Milions de persones han omplert París i les principals ciutats de França. A peu de carrer, tothom ha sortit per defensar les llibertats -començant per la d'expressió- i per fer veure al món que la democràcia no és negociable. "Je suis flic (policia)" deien algunes pancartes, que combinaven aquesta afirmació amb la reivindicació de Charlie Hebdo sense que això, per una vegada, impliqués una paradoxa. En definitiva, la societat francesa ha demostrat que aprecia la llibertat i que no pensa renunciar-hi perquè uns encaputxats siguin capaços de la màxima crueltat.

Tot això és el que pensen i reclamen els ciutadans que s'han mobilitzat aquest diumenge. Però no està clar que sigui exactament el mateix que tenen al cap alguns personatges que van es van manifestar perfectament ordenats pels serveis de protocol. N'estic segur, per posar un sol exemple, que polítics com Jorge Fernández Díaz no tenen la mateixa posició en el dilema entre llibertat i seguretat que els milions de persones que han sortit de casa commoguts per l'atac a una revista que satiritza el poder amb insistència.

Els terroristes han atacat la part més sensible del sistema democràtic, que és la llibertat d'expressió. Però cap dret ciutadà no es protegirà mai limitant la democràcia.