Una estelada al carrer Josep Prats de l'Hospitalet del Llobregat. Foto: QS/NDLa Línia 1 del Metro -La Roja- tragina ànimes cansades fins a la rambla Just Oliveres de l'Hospitalet del Llobregat. Diuen que l'Hospi és el Brooklyn de Barcelona, però després de passar-hi una tarda de dijous i descobrir-hi la tècnica de beure quintos i pelar cacauets alhora, només es pot concloure que ja li agradaria a Nova York tenir un Hospitalet.
En arribar-hi, la primera sensació és que els tòpics són certs: L'Hospitalet no és Vic, però no fa cap falta. Amb el segell de la “Catalunya real” marcat més a foc per la progressia de Sant Gervasi que no pas per altres suposats culpables, l'Hospitalet viu, amb certa intensitat i en castellà, el procés polític que Catalunya sembla haver engegat.
Amb una majoria absolutíssima del PSC (sector PSOE) a l'Ajuntament des del paleolític, hi ha qui sospita que Celestino Corbacho té el do de la vida eterna. L'independentisme ha tingut una representació puntual, testimonial i efímera. Però la gent de l'Hospi no és aliena al creixement del pes social de l'independentisme, ans al contrari.
Estelades, no senyeres
"Abans, per la Diada, al centre només hi veies senyeres, ara pengen estelades, la gent en parla molt de la independència, i la idea no està gens malament", assegura en Benjamín, un veí que sap gaudir d'una tònica ben servida al celler 1912 de l'Isidre, un bar bufó i deliciós on amaren el vi en copes com Déu mana.
"Hi ha més polarització en el debat nacional, es nota, la gent en parla i tant que en parla", avisa en Carles, un carter que trepitja la ciutat cada dia i amb una predisposició extraordinària pel debat abstracte i per la cervesa mesurada. Segons entén en Carles, la deriva sobiranista del govern d'Artur Mas amaga el debat de la lluita de classes i punt. “La independència és perquè els burgesos siguin més burgesos”, adverteix en Carles que no es creu que "el nacionalisme de dretes vagi de debò". Només sortir de cal Isidre topo amb una estelada que guarneix una façana mediocre. Hi deu viure un veí que abans era catalanista i ara és un polaritzat.
Immigrants sense por, immigrants espanyols amb por
El barri de la Florida de l'Hospitalet és una barriada malgirbada, enrevessada i on ha de ser molt difícil aparcar. En ple barri s'aixeca un institut que té aires de fortalesa des d'on es defensa la militància social en un lloc marcat pel tràfic de drogues, la petita delinqüència i una pressió migratòria que no sempre és ben entesa.
A l'institut conec el senyor Yáñez, un xilè que fa anys va aterrar a l'Hospitalet, entén el català, però parla castellà. "Jo votaré que sí en el referèndum d'independència", sentencia el senyor Yáñez per afegir la seva sorpresa perquè "molts andalusos i extremenys no ho volen de cap manera". "Tenen por, tenen molta por que només els facin parlar en català o que els tornin cap Andalusia o Extremadura", informa amb preocupació.
Després de parlar amb en Yáñez conec en Malic, un pakistanès que viu a l'Hospitalet
des de fa anys. Acaba d'aterrar de Madrid on ha tingut problemes "per ser català i pakistanès", assegura amb certa ironia que corregeix amb l'agror que suposa haver d'afegir que no entenien com un pakistanès parlava català.Malic coincideix amb en Yáñez del mal que fa el discurs de la por en els veïns que han vingut d'Espanya. "No entenc com no ho veuen, que és una sortida per viure millor, la cosa està fomuda i només tenim una sortida", sentencia Malic, tot i que insisteix en reconèixer, igual que en Yáñez, que gaudeix com un gínjol amb “la Roja”.
"Falta informació", diu en Mariano
Després d'una passejada per la barriada de Can Serra, aturo el trajecte en un bar del barri de la Torrassa, on diuen que hi viu l'Hospitalet majoritari. Al rebedor del bar et dóna la benvinguda una foto del propietari amb l'ex-alcalde Corbacho i amb l'alcaldessa Núria Marín. El bar és funcional, net i hi tenen més traça per les tapes que pel cafè. El conyac dels cigalons és Decano, una delícia només apta per als fetges entrenats en la duresa dels polígons industrials.
En Mariano és el propietari i no té cap vergonya a parlar del procés català en públic tot i que demana fer-ho en castellà. "Con esto de la independencia, alguien se va a jiñar, intentarán comprarnos ", diu en Mariano, mentre la seva dona el renya per dir paraules gruixudes a un periodista. Però tot i l'embranzida, en Mariano hi veu problemes. "Nos falta información, mucha información... dicen que nos van a obligar hablar en catalán y que nos echarán de vuelta de donde vinimos ", explica amb certa preocupació en Mariano.
"Yo aquí com mis clientes hablo mucho del asunto y muchos no nos creemos que nos vayan a echar si Catalunya se va, pero queremos más información, se necesita más información ", reclama. "Hay que saber qué pasará con el 'oro' del Banco de España, con las pensiones, con el paro... Solamente nos llega información desde España y es muy chunga", apunta en Mariano mentre un client de la barra rebla les seves paraules amb el cap.
"Quizá no sea el momento de marchar por esto de la crisis, pero tampoco han querido hablar y el Vara ése -en referència al president extremeny que va demanar deportar 150.000 extremenys catalans- no lo pone fácil, a ver si se entera que aquí somos catalanes y españoles, y quizá más catalanes que españoles ", explica, tot ballant entre el sí i el no. Una postura que es repeteix en les converses creuades per l'Hospitalet.
Pelegrins en terra d'infidels
En Mariano, com molts bars als que he anat a l'Hospitalet, no em deixa pagar amb la súplica que "expliqui bé el que pensen". Tampoc em deixa pagar el compte la cap de files de CiU a l'Hospitalet, Meritxell Borràs. Aquesta farmacèutica sobiranista i reciclada a la política fa, com la portaveu d'ERC al Parlament, Anna Simó, cara de pelegrina en terra d'infidels. No viu al "rovell de l'ou" d'una ciutat que estima descaradament i on ha nascut després d'un periple familiar de fantasia. "Dels meus companys de col·legi, només en quedem dos a l'Hospitalet", admet amb certa tristor.
Conscient de la importància que té l'Hospitalet com a segona ciutat de Catalunya pel futur polític de Catalunya, Borràs pateix i admet que li falta infanteria. "Necessitem que la gent vingui i ens ajudi a explicar que amb la independència viurem millor, sobretot a l'Hospitalet", clama. I adverteix que ella no es cansarà. La tarda s'acaba i la conclusió és clara: a l'Hospitalet hi ha independentistes, però encara en falten molts, moltíssims.
