Josep Rull, al seu despatx del carrer Còrsega. Foto: Marina Bou/ Nació Digital

Josep Rull (Terrassa, 1968) està enganxat a les Question Time, de Westminster, on govern i oposició es diuen de tot. Caràcter britànic o gust per la confrontació? Ambdues coses. Rull, a diferència d'altres polítics sobiranistes, no ve de la Catalunya estelada, sinó de Terrassa, un feu inexpugnat (inexpugnable?) del PSC des del 1979. A hores d'ara, fa funcions de secretari general de CDC, és membre de la Mesa del Parlament i lidera l'oposició a la seva ciutat de naixement... I sol parlar bastant més clar que la seva coalició.

- Vostè té el mandat de recorrer el territori i, per tant, visita les agrupacions del seu partit. Què sent a dir, últimament, sobre Josep Antoni Duran Lleida?

- La gent ens expressa diversos neguits. Sobre la crisi econòmica, sobre la claredat del procés del dret a decidir i, evidentment, ens expressen neguits sobre aquesta polifonia que hi ha a CiU. La resposta que donem és que el rellevant acaben essent els fets concrets i, en aquest sentit, el Govern li ha fet un encàrrec al Consell de Transició Nacional: fixar amb claredat quines són les peces per contruir l'estat propi, per construir la independència. I el full de ruta s'està seguint de manera inalterable.

- No sé si vostè va veure l'entrevista que li van fer a José María Aznar a Antena 3. Quan van introduir la qüestió catalana ho van fer preguntant si el procés era seriós o "una broma". Aquests dubtes no li semblen relacionats amb aquesta "polifonia" que sovint protagonitza Duran Lleida?

- A Espanya necessiten creure que això no va seriosament, respon més a un desig que no pas una altra cosa. Pensaven que després de les últimes eleccions el procés havia quedat escapçat però, per contra, continua avançant. A nosaltres el que ens preocupa l'amenaça que va pronunciar el mateix José María Aznar: "Abans que es trenqui Espanya es trencarà Catalunya". Ens hi hem de conjurar en contra i per això expliquem el procés per tots els municipis i barris de Catalunya, de forma inclusiva i positiva.

- El PP intenta trencar la societat Catalana?

- Sí

- Com?

- Ja en tenim alguns exemples. La Llei Wert preten qüestionar la cohesió de la societat catalana i generar fantasmes en un procés que és radicalment democràtic. Perquè a diferència de l'espanyol, el nacionalisme català sempre ha estat inclusiu, social i adreçat a un sol poble. Estan llançant una ofensiva clara en aquest sentit.

- Li sembla una primera esquerda que hi hagi alcaldes de l'àrea metropolitana que diguin que els seus municipis no participarien en una consulta on es qüestionés la unitat de l'estat?

- El PSC ha d'afrontar una de les decisions més transcendents de la seva història. Si és aquest PSC de Núria Marin, que aprova una resolució amb el suport de Plataforma per Catalunya i el PP o és el PSC fidel a la seva tradició de compromís amb Catalunya i la democràcia.

- Però gran part del poder institucional que conserva el PSC són, precisament, aquests municipis metropolitans. Vostè creu que els alcaldes s'estan deixant arrossegar per aquest intent de ruptura social que atia el PP?

- Sí, perquè és un discurs fet des de la por a perdre una posició preeminent. Aquesta por pot posar en dubte la premissa de Catalunya, un sol poble. Basar-se en el no és molt poc edificant, potser valdria la pena que expliquessin quina és la seva alternativa concreta. Per què aquest federalisme, que ningú no sap ben bé què és, no connecta amb la societat. No hi ha alternativa a la independència.

- Li sembla que el PSC intenta impermeabilitzar determinats barris de l'àrea metropolitana perquè aquest debat no hi arribi? Aquest PSC metropolità bloqueja l'accés del discurs sobiranista en aquests barris?

- No m'atreviria a dir bloquejar, però sí que posa dificultats evidents a poder parlar en termes oberts de les propostes dels uns i els altres. Això és un símptoma claríssim de debilitat. Els forts pacten i són capaços d'obrir debats, els febles imposen i tanquen. Que Núria Marin tingui por a les urnes implica feblesa.

- Vostè descriu el revers de la funció que va tenir el PSUC al final del franquisme i durant la transició. En aquell moment els comunistes catalans van projectar el catalanisme a les masses treballadores provinents de la immigració i, ara, entenc que vostè creu que el PSC fa just el contrari.

- Sí. I l'expressió més greu és impedir que els arguments puguin circular lliurement.

- Pere Navarro intenta arreglar Espanya i no s'hi posa pas per poc. Vol que abdiqui el rei, demana liquidar el concert basc...

- Sí, però l'únic resultat és que ell incrementa la notorietat. Però, al servei de què? No ho sabem.

- De moment obre els diaris de Madrid.

- La provocació, quan té un objectiu molt clar, es pot arribar a entendre, però en aquest cas és provocació al servei del no-res.

- No se li pot negar la independència de criteri.

- No, això ningú no ho qüestiona. Però no sabem al servei de què actua aquesta estratègia.

- Sembla que cada cop hi ha més gent a favor d'unes eleccions plebiscitàries i una declaració unilateral d'independència amb posterioritat. Hi coincideix?

- Sempre hi ha d'haver l'aval de les urnes, perquè necessitem guanyar legitimitat interna i internacional. I, després, s'ha de negociar. Tenim pocs padrins internacionals i, per tant, depenem molt de nosaltres mateixos i de com d'àmplia sigui aquesta majoria interna. L'actual Parlament no pot fer una declaració unilateral.

- ERC li sembla un soci egoista?

- ERC, en termes parlamentaris, és un soci lleial que dóna seguretat i estabilitat al Govern. Respecte al que van signar el desembre, ERC ha estat un soci extraordinàriament fidel al que es va pactar. Un altre tema és que, davant d'unes circumstàncies tan excepcionals com aquestes, calen majors nivells de compromís. Quan més fort fos el Govern, més possibilitats hi ha a l'hora d'aplicar l'agenda.

- El pacte també deia que farien pública la formulació precisa de la pregunta que es farà quan es consulti la ciutadania, i això tenia com a límit el 30 de juny. Ho compliran?

- Esperarem a què el Consell de Transició Nacional (CTN) ens lliuri l'informe sobre els instruments que podem utilitzar per tal de canalitzar la voluntat del poble de Catalunya. Serà a partir d'aquí que veurem quin és el millor mecanisme per poder-ho fer. Si tenim un organisme com el CTN, rigorós i tècnic, ha de ser a partir d'aquí que actuem.

- O sigui que hi haurà un retard tècnic.

- Sí. Tampoc no tindria sentit que ignoréssim l'informe del CTN.

- Vostè també és el cap de l'oposició a Terrassa. Imagino que ja deu tenir un criteri format de l'alcalde Ballart, que ja porta mig any en el càrrec.

- Hi ha un canvi d'actitud, i això sempre és positiu. Però no hi ha projecte, en aquest moment, l'Ajuntament de Terrassa està orientat per fer campanya, les 24 hores, per a Jordi Ballart. L'alcalde fa més de candidat per al 2015 que altra cosa i no hi ha relat. Continuem tenint problemes molt seriosos, com un atur per sobre de la mitjana i un govern al qual li costa afrontar les dificultats.

- Almenys hi ha més reflexos. Quan la polèmica per la placa dedicada a un voluntari de la División Azul a Terrassa el mateix alcalde va reaccionar des de Twitter.

- Sí, hi ha aquests reflexos. Però a la ciutat hi tenim alguns elements estratègics que ens fan patir. A Terrassa s'ha tancat un hotel al centre, tenim dificultats amb la Fira de Terrassa, de tipus comercial... Encara vivim de l'antic model de Manuel Royes, començarem a valorar Jordi Ballart quan tingui una agenda de ciutat, no una agenda pròpia de partit.

- Li diuen que no hi és. Curiosament la mateixa acusació que vostè aplicava contra Pere Navarro.

- Mentre duri aquest procés transitori procuro allargar al màxim l'agenda i intento coordinar bé la feina del meu equip i mantenir els contactes amb la gent. I escoltar molt. La política a Terrassa es fa al carrer, no pas al ple.