El fotoperiodista Jordi Borràs, amb 'Warcelona'. Foto: Adrià Costa.

El filòsof Friedrich Engels ja va escriure, a finals del segle XIX, que "Barcelona és la campiona del món en la construcció de barricades". Ara, en ple segle XXI, a cada vaga general que es viu a Barcelona s'hi continuen veient imatges espectaculars de barricades, aldarulls, ferits i detinguts. El fotoperiodista Jordi Borràs (Barcelona, 1981), col·laborador habitual de Nació Digital, recull un bon grapat d'aquestes imatges al llibre Warcelona. Una història de violència (Pol·len Edicions).


- El tòpic diu que el poble català és poc bel·licós. Tant a la introducció del llibre, com durant totes les pàgines, dones a entendre que no.

- Se'ns ha venut una Barcelona de confetti, i és mentida. Com qualsevol altra ciutat del Mediterrani, Barcelona ha patit setges, batalles, revoltes... I, si aquí hi sumem el caràcter català, que és qualsevol cosa menys tranquil, aquesta pretesa passivitat del poble català es veu ben bé que és mentida. Però no he volgut fer un llibre de foc i fum a Barcelona, i per això hi ha un pròleg del diputat David Fernàndez i una introducció, i totes les fotos estan contextualitzades. Un cop el lector l'acaba, voldria que comencés a pensar en si serveixen d'alguna cosa les mesures repressives d'Interior, i en si realment hi ha una solució policíaca per a uns fets que provenen d'un malestar social enorme.

- La policia no és la solució als contenidors cremats?

- La violència real que hi ha a Barcelona es troba darrere de les fotografies. Que, de fet, tan sols són les erupcions que resulten d'una societat malalta. Hem d'anar més enllà del contenidor cremant o de la bala de goma rebentant l'ull, hem de veure què provoca aquestes situacions de conflicte al carrer. A partir de les fotos, que són un reflex d'un moment concret, cal que la gent posi sobre la taula que en tota aquesta societat hi ha alguna cosa que no rutlla.

- Què és el que no rutlla?

- Tenim una crisi sistèmica brutal, no només a Catalunya sinó mundial. La gran crisi del capitalisme és el resultat d'un sistema que no funciona. Vivim en un sistema desigual, i les dades ho demostren. Els rics, cada cop són més rics, i els pobres, cada cop més pobres. Ara s'està mostrant que, potser, tot no estava tan tranquil com ens mostraven fa cinc anys. Aquella classe mitjana creada pel sistema per aigualir les demandes de la classe obrera, aquell engany, poc a poc va caient, perquè veiem que l'estat del benestar se'n va en orris... I fa 6-7 anys, això era impensable! Si aquí hi sumem un conflicte nacional de primer ordre, el caldo de cultiu per a aquestes violències és immens.

- Parles de violències, centrant-te tant en la de manifestants com en la de policies. I, sobretot, advoques per la fi de la utilització de les bales de goma. Per què?

- L'Estat espanyol i Portugal són els dos únics països de la Unió Europea (UE) que les utilitzen. I, curiosament, van ser els dos últims estats que van patir dictadures. Aquí hi ha d'haver un debat sobre quin model policial hem de tenir, i el llibre també va en aquest sentit. Les bales de goma són una herència directa de la policia armada franquista i, si hem de construir un nou estat, no hem de copiar els vicis de l'estat opressor. Que els nostres dirigents, que tant miren al nord, també hi mirin en aquest sentit.

- S'ha d'avançar cap a un model amb més policies per càpita, o amb gasos lacrimògens?

- Hem de buscar un model propi, que no es pot basar en la imitació. No pot ser que, en els últims 5 anys, set persones hagin perdut ulls per bales de goma.

- Mentre Catalunya no tingui un estat propi, què han de fer els Mossos?

- Per començar, prohibir la bala de goma, perquè és una mera loteria. Fins i tot a l'excap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Xavier Vilaró, li van rebentar la melsa amb una bala de goma. I d'això ningú ja no se'n recorda.

- Però quina solució és la més correcta?

- No la tinc, però sí que recullo que hi ha una demanda popular perquè tot plegat es replantegi. I puc dir el que he vist al carrer, i que m'han gasejat. I que si arribo a ser asmàtic, m'hi quedo. Hi hauria d'haver un debat sobre tot plegat. La comissió que s'ha creat al Parlament hauria de servir per posar les bases per a un model policial propi, però només ha servit per justificar les bales de goma. El cas d'Ester Quintana, encara ara des de la conselleria d'Interior neguen cap responsabilitat, tot i les evidències mèdiques i pericials. S'ha de replantejar el model de dalt a baix, però no en sóc expert.

- A la introducció critiques la "manca de rigor informatiu en la majoria de mitjans quan toca valorar els avalots al carrer", i el cas d'Ester Quintana en seria el paradigma. La premsa falla, en aquest punt?

- Hi ha molts factors, però sí que és cert que molts mitjans pequen de la por de posar-se la conselleria d'Interior en contra. Amb cas d'Ester Quintana, van reproduir les tesis oficialistes, fent el ridícul més espantós, quan els pèrits forenses parlaven de bales de goma feia dies.

- Més enllà d'interpel·lar al ciutadà i al polític, Warcelona també interpel·la als policies catalans. N'has obtingut algun feedback?

- No se m'ha dit obertament, però m'han fet arribar que hi ha agents emprenyats. Però el problema no són els Mossos, sinó que és una part molt petita dels Mossos, la Brigada Mòbil. D'una plantilla de més de 16.000 agents, a la Brimo només n'hi ha uns 500. Per tant, els Mossos haurien de ser els primers en reivindicar que aquestes coses no passin, perquè una petita part està malmetent la imatge de tot el cos... El mal nom que pot tenir la policia catalana és culpa d'uns pocs, i no és just. El llibre, per tant, no és contra la policia. És contra el model policial. Si hem de construir un estat entre tots, cal fer bé les coses. No es tracta de copiar tots els defectes d'Espanya, es tracta de construir un país net i nou, amb una policia exemplar.


Recull de fotogaleries publicades per Jordi Borràs a Nació Digital, algunes fotos de les quals apareixen a Warcelona:

Vaga general 27 de gener: manifestacions (27/01/2011)

Vaga general del 27 de gener (27/01/2011)

Desallotjament de l'acampada a la Plaça Catalunya (27/05/2011)

Aldarulls al concert nazi de Poblenou (12/10/2011)

Aldarulls durant la manifestació d'universitaris (29/02/2012)

Accions dels piquets a Barcelona durant la vaga general (29/03/2012)

Vaga general al barri de Gràcia de Barcelona (29/03/2012)

Aldarulls del migdia al centre de Barcelona (29/03/2012)

Tarda de vaga general a Barcelona: manifestació i aldarulls (29/03/2012)

Els ultres protagonitzen la celebració de la Roja a Barcelona (01/07/2012)

#14N: manifestació anticapitalista (14/11/2012)

Aldarulls a Gràcia en protesta pel desallotjament del Casal Popular (08/04/2013)

Manifestació alternativa del Primer de Maig (01/05/2013)