El diputat d'Amaiur al Congrés Iker Urbina a la porta del seu despatx Foto: X.V.
-Quina valoració fa Amaiur del procés català? Hi ha interès a Euskadi?
-Ha despertat gran interès i es veu amb certa enveja. A Catalunya la gent ha sortit al carrer per reivindicar respecte i poder decidir, és un procés sorgit de les bases. Ho tenen molt clar i ho demostra la implicació de la gent i del poble. És molt útil per a nosaltres, estem mirant d'analitzar l'experiència catalana i d'aglutinar el major número de gent possible per fer el nostre camí. Hi ha elements que fan que cadascú hagi de seguir el seu propi camí.
-La intenció passa per iniciar un procés semblant al català?
-Sí, i des d'EH Bildu i Amaiur l'hem anomenat Euskal Bidea (Via Basca). La via basca ha de partir de tots els sectors de la societat, ha d'anar més enllà dels partits perquè en cas contrari serà inviable. Davant tenim un Estat amb mancances democràtiques molt evidents i que no permetrà que cap poble decideixi per sí mateix. L'única manera que veiem per superar aquest bloqueig és la força popular
-El PNB està per iniciar una via així?
-Als partits només ens tocarà avalar les voluntats majoritàries, aquesta és la clau. Hi ha aspectes que poden suscitar diferències però hem de tenir en compte que serà el poble qui tiri això cap endavant.
-Quina plataforma equiparable a l'ANC o Òmniun podria articular aquest moviment social a Euskadi?
-El moviment Guro esku dago té aquesta filosofia, tot i que no és comparable a les associacions de Catalunya. Aquesta podria ser la plataforma capaç d'aglutinar tota la sensibilitat entorn a un front democràtic popular que reivindiqui el dret a decidir. L'any passat ja va organitzar una cadena de Durango a Iruña, i la gent que hi va participar procedia de tot l'espectre polític tret del PP i d'UPN.
-El concert econòmic pot aturar les aspiracions basques d'optar a un altre estatus?
-En moltes ocasions, aspectes com el concert, l'Estatut, els contingents o les competències s'han utilitzat per mirar d'aturar els moviments sobiranistes. Més enllà de qüestions econòmiques, que també hi són, necessitem bases democràtiques per donar la volta a l'actual model d'Estat, que fa que les decisions es prenguin a centenars de quilòmetres i no s'atengui als interessos de les persones sinó de determinades corporacions i elits.
-Veu algun punt feble al procés? Potser les relacions entre CiU i ERC?
-Les tibantors que poden projectar les relacions entre CiU, ERC i la CUP són normals però a nivell popular es projecta una cosa completament diferent. Les coses al carrer estan molt clares i se sustenten sobre bases molt sòlides. Això fa que aquestes tibantors quedin en un segon terme i que les forces polítiques estiguin obligades a trobar punts d'unió.
-Creu que el 27 de setembre és la data clau per al futur de Catalunya?
-El 27-S és clau, i també ho seran les jornades prèvies. Catalunya és la punta de llança. La transcendència política de les catalanes és molt més gran que la de les generals, comporta molt més. A partir del 27-S tindrem una situació completament diferent. Catalunya haurà avançant en el procés en què es troba immers i no tinc cap dubte que farà una passa cap endavant molt gran.
-Independentment del resultat, l'Estat no sembla disposat a negociar amb Mas una nova relació amb Catalunya, recomanen optar per la DUI si l'independentisme obté majoria al Parlament?
-No em veig amb autoritat ni amb capacitat de dir als catalans què han de fer. Cal admetre que Catalunya continuarà amb un Estat al davant que seguirà apostant per la confrontació, perquè són ells els que neguen el dret a decidir sobre la composició territorial. Si l'Estat s'avingués a parlar-ne, no hi hauria confrontació. El poble té les coses molt clares, mira cap endavant i la decisió que pregui servirà per avançar. La qüestió és fins on, ells ho hauran de determinar.
-Què n'opina de la reforma federal de la Constitució que proposa el PSOE?
-No es una fórmula que s'avingui amb el meu sentiment independentista. El PSOE parla d'un procés constituent, nosaltres de processos constituents perquè hi ha diferents realitats. No neguem que l'Estat hagi de fer el seu però Catalunya i Euskal Herria també l'han de fer. La idea central és la capacitat de poder decidir. Si aquesta configuració federal es fa des de Madrid, ens estaran negant aquest dret.
-De tota manera, el govern espanyol sembla obsessionat amb presentar la Constitució com un mur infranquejable.
-És una qüestió de voluntat política. Si no hi ha voluntat política ni concepció democràtica, la Constitució es converteix en un gran mur i en una gran presó de voluntat de pobles i de sobiranies. En qualsevol cas, nosaltres sempre hem dit que a l'Estat espanyol cal una ruptura amb els règims anteriors, cal una nova concepció i un procés que porti la democràcia a tots els àmbits.
-Què n'opina de les constants negatives de l'Estat, de les actuacions de certs mitjans de comunicació contra el president de la Generalitat i d'altres polítics, de la difusió d'informes falsos, de la intervenció del Tribunal Constitucional? Veuen joc brut?
-L'Estat espanyol no té una oferta democràtica per a Catalunya. L'única cosa que ofereix és repressió, joc brut i mirar d'enterbolir situacions polítiques que requereixen debat i saber que n'opina la gent. És el mateix que ha fet tota la vida i a Catalunya i a Euskal Herria estem acostumats a pràctiques com aquestes. Ara es preparen per fer front al que, des del seu punt de vista, és dissidència política. El fet més evident és la bateria de mesures que han aprovat com la llei mordassa o la llei antiterrorista. El problema és seguir a l'Estat espanyol, això és el que ens està portant la catàstrofe a tots nivells.
-Quin futur li veu al procés català?
-Només li veig un futur, respectar el que digui la majoria de Catalunya. La convicció amb què s'està pronunciant el poble català és molt gran, això és imparable.
