombes de dispersió.
Bomba contra la població civil
Una bomba de dispersió és una bomba llançada des de l'aire que, que en assolir una alçada concreta, mesurada per un altímetre, s'obre deixant caure centenars de sub-municions de diversos tipus, d'alt poder explosiu, ja siguin antipersona, incendiàries, anti-tancs, químiques...
Segons que han apuntat multitud d'ONG's, la població civil és la principal afectada per les bombes de dispersió, perquè sovint les sub-municions que en surten queden escampades per un radi força ampli respecte l'objectiu inicial i poden romandre enterrades fins força temps després d'acabada la guerra.
La llavors ministra espanyola de Defensa, Carme Chacón, quan va prohibir-les va dir: "Són una pena de mort sense sentència". Tot amb tot, l'OTAN en va fer servir a Sèrbia amb motiu de la campanya militar de Kosovo.
Instalaza hauria venut les seves bombes de dispersió al règim de Moammar al-Gaddafi, segons The New York Times, que les hauria utilitzat per reprimir els revoltats. I, segons el periodista Javier Dale, la venda s'hauria fet durant la visita de Gaddafi a Madrid del desembre del 2007, quan va ser rebut pel llavors president José Luis Rodríguez Zapatero i va sopar amb José María Aznar.