Jordi Pujol Ferrusola ha assegurat aquest dimarts a l'Audiència Nacional que mai va cobrar ni pagar des dels seus comptes andorrans a les seves empreses, Imisa i PMC; alhora que ha negat que cap dels comptes tingués relació amb la Generalitat. Tampoc els va fer servir, diu, per facturar els seus serveis a clients com Copisa, Comsa o Isolux.
En la declaració davant el jutge, també ha negat que el pare tingués diners propis a Andorra. En aquest sentit, ha admès que una carta que l'expresident va escriure afirmant que era titular d'un dels comptes era falsa i es tractava d'una estratagema. En realitat, ha explicat el primogènit, el compte era seu, però el volia amagar a l'exdona, de qui s'estava divorciant.
Ho ha dit en la segona sessió de l'interrogatori del fiscal, Fernando Bermejo, que s'ha centrat en els seus comptes andorrans. Pujol Ferrusola ha explicat el funcionament general dels comptes familiars a Andorra, però no ha volgut parlar dels moviments bancaris de l'exdona, perquè és la mare dels seus fills.
La reconstrucció dels fets, per Jordi Pujol Ferrussola
Ha explicat que, quan es va fer càrrec de la deixa de l'avi Florenci el 1990, el banc li va recomanar que autoritzés en el compte a Antoni Zorzano, un andorrà a qui coneixia de jugar a rugbi, per fer més operatius els moviments bancaris des del mateix principat pirinenc. La fortuna que el seu avi havia deixat als set nets i a la nora s'havia invertit en productes financers complexos i a llarg termini a l'estranger. Per això, quan algun d'aquests productes arribava al seu venciment, ell ingressava els diners al compte familiar i, a vegades, tornava a invertir-los en altres productes. Alguns dels títols financers els guardava materialment en un armari del despatx del seu gestor bancari a la Banca Reig, Josep Maria Pallerola.
Fins al 1992, tots els ingressos al compte procedeixen d'aquests productes financers, ha dit. Després, va demanar als germans i la mare que s'obrin comptes bancaris personals per repartir els diners i que cadascú es gestionés els seus propis fons. Malgrat això, els rendiments de la deixa se seguien repartint de manera equitativa entre tots els familiars, a banda de les inversions personals que cadascú comencés a fer amb els seus diners. El germà gran, però, seguia assessorant a la resta de la família, facilitant-los inversions o fins i tot invertint conjuntament, sobretot amb Josep Pujol.
Aquest nou sistema de repartiment es va mantenir fins a l'any 2000. El 2004, Pujol Ferrussola va fer l'últim ingrés als comptes dels germans i la mare. El sistema també va viure un sotrac el 2010. La família estava descontenta amb algunes de les últimes inversions a través d'Andbank, l'evolució de la Banca Reig, i va demanar tota la documentació sobre els seus moviments bancaris, i que es destruïssin totes les còpies.
Andbank s'hi va negar i va demanar-los que marxessin per la nova legislació sobre persones "exposades políticament". Els Pujol Ferrusola van decidir endur-se tots els fons a la BPA, un dels pocs bancs independents que quedaven al principat i que els donava més confiança que les entitats vinculades a bancs espanyols com La Caixa, Banc Sabadell o BBVA.
