Hi ha un fil que relliga el mes de juliol del 2014 amb la decisió de l'Audiència Nacional d'excloure Jordi Pujol de la causa contra la família . Fa dotze anys, en ple esclat del procés, l'expresident de la Generalitat feia pública una carta de confessió en què expiava el pecat de tenir diners sense declarar a l'estranger. No tota la família ho veia igual, però la pressió era alta -els moviments de diners aterraven a les portades- i fins i tot Artur Mas, sempre prudent, arrufava el nas quan sentia les explicacions d'Oriol Pujol a l'executiva de Convergència. La pregunta, la tarda del 25 de juliol del 2014, era si la història absoldria l'expresident. Judicialment, ara ja es pot dir del tot, no hi haurà resposta definitiva.
Quedar fora de la causa permet a l'expresident de la Generalitat, camí dels 96 anys, tenir un final obert. Ni innocent, ni culpable. La biografia ja ha quedat tacada -ell mateix, en una entrevista del 2012 al programa El Convidat de TV3, es mostrava preocupat perquè encara tenia temps d'espatllar-la-, però en els últims temps ha quedat pràcticament rehabilitat. El president Salvador Illa li ha fet costat -ja va contribuir a restituir-lo en una reunió a Palau a l'inici del mandat-, Junts s'ha abocat en la seva defensa -hi ha hagut cues per penjar fotografies amb ell a les xarxes socials, on la JNC ha reviscolat les pintades Pujol, Catalunya de la dictadura- i la família veu protegit el llegat del pare.
Ho està? Fonts familiars assenyalen sempre que poden que la durada de la causa -la instrucció s'ha allargat durant més d'onze anys- ha contribuït a reforçar una sensació de "persecució", en la mesura que han aparegut elements vinculats a l'Operació Catalunya. El judici ha servit com a escenari perquè afloressin -una vegada més- les maniobres de l'Estat per acabar amb la Banca Privada d'Andorra (BPA), i al mateix temps no hi ha hagut cap acusació directa contra l'expresident de la Generalitat. "És el que passa quan l'escrit d'acusació de la Fiscalia no s'aguanta per enlloc", remarquen fonts de la defensa. "Si el mantenien a la causa, potser l'haurien declarat innocent", assenyalen.
Ara ja no se sabrà, però el cert és que s'ha pogut estalviar asseure's al banc dels acusats -ell ha traslladat que volia declarar, i que estava prou lúcid per recordar detalls malgrat els informes mèdics ho desmentien-, de la mateixa manera que no s'ha pogut lliurar del viatge a Madrid, fet amb cotxe diumenge acompanyat d'una infermera. La causa, quasi dotze anys després de la confessió, es tancarà sense que Pujol s'hagi assegut davant del jutge. Un dels temors més estesos entre la família és que això pugui perjudicar algun altre germà a banda de Jordi Pujol Ferrusola, a qui la Fiscalia demana 29 anys de presó. En la seva declaració, ha definit com a "trituradora" els últims anys que han viscut .
La mà al foc de Mas
En dues entrevistes matinals -a Catalunya Ràdio i a la SER Catalunya-, l'expresident Artur Mas, successor de Pujol i ben connectat amb el Júnior en el moment que es va triar el relleu del fundador de CDC, ha posat la "mà al foc" pel seu mentor. "No li interessen els diners", ha assenyalat. Tots aquests arguments no van servir, en el seu dia, per evitar que s'apartés Pujol. L'estiu del 2014 se li van retirar els honors com a expresident de la Generalitat, va tancar l'oficina i es va procedir al desballestament progressiu de Convergència, afectada també per casos com el del Palau de la Música -pel qual va ser condemnada- i pel del 3%, encara en marxa. Pujol, per cert, mai ha militat a Junts.
El partit de Carles Puigdemont ho ha intentat, tant amb Mas com amb el fundador de CDC, però no se n'ha sortit. "Només podrem reparar la trencadissa de fa deu anys si fem les pausa amb el passat", remarca sovint un alt dirigent proper al líder a l'exili. L'actitud de l'Audiència Nacional per obligar Pujol a anar a Madrid ha despertat la primera onada de solidaritat genuïna de Junts cap a l'expresident de la Generalitat, fins al punt que van arribar a convocar una concentració de suport prèvia a la declaració. Són diverses les fonts que insisteixen en la idea que no es va comunicar abans a la família, que preferia el menor soroll possible, pensant també en les conseqüències sobre el tribunal.
Ara que el jutge ha decidit, Pujol podrà continuar seguint el judici des de casa, amb la tranquil·litat que a ell no se'l podrà condemnar i la intranquil·litat de saber que algun dels fills acabarà amb esgarrinxades. La clau de volta del procediment serà saber dues coses: fins a quin punt la família hauria pogut influir en les concessions de la Generalitat i dels ajuntaments en el període 2004-2012 -amb el tripartit a la Generalitat- i si existeix un delicte antecedent que afermi l'acusació de blanqueig de capitals. Per a l'expresident, això sí, el final ja està dictat. Un epíleg obert i que, amb tot el que s'ha arribat a allargar la causa judicial, ha servit per arribar-hi amb el llegat menys castigat que el juliol del 2014.
