El geògraf i investigador de la Universitat de Münster Jörg Mose va realitzar els seus estudis d'Erasmus a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En arribar-hi, pensava que Catalunya era simplement era una regió d'Espanya, i el català, un dialecte. "Pots imaginar-te la sorpresa que vaig tenir quan vaig descobrir com anava tot!", exclama. Va quedar tan impressionat de la situació sociopolítica catalana que va acabar dedicant la seva tesi doctoral al nacionalisme català -"Catalunya, entre el separatisme i el transnacionalisme. De la construcció d'una identitat espaial-territorial"-, qualificada amb un "Cum Laude".

Mose, que actualment treballa com a assessor del partit SPD al land de Mecklenburg-Vorpommern, destaca en aquesta entrevista amb Nació Digital la poca intensitat amb què arriba el procés català als mitjans de comunicació alemanys, i ressalta que la idea genèrica que se'n té entronca més amb la Padània italiana que no pas amb Escòcia o el Quebec. Convençut que el procés català té motivacions que van més enllà de l'econòmica, destaca que darrerament aquesta visió també ha començat a transcendir en alguns articles de l'opinió publicada alemanya.


- Entrevistat per la Deutsche Welle, explicava que era incorrecte interpretar el procés independentista català en base a raons exclusivament monetàries. Quina explicació predomina en l'opinió pública alemanya?

- És que el cas català surt molt puntualment als mitjans alemanys. Si parlo de la meva tesi a gent que no és molt de polítiques, fins i tot haig d'explicar on és Catalunya, per exemple. La majoria ha escoltat coses del País Basc i a alguns els sona Catalunya, però no poden explicar què hi passa. Ara bé, en els últims mesos, sí que hi ha una certa major aparició d'articles a la premsa, a causa de la convocatòria del referèndum. Des d'aquí, és interessant veure que el nacionalisme de Catalunya és completament diferent del d'Alemanya, que és d'ultradreta. Personalment, quan vaig arribar a Barcelona, vaig veure-hi que els nacionalistes duien cabells llargs i barba. Era fascinant! El nacionalisme era patrimoni de l'esquerra!

- Un nacionalisme que no es justificava en la crisi per reclamar una Catalunya independent.

- Sí, clar. No pots formar una identitat només sobre un fonament econòmic. La construcció d'una identitat comuna va paral·lela a la construcció d'una nació, o d'una regió. Sé que és molt important per a vosaltres, però la diferència entre una identitat regional o una de nacional és difícil de trobar. Els catalans sou una nació perquè ho voleu ser. Aquesta és l'única diferència que detecto entre vosaltres i els bavaresos, per exemple. Tot i que, fins no fa gaire, Catalunya i Bavaria eren molt similars. Si llegeixes la premsa de la Diada de 1977, s'afirmava que la situació de Catalunya s'havia normalitzat... Llavors, molts catalans se sentien tan catalans com espanyols. I això ara ha canviat.

- Per què creu que ha canviat?

- La crisi és un dels motius. I l'altra és el PP.

- ERC va notar una gran pujada durant els governs d'Aznar.

- Sí, exacte. Però el que m'ha sorprès més és el que està fent CiU. Quan no poden resoldre un problema com la crisi econòmica, opten per parlar de la nació, perquè no volen parlar de l'economia. És una fugida cap a la identitat, perquè no tenen respostes als problemes vigents. No poden resoldre els problemes i parlen de la nació. Hi ha problemes més greus a Catalunya i a l'Estat espanyol que la qüestió nacional. Teniu una taxa d'atur juvenil que és la més alta d'Europa, molta gent que té 30 anys i viu a casa dels seus pares! Coses així sí que són molt greus. Catalunya té problemes amb la llei Wert, que també són importants, però crec que no tant. Podeu parlar la vostra llengua i coses així. Però els problemes greus són que hi ha pobres i rics, desigualtats... I en aquest context hi ha partits que branden la qüestió nacional per anar cap a una altra direcció.

- Percep l'actual procés independentistes com un derivat de la crisi?

- Entenc que hi ha molts polítics que reclamen la independència per motius que van més enllà de la crisi. Però d'altres, no. És a dir, estic una mica preocupat per veus que la bandera independentista era sempre una cosa de l'esquerra, perquè reclamava una societat més justa, i no sé si aquesta esquerra voldria ara el mateix Estat català que vol CiU.

- Els articles que detecta a la premsa alemanya fan èmfasi en aquesta situació?

- Sí que és cert que abans s'explicava molt l'augment del sentiment independentista català a causa de la crisi. Però en les últimes setmanes, també és cert que han sortit més anàlisis parlant de les causes històriques. A un nivell molt especialitzat, però sí, parlant no només de la crisi com a motiu principal de l'independentisme. De fet, molts alemanys veuen Catalunya i pensen simplement que l'independentisme és cosa d'una regió rica que vol separar-se de les pobres. Busquen explicacions simples, i aquesta és la més simple de totes. I sí que és una de les raons per al separatisme, però no l'única. Tant a Alemanya, com a Espanya o a Catalunya, els homes mirem l'economia, preguntem què passa i busquem arguments des de l'economia per explicar-nos el món, però hi ha més coses.

- Actualment, a Catalunya un dels principals debats econòmics que hi ha és si l'Estat català continuaria a la Unió Europea. Detecta que a Alemanya se'n parla?

- Se'n parla, sí, però mai no hi ha una resposta, perquè no se sap. Per mi, la possibilitat que Catalunya no formi part de la UE és una idea molt rara. Ara bé, tot això a nivell de Dret europeu és molt difícil dir-ho, no tinc una idea clara de com es resoldria el problema, ni què diria la nostra elit política. Per exemple: ara tenim a sobre les eleccions europees, i a la gent no li agrada el sistema electoral vigent. I si hi ha més estats membres, doncs serà més complicat... Hi ha qui diu que no necessitem més llengües, més països...

- Escòcia té més presència que Catalunya als mitjans alemanys?

- Sí, se'n parla més. I si parlen de Catalunya, sempre acaben mencionant Escòcia. Ben mirat, potser és la vostra salvació: potser si son dos països europeus, la UE actuarà.

- Curiós, perquè Alemanya possiblement té més inversions a Catalunya que a Escòcia.

- És que el que trobes als mèdia no és el que és important per a la gent, sinó el que els periodistes pensen que és important. Escòcia és més coneguda que Catalunya, i els periodistes volen explicar històries. I perquè això sigui possible, la gent ja ha de conèixer alguna cosa abans de llegir l'article.

- Amb posterioritat al 9 de novembre, com creu que reaccionarà l'opinió pública alemanya?

- Diria que amb ignorància. A la majoria de la gent li serà igual. Però és difícil de dir, des del punt de vista d'avui, perquè el cas no és als mitjans.

- I les empreses?

- Tampoc no ho sé. Però el que queda molt clar és que els estats nacionals no tenen tant de poder com pensem, o com pensen els polítics. Al cap i a la fi, a la Volkswagen li serà més o menys igual. Però sí que podran jugar a fomentar la competitivitat entre l'Estat espanyol i el català. És a dir, es trobaran en una situació més poderosa.

- Les multinacionals alemanyes volen invertir a Barcelona o a Espanya?

- No sóc empresari, però jo estudiava a Barcelona sobretot perquè volia parlar una llengua que es parla en molts països del món. En canvi, el català, no. Si en el seu moment hi hagués hagut un Estat català i hagués hagut d'escollir entre anar a estudiar a Espanya o a Catalunya, hagués escollit Espanya, com a pont cap a l'Amèrica Llatina. També és cert que, coneixent ja com conec Catalunya, no tindria cap inconvenient en venir-hi. És a dir, les empreses que ja estiguin a Catalunya, possiblement s'hi quedaran. Ara, en vindran de noves? Potser les de l'economia cultural (software, videojocs...), mentre que les d'economia clàssica potser es decantaran més per Madrid. Ara bé, potser l'economia 2.0 és l'economia del futur.