Josep Andreu: «Amb les infraestructures patim una presa de pèl, volen deixar Catalunya aïllada»

Josep Andreu (Montblanc, 1956) és alcalde de la capital de la Conca de Barberà des del 2007 (també ho havia estat entre el 1999 i el 2001). Governa amb comoditat –amb vuit dels 13 regidors- després d'un primer mandat on va optar per una fórmula d'unitat per mostrar el compromís amb el procés sobiranista. També ha fet carrera a Madrid –sent diputat i senador per ERC- així com al Parlament de Catalunya. Intenta trencar el (fals) tòpic que les comarques tarragonines són les menys independentistes, lamenta la "presa de pèl" de l'estat espanyol amb les infraestructures i considera que cal una gran aposta pel turisme que vagi més enllà del sol i platja. Montblanc, si més no, té elements per convertir-se en un destí de primer ordre. Després d'Ada Colau i Àngel Ros, Josep Andreu és el tercer alcalde entrevistat a NacióDigital per valorar l'equador dels mandats municipals.

- Vostè governa amb vuit dels tretze regidors de l'ajuntament. Tranquil·litat absoluta.

- Bé, realment les eleccions ens van donar aquesta majoria i es pot dir que sí. Estem contents de com va aquest mandat i la veritat és que anem a velocitat de creuer complint el programa. En el passat mandat teníem un govern d'unitat, que érem tots 13 i ara també estic disposat a fer-ho. Estic obert a incorporar els altres companys perquè en aquest moment, en ple procés, crec que seria millor afrontar-ho amb unitat absoluta.

- Ja ha proposat aquesta incorporació al govern als grups de l'oposició?

- I tant! Ja els hi vaig proposar el primer dia però entenc que sigui complicat aconseguir-ho. El resultat del govern d'unitat sempre beneficia a qui és l'alcalde en aquell moment, això cou i fa que s'ho repensin. En aquest sentit, en aquests moments decisius que s'acosten, almenys en les qüestions que fa referència al procés d'independència, estic segur que tot i tenir oposició, a Montblanc trobarem la unitat d'acció entre tots els partits i l'Ajuntament es mantindrà ferm com un sol bloc.

- A Montblanc, qualsevol moció que incorpori les paraules "independència" o "referèndum" s'aproven sense dubtar-ho.

- Sí. Generalment s'aproven per unanimitat o amb una abstenció. Però això no és només durant aquest mandat sinó que Montblanc sempre ha estat una vila molt implicada en el procés, el catalanisme i no només des de la Transició cap aquí. Sempre s'han viscut els moments del renaixement de Catalunya amb una intensitat molt gran i aquesta és una de les característiques de la idiosincràsia de Montblanc. Penseu que aquí mai ha sortit cap regidor del PP.
 
- Els veïns de Montblanc voten ERC o voten Pep Andreu?

- Ja sabem de la complexitat d'unes eleccions però també saben perfectament qui és en Pep Andreu i quina és la seva postura davant del fet nacional. Aquí tots ens coneixem i sabem de quin peu calcem i també sabem quines són les nostres dèries i ambicions. A Montblanc, però, sempre ha guanyat aquell qui ha encarnat més el catalanisme, sempre ha estat una constant. Amb les seves variants, és evident, però sempre amb el catalanisme per bandera.

"A Montblanc sempre ha guanyat aquell qui ha encarnat més el catalanisme"

- Es tornarà a presentar a les eleccions municipals del 2019?

- No ho sé encara. Hem de fer una reunió amb tot el grup per valorar el mig mandat i decidirem què fem. Crec que ja és moment de prendre decisions perquè hi ha coses que serien per la següent legislatura i que estan subjectes a si ens presentem o no.

- Com veu el procés?

- Jo veig que les coses s'estan tibant, i molt, per part del govern de Madrid. Dona constantment mostres inequívoques que no negociarà res o que no acceptarà res. Que farà tot el possible per impedir-ho i que farà servir tot l'aparell judicial. La mateixa fermesa que hi posen ells també l'hem de posar nosaltres.

"Ara arriba el moment del municipalisme i els ajuntaments som peces clau del procés"

- Creu que es trencarà la unitat del poble amb les institucions?

- Hi ha una qüestió que és primordial i és la de mantenir aquesta unitat perquè si no, no podrem avançar. Pel que veig i sento, estic segur que aquesta unitat es mantindrà d'aquí i fins al final. Ara arriba el moment del municipalisme i els ajuntaments som peces clau en tot això perquè qui ha de dipositar les urnes és personal de l'Ajuntament, qui fa les taules i qui vetlla perquè surti tot bé durant la jornada electoral és gent de l'ajuntament. Hem d'assumir aquesta unitat d'acció amb el Govern i hem d'estar en els mateixos passos, si hi ha desconnexió de la Generalitat, hi ha d'haver la desconnexió dels ajuntaments.
 
- Vostè que va ser president en funcions de l'AMI el 2016 i que actualment és vocal del consell executiu, considera que aquest protagonisme l'encarna aquesta associació?

- Sí, som molts els ajuntaments que estem a l'AMI però no dic que el protagonisme hagi de ser per l'associació perquè qui ha de convocar el referèndum ha de ser el Govern però està clar que els consistoris som molt importants en el procés. També han de saber, tant el president Puigdemont, com els consellers, que quan mirin enrere ens hi trobaran i amb les mateixes condicions, aspiracions i responsabilitats.

- Què opina dels processos judicials sobre el 9-N o el cas de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell?

- És una vergonya el que passa a Espanya, un país amb una qualitat democràtica ínfima. El que no poden pretendre és que el que no guanyen a les urnes guanyar-ho amb el seu poder judicial, que estan absolutament polititzats i tendenciosos i que encara no han abandonat el franquisme. És un clar producte de les característiques que va tenir la Transició, ja que en el poder judicial no es va produir. No hi ha dret que el TSJC no faci servir el català en cap escrit i que per les seves actituds i fets demostren que està en contra de les llibertats i els drets de Catalunya. Però tot això ho superarem perquè la força del poble és molt superior a totes aquestes maniobres judicials.

- L'actitud del govern espanyol fa créixer el sentiment independentista i esperona cada vegada més els catalans a voler celebrar el referèndum. Ho veu així?

- És així. La gran màquina de fer independentistes ha estat José María Aznar i després el PP i tots els esdeveniments que hi ha hagut al voltant de l'Estatut, entre moltes altres coses. Tot això ha fet que la gent hagi passat d'un nacionalisme moderat a l'independentisme. Això encara s'ha agreujat més amb el pacte pels pressupostos de l'estat espanyol. El PNB i Coalició Canària han pactat per tirar-los endavant. Si això ho haguéssim fet aquí a Catalunya, s'hauria encès tot, ens haguessin dit que érem egoistes, que no solidaris i en canvi ells ho fan i no passa res. Encara no he sentit una paraula en contra de Ciutadans.
 
- Considera que Tarragona és la demarcació menys independentista?

- Això és un fals tòpic. Quan les tres capitals de la resta de Catalunya estaven en mans dels socialistes, a Tarragona hi havia un alcalde nacionalista. Hi ha fenòmens extraordinaris. Aquí hi ha un nucli de tres comarques, que són les Garrigues, la Conca i el Priorat, que moltes vegades ens hem disputat els més alts percentatges independentistes amb les comarques de Girona. I també hi ha el fenomen de les Terres de l'Ebre, que han fet un revulsiu extraordinari i que estan a la punta de la llança de l'independentisme. Potser hem comès errors, ens costa més despertar i també remar tots en la mateixa direcció però quan hi anem, hi anem. Ja ho diuen: "Gent del Camp, gent del llamp".

"Que les comarques tarragonines són les menys independentistes és un fals tòpic"

- Recuperant el fil municipal. Vostè és un amant de la restauració, sempre li ha interessat la pedra i la història del municipi. En quin projecte està capficat actualment?

- No crec que sigui així. Montblanc és una joia arquitectònica i monumental i si tenim la sort d'haver nascut i de conviure en aquesta vila medieval per excel·lència, doncs és evident que els montblanquins ens l'estimem i els que tenim responsabilitats apostem per la restauració.

- En què treballen ara? Que volen restaurar?

- Ara estem immersos en dos projectes. Un que és el portal de Sant Francesc, a la muralla, que era l'entrada principal de Montblanc. Allà hi tenim tres immobles que ja hi hem acabat l'excavació i ara estem esperant alguna subvenció per començar l'enderroc i la restauració de la muralla. I l'altre, és que estem fent una modificació puntual al pla general de Montblanc per poder potenciar l'àrea del pont romànic, que el teníem una mica deixat. Amb sana enveja, em miro Besalú, que està molt conservat i ben exposat i això és el que intentarem fer amb el nostre, que té una gran bellesa arquitectònica i realçar-lo. Es troba a la zona més emblemàtica de la vila, és el monument més fotografiat de Montblanc i ho hem d'aprofitar i potenciar. Ja era hora que miréssim perquè recuperés la seva bellesa.
 
- A banda de tenir un gran llegat arquitectònic, el govern municipal ha sabut vendre-ho i atreure milers de visitants.

- Nosaltres estem apostant pel turisme cultural i de patrimoni. A França, per exemple, està molt desenvolupat perquè els francesos són molt amants del que és seu. Fent una comparativa, Carcassona rep 2.400.000 visitants a l'any, dels quals el 10% són catalans. Montblanc, en canvi, en rep més de 200.000. La conclusió és que hi ha més catalans que visiten Carcassona que la capital de la Conca de Barberà... i això no pot ser.

- Què vol dir amb això?

- Doncs que en el turisme cultural encara estem a les beceroles i encara tenim al cap que el que funciona és el turisme de sol i platja. Aquí s'ha de potenciar el patrimoni i la naturalesa, aquí hi tenim les muntanyes de Prades. Abans de la crisi, qui no anava a Punta Cana de vacances era un "mindundi", i en canvi no coneixíem ni què hi havia quatre comarques més enllà. Ara això ha canviat i és el que estem fent. Ens agradaria que la Diputació i també la Generalitat promocionessin més aquest tipus més cultural i més amant de les joies i del patrimoni que té el país i que abandonin la idea que el que funciona només és el sol i la platja.

"Amb l'A-27 patim una presa de pèl, com tota obra pública anunciada a Catalunya. L'objectiu és deixar Catalunya aïllada"

- L'A-27, el túnel del coll de Lilla, està tot empantanegat. Com s'està vivint aquest procés des de Montblanc?

- Ens van assegurar que al novembre de l'any passat que ho reprenien. I aquí a baix, a Fontscaldes, només estan fent la pantomima, estan arreglant quatre talussos i poca cosa més. Des del novembre no han gastat ni un sol sac de ciment. És una presa de pèl, com tota obra pública anunciada a Catalunya. És el mateix que passa amb la desinversió a l'A-7 i el Corredor Mediterrani. L'objectiu és deixar Catalunya aïllada, apartada. Això es mereix que en el moment del referèndum, s'aconsegueixi una gran victòria del "sí" per denunciar el que fa l'estat espanyol amb Catalunya.

Josep Andreu i l'«Oda a Montblanc». Foto: Adrià Costa

- Aquesta situació afecta a l'economia de la Conca de Barberà?

- La veritat és que tot i les mancances, la Conca està funcionant bé. En l'àmbit industrial som molt potents, tenim inversions de les principals empreses de la comarca, ampliacions de fàbriques i totes les empreses ja han deixat enrere la crisi. Ara ja tenen més treballadors que l'any 2007. Som l'única comarca de Catalunya que hem aconseguit baixar del 10% d'atur –un 9,7%- i tenim inversions imminents al territori. Ara bé, per mantenir i per poder millorar, reclamem una vegada més que necessitem el túnel del Coll de Lilla. Aquesta lluita es fa extensible amb els alcaldes de l'àrea Lleida i també el de Valls, que són els principals interessats.

- Si l'atur ha millorat i les empreses estan recuperades, ara la Conca té un pes més important que abans de la crisi?

- Pel que fa a la demarcació de Tarragona els rols han canviat. Ara les que estem estirant som les comarques de l'interior, com el Priorat i la Conca. Abans érem els pobrets del territori i som els que tenim menys atur i els que estem recuperant de la crisi econòmica. Per contra, tots els que abans eren els més importants i que es creien la panacea -el model de turisme de sol i platja- tenen uns registres molt alts d'atur. Montblanc és la quarta població amb el PIB més alt de Tarragona, un fet insòlit. Els que estem sortint més bé de la crisi som els de l'interior, no els de costa. La realitat és la que és.

"Els que estem sortint més bé de la crisi som els de l'interior, no els de costa amb el sol i platja. La realitat és la que és"

- Quina és la solució per resoldre la problemàtica de les morts en accidents de trànsit a l'N-240? El desdoblament, la gratuïtat de l'AP-2 o ambdues coses?

- Aquí hi ha qüestió bàsica, i és que fins que no es faci l'autovia i el túnel del Coll de Lilla, els camions seguiran passant per Vilaverd i Alcover, amb un alt grau de perillositat. També cal millorar la connexió amb Lleida perquè la carretera també és perillosa. Jo crec que en aquests moments l'única alternativa visible és que si no pot ser la gratuïtat total de l'AP-2, doncs que almenys hi hagi una rebaixa, tipus conveni, que obligui als camions a passar per l'autopista. Caldrà veure com evoluciona tot això.
  

«No contestaré cap requeriment de la justícia sobre el referèndum»

1. Es nota el fet de tenir un president que era alcalde com Carles Puigdemont? - Jo crec que sí. Té molta consideració als ajuntaments i també ho demostra amb el fet que va ser present a l'última assemblea de l'AMI. Quan un ha sigut alcalde i ha de fer altres exercicis de funció pública té molt present que els ajuntaments són la primera línia d'atenció i relació amb el ciutadà. El cas de Puigdemont no és únic, ja que també amb altres presidents es notava, com amb Pasqual Maragall i José Montilla. Fins i tot amb els consellers es veu de seguida si han passat prèviament per un ajuntament, per la manera de fer i d'entendre la política.   2. Sense Ada Colau al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona s'hagués iniciat el debat sobre les (re)municipalitzacions dels serveis? - Aquest debat fa temps que existeix, sobretot en les poblacions més petites. Concretament, aquí a Montblanc s'ha parlat molt de temps sobre si anar a una societat municipal d'aigües conjuntament amb Reus i finalment vam decidir que faríem una societat amb el 100% de capital de Montblanc. Amb Colau potser s'ha accentuat més però a moltes ciutats aquest és un debat que no ha marxat mai i cal dir que és una reflexió bona que ens hem de fer tots els ajuntaments. 3. Quan rebi un requeriment de la justícia dient que no es poden cedir locals municipals pel referèndum què faran? - El mateix que faig quan en rebo un requeriment que em diu que retiri l'estelada de l'ajuntament, res. No contestaré. Nosaltres sempre hem dit i hem defensat que estem a disposició del Govern i del president pel que faci falta i obrir els col·legis serà una de les feines que hem de fer. 4. Com hauria reaccionat si la Rosa -la dona de 81 anys que va morir a Reus amb la llum tallada- s'hagués mort al seu municipi? - No ho sé. Sincerament. No ho vull ni contemplar. Encara que pugui dir que aquestes qüestions no corresponen a l'alcalde de Montblanc perquè com que no tenim 20.000 habitants, el tema d'assistència social ho tenim delegat al Consell Comarcal, considero que seria horrible. Déu me'n lliuri de trobar-me una cosa així. 5. Les municipals del 2015 van deixar en molts municipis un panorama molt fragmentat. Aposta per un canvi de llei que faciliti la governabilitat: doble volta per escollir alcalde, bonus pel partit més votat.... - D'això n'hem parlat moltes vegades. Jo crec que en aquests moments no hi haurà canvis en les eleccions municipals ni el sistema d'elecció. Veig molt lluny poder fer un canvi en el sistema. Ara mateix, altres feines d'aquí al setembre i després ja en parlarem, perquè cal recordar que la llei electoral és una llei espanyola. Ara, també considero que caldrà veure si aquesta fragmentació perdurarà en el temps, sobretot en les grans ciutats, o si ha sigut només fruit d'una conjuntura puntual del 2015.