Zapatero ha estat clar en la seva resposta a Díez a l'hora d'assegurar que la política lingüística a Catalunya no tan sols ha fet possible una 'convivència' que constitueix un 'èxit col•lectiu', sinó que a més ha aconseguit, fins avui, 'evitar un dels pitjors fenòmens que s'han produït en altres països' que no ha citat, com és 'la creació de comunitats lingüístiques separades i enfrontades'.
Aquest, segons Zapatero, 'és un valor fonamental a preservar' que 'hem aconseguit entre tots en aquests 30 anys' de democràcia, i 'un exemple' que cal contraposar 'als tòpics i als judicis en alguns casos malintencionats'. 'Espero que ningú, en el seu sa judici, i tenim exemples en molts llocs molt significatius, aposti per una política lingüística de comunitats separades a diferència del que passa, afortunadament a Catalunya', ha dit.
En aquest punt, el president en funcions ha recordat també que el TC ha establert una jurisprudència 'nítida' al respecte 'perquè ha confirmat que els nens a les CCAA on existeixen llengües cooficials han de ser escolaritzats en la llengua pròpia fins que puguin entendre la vehicular general'. Això, ha dit Zapatero, 'ho respecten les normes autonòmiques en tots els casos'.
Segons ha apuntat, 'les crítiques' a la política lingüística catalana i a la posició de l'Estat al respecte 'es caracteritzen per elevar casos concrets i limitats' i 'problemes a resoldre', que 'n'hi ha', però que 'en cap cas han afectat a la convivència en general, a la igualtat o a una hipotètica discriminació'.
I és que segons Zapatero, el castellà no pateix cap persecució a Catalunya ni a cap altre territori de l'Estat. El castellà, ha dit, és 'la llengua dominant' en l'esfera social totes les comunitats autònomes espanyoles, 'també en les que hi ha llengües cooficials', i des de la Transició ha existit 'una política de defensa i de garantia del bilingüisme' i de les llengües pròpies que hi ha en algunes comunitats autònomes i que van estar 'prohibides' i 'marginades' durant moltes dècades de la història espanyola.
Es tracta, ha explicat, de llengües que la democràcia 'va recuperar' i 'ha procurat donar suport' perquè 'una llengua és una riquesa per a un país'. En aquest punt, ha afirmat que per a ell 'el català o l'euskera són llengües d'Espanya' i, per tant, 'els hi tinc el respecte, consideració, i les hi dono suport'.
'És evident que la perspectiva no pot ser la mateixa per a la llengua castellana que la d'una llengua minoritària', ha afirmat, però el català 'és nostre', 'ha tingut èpoques de prohibició', i 'a més pel fet de pertànyer a societats no massa àmplies numèricament tenen cert risc de ser perdudes i de ser minoritària'.
Per aquest motiu, Zapatero ha demanat que en el debat sobre la política lingüística es partís d'una afirmació general 'que ens hauria d'enorgullir', que és que 'essent difícil l'harmonia', en aquests 30 anys 'hem aconseguit èxits molt importants en comparació a altres territoris on existeixen dues llengües amb força que una part important de la població sent a cadascuna com la seva llengua natal i preferent'.
'S'ha aconseguit i cal preservar-ho', ha dit, perquè 'no està exempt de problemes', però 'com tothom sap aquesta és una qüestió sensible que afecta aspectes emocionals i emotius i que cal tractar amb prudència, sentit institucional i sense fer cap concessió a la temptació demagògica'.
Aquest, segons Zapatero, 'és un valor fonamental a preservar' que 'hem aconseguit entre tots en aquests 30 anys' de democràcia, i 'un exemple' que cal contraposar 'als tòpics i als judicis en alguns casos malintencionats'. 'Espero que ningú, en el seu sa judici, i tenim exemples en molts llocs molt significatius, aposti per una política lingüística de comunitats separades a diferència del que passa, afortunadament a Catalunya', ha dit.
En aquest punt, el president en funcions ha recordat també que el TC ha establert una jurisprudència 'nítida' al respecte 'perquè ha confirmat que els nens a les CCAA on existeixen llengües cooficials han de ser escolaritzats en la llengua pròpia fins que puguin entendre la vehicular general'. Això, ha dit Zapatero, 'ho respecten les normes autonòmiques en tots els casos'.
Segons ha apuntat, 'les crítiques' a la política lingüística catalana i a la posició de l'Estat al respecte 'es caracteritzen per elevar casos concrets i limitats' i 'problemes a resoldre', que 'n'hi ha', però que 'en cap cas han afectat a la convivència en general, a la igualtat o a una hipotètica discriminació'.
I és que segons Zapatero, el castellà no pateix cap persecució a Catalunya ni a cap altre territori de l'Estat. El castellà, ha dit, és 'la llengua dominant' en l'esfera social totes les comunitats autònomes espanyoles, 'també en les que hi ha llengües cooficials', i des de la Transició ha existit 'una política de defensa i de garantia del bilingüisme' i de les llengües pròpies que hi ha en algunes comunitats autònomes i que van estar 'prohibides' i 'marginades' durant moltes dècades de la història espanyola.
Es tracta, ha explicat, de llengües que la democràcia 'va recuperar' i 'ha procurat donar suport' perquè 'una llengua és una riquesa per a un país'. En aquest punt, ha afirmat que per a ell 'el català o l'euskera són llengües d'Espanya' i, per tant, 'els hi tinc el respecte, consideració, i les hi dono suport'.
'És evident que la perspectiva no pot ser la mateixa per a la llengua castellana que la d'una llengua minoritària', ha afirmat, però el català 'és nostre', 'ha tingut èpoques de prohibició', i 'a més pel fet de pertànyer a societats no massa àmplies numèricament tenen cert risc de ser perdudes i de ser minoritària'.
Per aquest motiu, Zapatero ha demanat que en el debat sobre la política lingüística es partís d'una afirmació general 'que ens hauria d'enorgullir', que és que 'essent difícil l'harmonia', en aquests 30 anys 'hem aconseguit èxits molt importants en comparació a altres territoris on existeixen dues llengües amb força que una part important de la població sent a cadascuna com la seva llengua natal i preferent'.
'S'ha aconseguit i cal preservar-ho', ha dit, perquè 'no està exempt de problemes', però 'com tothom sap aquesta és una qüestió sensible que afecta aspectes emocionals i emotius i que cal tractar amb prudència, sentit institucional i sense fer cap concessió a la temptació demagògica'.
