La Vilella Alta, un poble totalment abstencionista. Foto: NDEn un poble amb poc més d'un centenar i mig d'habitants, les mobilitzacions socials no s'organitzen ni per Facebook ni per Twitter. Es munten parlant, al carrer, al replà de l'escala o a l'hora del cafè. Així ha passat a La Vilella Alta, al Priorat, on tots i cadascun dels 112 veïns que tenien dret de vot el 22-M s'han abstingut per barrar el pas a una manera de fer política que consideren insultant, les llistes fantasma. 100% d'abstenció. I no és per a menys. Al col·legi electoral només hi haurien trobat la papereta d'un tal José Luís Fernández González, del PP, però no pas de Catalunya... sinó de Granada. El candidat, a més de desconèixer la ubicació geogràfica del poble, també devia desconèixer les estadístiques del seu partit en aquest poble: ha obtingut 2 vots a les municipals del 2003. A la resta de comicis, les sigles ni tan sols apareixen en el recompte de vots.
Contra els forasters, però sense alternativa
“No hem fet cap assemblea formal ni ho hem sotmès a votació, però tots ho hem anat comentant al poble, i un per un, hem complert la nostra paraula, no votar”, relata un dels cinc regidors en funcions de La Vilella Alta, Jaume Figueres. L'Òscar Valín és veí del poble però no hi està empadronat. Totalment d'acord amb la plantada dels seus veïns, considera “insultant que els de fora es pensin que poden venir aquí a manar, quan no saben ni on és La Vilella Alta, i més encara del PP, aquí no els volem per a res”. De fet, fins a una setmana abans hi havia una segona llista fantasma registrada del PSC, amb una noia de Girona com a cap de llista.
El 2007, els veïns van triar la llista de CiU per majoria absoluta, amb un 70% dels vots, i sabien que el projecte encapçalat per Josep Maria Rebull, l'actual alcalde, tenia data de caducitat: “vam dir que hi seríem només quatre anys, no vam enganyar ningú. Tots tenim la nostra feina que ens dóna un sou a final de mes, i és molt difícil de compaginar amb la tasca d'alcalde i regidors si volem treballar a fons pel poble”, remarca Figueres per argumentar per què no han repetit candidatura. És per això que, davant la situació de bloqueig institucional, insta els seus convilatans a “posar-se les piles i treballar pel poble, presentant una llista que puguem votar”.
Els veïns ja havien estat informats per un tècnic de la Generalitat de la situació de bloqueig que viuria La Vilella Alta, ja que no hi havia cap candidatura que complís els requisits per formar un equip de govern. La llista del PP només tenia un nom, faltarien cinc regidors, de manera que encara que hagués obtingut majoria absoluta, no hauria servit de res. Els veïns, doncs, sabien que el destí dels seu ajuntament quedaria en mans d'una junta gestora que ara nomenarà el Consell Comarcal del Priorat. “La junta l'han d'integrar veïns, i espero que ningú no s'hi negui, perquè després de tant protestar, si no ens ho arreglem nosaltres al final vindran de fora a governar-nos”, adverteix un veí que ja sap què és governar al poble, però que prefereix no identificar-se. Recorda als veïns que era ben conegut que CiU no es tornaria a presentar, i creu que “s'hauria pogut fer alguna cosa per no arribar a aquesta situació”.
Votants trapelles
Les estadístiques i els sondeigs d'opinió de La Vilella Alta tornarien foll qualsevol analista. L'historial de vot és tan complex que es registren victòries inesperades, com la que es va produir a les eleccions europees del 2009. Iniciativa Internacionalista, la llista abertzale que va estar a punt de ser il·legalitzada, va recollir 23 vots, mentre que ERC i CiU en van obtenir 13, i 12 el PSC. A les passades eleccions al Parlament, amb una participació del 67%, CiU i ERC van aconseguir la majoria de vots. El PSC va ser testimonial, i el PP inexistent. El govern municipal en funcions va aconseguir majoria absoluta el 2007 amb el 71% dels vots.
