La cap de files dels comuns a les eleccions, Jéssica Albiach, repeteix candidatura al Parlament però encara no s’ha acostumat del tot a les fotografies. Li ve de petita, explica, mentre ensenya una imatge que serveix per recordar la seva infància. “Jo estic fent-hi una ganyota i l’he escollit perquè reflecteix molt bé el que em passa amb les fotos, encara que ara em toqui tenir la meva cara per tot Catalunya, i és que no m’han agradat mai”, comenta. Allò li generava una contradicció, perquè el món de la fotografia -si no hi havia de sortir ella- sí que era un pol d’atracció per a la Jéssica que encara vivia al País Valencià. Més tard, ho solucionaria estudiant fotografia, per poder-la practicar sense patir la pressió del focus. 

Al retrat que sosté a les mans, després de l’entrevista política amb Nació prèvia als comicis del 12 de maig, apareix la mare de la candidata. Volten per València, creu recordar Albiach. És un fotograma d’una infància “feliç” travessada per una criança monoparental amb molt de suport familiar. “Una mica tribu, una mica prole”, apunta la representant de Comuns Sumar, després que la seva mare la tingués “molt jove” i se separés del seu pare. En aquest context, les figures dels avis, la tieta o la besàvia van fer-se nuclears per a la vida quotidiana de Jéssica Albiach.

Aquesta infantesa “una mica anòmala” va acabar d’agafar terrenalitat i valencianitat amb les visites constants “a la barraca” dels avis. “Era una caseta envoltada de tarongers”, diu, mentre recorda ajudar l’avi a collir-ne els fruits. També menciona les tomaqueres, els llimoners, les anades i vingudes amb la bici i els cops de mà a l’àvia, en aquest cas per regar les plantes. Així passava els caps de setmana i els estius Jéssica Albiach. “Tot molt senzill i tranquil”, remata.

Autors: Joan Serra Carné i David Cobo / Edició: Núria Garrido / Fotos: Hugo Fernández