Existeix entre Joana Ortega i Joan Cañada la complicitat de qui ha viscut colze a colze moments transcendentals. Entre tots dos, sota l'estricta supervisió d'Artur Mas i l'equip de Presidència -que no sempre els va observar amb tota la complicitat-, van dissenyar la votació del 9-N. Ortega, com a vicepresidenta i consellera de Governació, tenia la maquinària sota el seu comandament. I, quan es va constatar que el govern espanyol i que el Tribunal Constitucional (TC) posarien traves legals a la votació original, el primer que va fer va ser trucar Cañada, que només uns mesos abans havia deixat el càrrec de secretari de Cooperació i Coordinació de les Administracions Locals. Hi havia feina per fer.
"No podíem disposar dels censos, ni de l'òrgan de control, ni de col·legis electorals, ni de funcionaris", rememora el coordinador del 9-N. Existia marge legal, sempre i quan tot el procediment es dissenyés com un procés de participació i no com una consulta vinculant, que era el compromís electoral de Mas i el que formava part de l'acord d'investidura amb ERC. Ortega recorda que, en la tercera de les cimeres que es van celebrar per decidir el rumb després de la suspensió del pla A, Oriol Junqueras es va aixecar de la taula. Va ser el dia en què el líder de CDC li va oferir als republicans destituir tots els consellers perquè entressin ells, amb la idea de gestionar el 9-N. Junqueras no va acceptar.
De tot plegat, l'exvicepresidenta en recorda una "soledat molt bèstia". "El pla no se'l creia cap partit. I tu i jo, Joan, que veníem d'Unió, teníem més pressió perquè teníem menys credibilitat", remarca Ortega, ara regidora en el grup de Junts a Barcelona com a fitxatge de Xavier Trias. "Es pensaven que ho volíem boicotejar", exclama Cañada. Asseguts en un bar prop de la Diagonal de Barcelona, prop de casa de l'exvicepresidenta -que per fer les fotos anirà a buscar una urna de la votació signada per tot l'equip que l'acompanyava quan ocupava el càrrec-, recorden com fins i tot al seu partit dubtaven que el procés de participació arribaria a bon port. Tampoc a Convergència ho tenien del tot clar.
"Quan vaig deixar el Govern, el president em va dir que havíem estat un exemple de lleialtat", ressalta Ortega. Tant ella com Josep Maria Pelegrí i Ramon Espadaler, els consellers d'Unió que formaven part del segon executiu liderat per Mas, van abandonar l'executiu el juny del 2015, quan els democristians i CDC ja no van poder suportar més les turbulències del procés. "El president, fins i tot, en alguna ocasió m'havia dit que vigilés", assenyala l'exvicepresidenta. Eren jornades de moltes susceptibilitats. Cañada rememora que, a banda de les reunions tècniques, havia de gestionar cites amb partits i entitats en què, sovint, s'acabava parlant "del sexe dels àngels". No podien compartir tota la informació.
Amb Mas i Jordi Baiget, secretari del Govern en aquell moment, sí que es desprecintava tot. Després d'uns dies d'incertesa pel disseny del procés, la posada en marxa del web per reclutar voluntaris va marcar un punt d'inflexió. Se n'hi van apuntar més de 12.000 en les primeres hores, i la xifra acabaria superant els 42.000. Ortega i Cañada posen de manifest, però, que el dia abans de la votació van patir perquè van registrar una davallada de més d'un miler d'inscrits. "Però a les vuit del matí, amb tothom a lloc, ja es podia predir que seria un èxit", indica el coordinador del 9-N. L'exvicepresidenta recita de memòria, en més d'una ocasió, el nombre total de votants: 2.344.828. Molt més del que s'esperava.
Els impediments tècnics es van anar resolent seguint un cronograma que Cañada encara guarda. Dos treballador joves de la direcció de serveis de Governació van idear un algoritme per repartir els voluntaris d'acord amb les funcions, la preparació i la zona geogràfica del país. També es va dissenyar el programari per registrar els vots, que no estava connectat a la xarxa. Aquest és un dels elements que Ortega va aprendre d'una visita al Quebec, durant la qual es va reunir amb persones que coneixien com s'havia arribat als referèndums celebrats a la regió. En un manual que li van entregar -"el llibre blanc de les putades, li dèiem"- hi quedaven molt clars els problemes de treballar en línia.
La tarda del 8 de novembre ho van acabar d'entendre: les pantalles del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) es van posar de color vermell per un atac informàtic coordinat que va afectar el funcionament de la Generalitat. "Boi Ruiz, conseller de Sanitat, estava com una moto!", indica Ortega. La recepta electrònica i els historials mèdics van veure's afectats. Van ser les hores més crítiques. L'endemà, quan la votació ja estava en marxa, un membre del Govern els va demanar el cens. "Li vam dir que no el teníem i que, si la policia volia alguna cosa, que vingués", indica l'exvcepresidenta. Espadaler, en aquell moment, era conseller d'Interior i responsable dels Mossos.
Les urnes, un cúter i Sáenz de Santamaría
Perquè el procés de participació s'assemblés al màxim a una consulta -amb pregunta en forma d'arbre, per incloure-hi l'opció d'un estat propi que no fos independent-, calien urnes. Es van encarregar al Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (CIRE): "Havien de fer-se ràpid, ser econòmiques, apilables i que no semblessin urnes", ressalta Ortega. Quan van arribar a Governació, un estret col·laborador de l'exvicepresidenta -el periodista Carles Fernàndez- va recordar que les urnes havien de tenir un mínim de transparència. Així que, amb un cúter, va fer un forat al davant del recipient. Cañada va informar al CIRE que s'havien de tornar a fer per incorporar el disseny improvisat.
"Al final, ho vam fer tan bé que ningú ha qüestionat el resultat", assenyala Ortega. El recompte dels vots es va fer sense problemes, un cop es van creuar les dades de tots els ordinadors repartits per les zones de votació arreu del país. Aquests ordinadors -un total de 7.000- formaven part d'una comanda feta per Ensenyament, amb Irene Rigau al capdavant. El Tribunal de Comptes els va embargar les propietats per aquesta compra. "Estan als col·legis", indica Ortega, que recorda que no se'ls va jutjar per malversació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). "La Irene sempre diu que podríem vendre els ordinadors en un mercadillo", ironitza Cañada.
Vist en perspectiva, ho tornarien a fer? "Sí, sense cap mena de dubte", responen ràpidament. I això que són crítics amb com es va gestionar el capital polític del 9-N: "No es va llegir bé el resultat, i tampoc a Madrid". Pocs dies abans de la votació, Ortega es va desplaçar amb cotxe fins a la Moncloa per reunir-se amb Soraya Sáenz de Santamaría, que en aquell moment era la vicepresidenta totpoderosa de Mariano Rajoy. "Vam fer una reunió molt llarga per pactar. No me'n vaig sortir, i li vaig dir que ho faríem . Al cap de dotze dies, així va ser", revela. Si no hagués estat així, sostenen tant ella com Cañada, no haurien tingut problemes amb la justícia, però sí amb la consciència.