Josep Maria Vila d'Abadal en un moment de l'entrevista. Foto: Maria Pujol

Josep Maria Vila d'Abadal i Serra (Barcelona,1954). És un enginyer tècnic agrícola. Compagina la ramaderia i l'explotació forestal amb l'alcaldia de Vic, la seva tasca com a diputat al Parlament i la presidència de l'Associació de Municipis per la Independència. Ara es postula com a líder de la candidatura alternativa per dirigir Unió Democràtica de Catalunya en el congrés que la formació celebrarà aquest cap de setmana. Parla bé del seu rival Josep Antoni Duran i Lleida. Defensa l'humanisme cristià i , de retruc la independència de Catalunya com a única solució. “Unió ha de treballar pel sí”, sentencia amb to de muntanya sense amagar les ganes de lluitar fins el darrer segon, i més.

-Animat?

-Molt, amb molts ànims. Cansat físicament, no li nego, però animat i content d'arribar al final, d'arribar al congrés i poder explicar la nostra proposta.

-Vostè ha portat una estratègia silenciada, molta endreça i poca fressa i molt territori?

-Des del dia que ens vam constituir candidatura oficial i es trien uns compromissaris que, en definitiva, tenen la representació del partit, nosaltres els hem d'informar de les nostres propostes. És un congrés i, per tant, hem de treballar de portes endins, més enllà de l'opinió pública, que també ens ha ajudat molt. M'he sentit molt ajudat pels mitjans. Hem trepitjat territori i si ha convingut els hem anat a veure un a un, per explicar-los que a Unió no volem fer res estrany. Nosaltres simplement tenim una proposta diferent, però pel partit.

-I com ha anat el feed-back...

-Ha vingut poca gent, la veritat. Tots tenim feina. Jo espero que durant el congrés els podré acabar de convèncer, explicar-los amb tot detall el nostre programa.

-Reblarà el clau vaja...

-Intentaré fer un bon discurs, poder parlar més amb ells i ser entenedor. Nosaltres ens creiem i pensem el que diem. Nosaltres creiem, pensem i diem que cal més democràcia interna i un compromís més clars en els postulats nacionals del país.

- Creu que la seva candidatura és la més ideològica?

-Nosaltres anem als principis d'Unió, analitzem el procés de 40 anys de resistència i la posem al dia per tal que sigui una doctrina, un pensament, un instrument al servei de la societat i no del partit. Això ens ha permès copsar que el partit ha fet viratges als principis dels fundadors i, per tant, ara cal fer un gir i situar UDC en els propers anys i com quedarà situat en un procés d'independència. Per saber on anem cal saber d'on hem sortit, a l'origen està la resposta. El nostre programa ho explica molt bé: som i volem ser catalans, la nostra pàtria és Catalunya, treballem per Catalunya. El nostre objectiu és el país, és recuperar el projecte humanista i cristià i és recuperar el projecte de nació plena i lliure. Són coses concretes.

-Independència?

-Sí i tant! Els fundadors ja parlen d'independència política i d'estat propi. Són paraules que hem de recuperar.

-I la famosa confederació?

- Amb qui? Amb Espanya? Confederació amb Europa, i per fer-ho abans independents.

- I del partit?

-Els fundadors van voler idear un partit obert i permeable. Ara està tancat, com tots. Per això proposem llistes obertes, i un sistema que cada afiliat sigui un compromissari nat. I una separació dels comandaments del partit del poder institucional, que no es contaminin, com fa el PNB. I, sobretot, el principi de subsidarietat, del qual UDC és pioner.

-La seva candidatura es considera més social-cristians o més demòcrata-cristians?

-Demòcrata-cristians, perquè com a política humanística és diferent i més sencera. Social-cristià pot permetre situacions menys rigoroses amb la doctrina cristiana de justícia social.

- Així creu que Jesús de Natzaret seria independentista?

-Segur. Jesucrist, com la doctrina de l'església cristiana, reconeixia el dret de les nacions al mateix nivell que les persones al seu desenvolupament i a la seva llibertat. Jesús seria clarament independentista. I tant que ho seria. De fet, Montserrat també ho és.

- Vostè arriba de muntanya i va cap el mar. En el congrés d'UDC es batrà un advocat que s'ha dedicat en cos i ànima a la política, com Duran i Lleida, i un ramader com vostè, són dues maneres de veure el món oi?

- Un ramader arrelat a la terra, amb una família que porta més de 900 anys arrelat a la terra. Miri, la gent de pagès tenim ànima d'administrador, entenem que nosaltres estem de pas i que tenim un país que ens van deixar els nostres pares i que  l'hem deixar millor als nostres fills. Aquest sentiment viu a tot arreu de Catalunya. Nosaltres tenim un país que l'hem de deixar millor als nostres fills i l'única manera de fer-ho és l'Estat propi. No tenim més solució.

- I Duran?

-Té una gran capacitat política però no comparteix aquesta tradició. Ell encara creu que és possible viure amb Espanya, o que s'està bé amb Espanya. Ho creu sincerament. Aquest congrés haurà de decidir si la solució és passar per Espanya o no passar per Espanya.

- I la confederació?

-Això no val. La confederació necessita que l'estat que es confederi sigui un estat propi. Per confederar-se cal ser independent. Després et confederes amb qui vols, però de tu a tu. Allò que deia en Duran que no votava per les consultes independentistes perquè no hi havia la seva opció -la confederació- ja no cola. La confederació és "Sí" a la independència.

-Unió ha de treballar pel "Sí"?

-Clar. La tesi d'en Duran no passa per aquí, passa per sobirania en la cultura, la llengua i el dret i per la resta federats. Això no té cap viabilitat, és el que vol Espanya: ser espanyols amb una especificitat. Això de cap de les maneres, no ens podem entendre.

-No veu cap possibilitat d'acord

-Si Duran promet que treballarà per un estat català i independent dins Europa i renovarà els estatuts en un any per fer el partit més obert i democràtic, el votaré. No tinc pas ganes de ser president d'UDC. És impossible l'acord.

-Vostè fa ara una prova, molts diuen que es prepara per després ...

- Jo porto a debat un altre pensament d'Unió, que no tot és el que diu en Duran. Hem portat el cuc dins el partit perquè la gent pensi i debati sobre quin model de partit vol.

-Una opció de marató

-Sí, sí, si tenim un bon resultat crearem un nucli intern per treballar pel nostre objectiu: més Unió, més democràcia i més Catalunya.

- Un bon resultat, gosa dir alguna xifra

- Un 20% seria digne. Sigui quin sigui el resultat tenim ganes de treballar pel projecte. Passi el que passi, hem de seguir.

-El vot secret és una avantatge?

- Si no està fiscalitzat, ens pot ajudar.

-Heu parlat amb Duran i Lleida darrerament?

- Li he demanat moltes vegades, però no ha volgut. I a vegades s'enfada perquè li dic coses a través de la premsa perquè no vol parlar amb mi.

-Cal que plegui en Duran?

-Si ho fes ara ho faria com en Guardiola, grans resultats electorals, trenta anys de servei a Unió... A més, només hauria de plegar del comitè de govern, que pot fer altres coses dins la institució. Duran és un patrimoni del partit i que cal respectar. Penso que és un error d'ell, de fet, crec que s'ho ha plantejat alguna vegada. És un tio intel·ligent.

- I Convergència?

-Les relacions són complexes, però positives. Els resultats electorals així ho demostren. Les relacions són bones i ho han de ser molt més.

-Té bona relació amb Artur Mas i Oriol Pujol?

-Molt cordial i molt bona. I molta gent de CDC creu que el nostre discurs ajudaria anar més ràpid en el procés cap a l'Estat propi que no pas el del Duran que els hi fa una certa nosa.

- De fet, una cosa ja ha assolit: que el cognom Vila d'Abadal continuï lligat a Unió

- Somriu. I sobretot, que a Unió hi ha gent que pensa diferent. Una cosa és el que diu la direcció i una altra cosa el que diuen els militants i els objectius pels quals es va fundar Unió.

-Aquest cap de setmana el congrés d'Unió coincideix amb dos grans fets històrics, el Pacte dels Vigatans i la Batalla d'Avinyó que fou una de les poques en que els carlins venceren, tindrem paral·lelisme?

- Somriu. Molts dels soldats carlins que van lluitar a Avinyó sortien de casa meva i Francesc Vila Cavaller, hereu de casa, va firmar el pacte. L'esperit de lluita és un bon auguri. I més si és per la dignitat d'un poble. Alea iacta est.

-Gràcies i sort.

-A vosaltres.