Jimmy Carter afirma que l'11 de setembre català va ser «pitjor» que el nord-americà

L'expresident dels EUA i Nobel de la Pau va rebre el Premi Internacional Catalunya

Publicat el 02 de juliol de 2010 a les 07:00
Jimmy Carter va rebre el Premi Internacional Catalunya. Foto: ACN

L'expresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau, Jimmy Carter, va afirmar aquest dijous que l'11 de setembre de 1714 va ser pitjor per a Catalunya que els atemptats de l'11-S per als Estats Units d'Amèrcia. “He sabut que l'11 de setembre, una data espantosa per al meu país l'any 2001, va ser encara pitjor per a Catalunya el 1714”, va puntualitzar. En el seu discurs després de rebre el XXII Premi Internacional Catalunya per la seva defensa de la pau i els drets humans, Carter va destacar que el poble nord-americà i el català “tenen una gran resistència, i saben com recuperar les forces i afrontar el futur amb coratge”.

El president del jurat que atorga el guardó, Xavier Rubert de Ventós, va afirmar que el premi reconeix el “cor i el coratge” de l'exmandatari tant en la defensa dels drets humans, com el desenvolupament dels pobles més desafavorits, i ha considerat que Carter es va caracteritzar per la seva capacitat d'anticipar-se als problemes, sobretot d'índole internacional.

Per la seva banda, el president de la Generalitat, José Montilla, va elogiar la figura de Carter i va vincular la defensa de la democràcia que propugna l'exmandatari amb la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut. El president va explicar que Catalunya té “una profunda vocació d'autogovern”, i va assegurar que governar és emprendre accions que poden “canviar el curs de la història”. El català és “un poble que es reconeix en el pacte i a l'acord”, ha sentenciat. Montilla ha presentat Carter com un referent a seguir, i ha valorat que com a governant es va enfrontar a grans reptes sense fer càlculs electorals, i apostant sempre per “les causes més nobles”.

Carter va centrar part del seu discurs a valorar el paper dels Estats Units com a superpotència que hauria de liderar la lluita pels drets humans, per la protecció del medi ambient i per mitigar l'escalfament global. A més va demanar al seu país que abandoni les sancions econòmiques com a instrument de política exterior.