La reunió aquest dilluns del Consell de Política Fiscal i Financeraha servit perquè la vicepresidenta i ministra d'Hisenda espanyola, María Jesús Montero, i la conseller d'Economia, Natàlia Mas, coincidissin en el marc de la trobada multilateral i la part catalana posés sobre la taula la proposta de finançament singular. Montero ha reiterat que l'executiu espanyol no avala la reivindicació d'un concert econòmic i que cal moure's dins del marc estatutari. En paral·lel, en les negociacions entre ERC i Salvador Illa de cara a la investidura, el candidat socialista defensa tan sols el consorci tributari sense més concrecions. Avui, com ha avançat Nació, ERC ha elevat el finançament singular a la mesa de partits amb mediació internacional, fins ara reunida a Suïssa.
El consorci està establert en el text de l'Estatut, que no especifica la correlació de majories en el seu si. Aquest és un aspecte fonamental perquè és el tema del poder. En un debat de fa uns dies al Cercle d'Economia, el catedràtic de la UPF i exconseller del Banc d'Espanya Guillem López-Casasnovas ja advertia de la necessitat que el consorci tributari "s'adjectivi". Una manera de dir que el terme consorci pot dir moltes coses i també podria acabar sent una mena de canvi de banc sense que la clau de la caixa -per emprar l'expressió del president Aragonès- canviés de mans.
Sembla que des del govern espanyol es fixen unes línies vermelles que tenen poc de singularitat. Però pel que fa al finançament, hi ha la percepció que s'està en un moment decisiu. I cap formació sobiranista n'hauria d'estar al marge. Fa uns dies, en el butlletí Més Junts, òrgan intern del partit Junts, l'exconseller Jaume Giró feia unes declaracions interessants. Després d'assegurar que "un finançament just en forma de concert econòmic és el que avui necessitem més urgentment com a nació", Giró afirmava: "Estem escanyats i espoliats". Però tot seguit, deia que "si juguem bé les nostres cartes, això pot canviar".
Fora bo que des de Junts s'escoltés la veu de l'exconseller, que sol parlar des del pragmatisme i el sentit polític. Junts ha fet del debat sobre el finançament un nou front obert amb ERC. La confrontació d'estratègies en el si de l'independentisme només afebleix la causa comuna. Junts vol desvincular el nou finançament de la investidura perquè creu que cal parlar directament amb el PSOE.
És obvi que les negociacions Illa-ERC no es poden desvincular de la posició que adopti finalment la Moncloa quant a finançament. Però en el fons el que hi ha és la voluntat de torpedinar al màxim les converses que poden culminar en una investidura. La temptació de sectors del sobiranisme és la dels darrers temps: esperar a veure què fa ERC per després, en tot cas, deslegitimar-ho. És una via que no serà la més beneficiosa per Catalunya.