La taula presidencial de l'acte en suport d'un pacte fiscal. Foto: Q.S./ND

L'Ateneu Barcelonès ha acollit aquest vespre un acte d'aquells que busca entortolligar complicitats per un repte d'aquells considerats de "país". Amb la mateixa fórmula que el famós acte de l'IESE de Barcelona en defensa de l'aeroport del Prat s'ha celebrat un altre acte, aquest cop a l'Ateneu Barcelonès, i en defensa del pacte fiscal.

Una vetllada que ha servit per manifestar que entre els agents socials, polítics i econòmics es respira un cert "acord de mínims sobre el pacte fiscal". Cadascun amb els seus matisos, però sí que han deixat clar que comparteixen un mínim comú divisor: reconèixer que Catalunya necessita un nivell d'autosuficiència financera.  

Un acte en suport del "règim d'autonomia financera" com la que el Govern impulsa i el Parlament discuteix, en el qual Catalunya tingués capacitat de recaptació i gestió de tots els tributs i decidís sobre la quota de solidaritat. Amb aquest objectiu s'han aplegat a l'Ateneu representants de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA, els líders sindicals d'UGT i CCOO, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego; el president de Foment del Treball, Gay de Montellà, així com una representació de la societat civil i econòmica. Tot i l'acord entre la necessitat d'un "règim d'autonomia financera", les diferències exposades en el model han estat remarcables. UGT demana que sigui harmonitzable a la resta de l'Estat; CCOO demana que sigui solidari, i Foment del Treball, que es mantingui la quota solidària, tot marcant distàncies amb les "pretensions" que puguin tenir d'altres.

Entre els ponents, l'advocat i pare de la Constitució, Miquel Roca, que ha efectuat una defensa vehement d'un pacte fiscal que permeti plena autonomia financera a Catalunya. De fet, Roca considera que el pacte fiscal que planteja el Govern i les conclusions del Parlament és plenament constitucional. Així mateix, ha avisat que no val l'argument "d'haver-lo demanat abans" i ha insistit en "l'eficiència del sistema". Fins i tot, l'exlíder de CiU a Madrid ha ironitzat recordant que Espanya no pot esgrimir la desconfiança com a argument per no negociar un pacte perquè "el sentiment de desconfiança és secular".