Un dels eufemismes més utilitzats durant la transició era el de referir-se al dictador Franco com a 'anterior cap de l'Estat', un recurs còmode per a aquells que mai no van saber trobar cap element negatiu a un període històric marcat per l'absència total i absoluta de democràcia. Anomenant al general simplement com a 'anterior cap de l'Estat' s'endolcia una època negra i de retruc s'inseria en una suposada normalitat històrica, perquè al capdavall, sempre hi ha caps de l'estat, i un precedeix a l'altre com és llei de vida i com passa a tots els països del món, des del Regne Unit fins a Corea del Nord.
De fet, anomenar Franco amb aquell circumloqui que pretenia no tenir significació política va ser un dels èxits d'aquella transició que es vantava de no tenir vencedors ni vençuts i que per tant va permetre als assassins campar lliures pel carrer i va justificar la reinstauració de la monarquia borbònica en la figura de Joan Carles I.
Però les coses canvien i ara Joan Carles és, també, l'anterior cap de l'Estat, i aquell subterfugi per evitar referir-se a un dictador, cabdill de forces armades rebels i provocador d'una guerra civil és perfectament aplicable al pare del rei. I si fins fa quatre dies, l'eufemisme era una eina al servei dels nostàlgics, ara pren un significat molt més crític i irònic, perquè referir-se a Joan Carles com a 'anterior cap de l'Estat', no deixa de ser una petita venjança. Almenys això que tenim.
