Victòria en tota regla de l'independentisme en el debat sobre la pertinença a la Unió Europea (UE), o no, d'una Catalunya independent. Certificada, fins i tot, per la periodista de dreta extrema Isabel San Sebastián. El debat entre el ministre espanyol d'Afers Exteriors i Cooperació, José Manuel García-Margallo, i el líder d'ERC i número cinc de Junts pel Sí, Oriol Junqueras, s'ha saldat a favor d'aquest segon, que ha aconseguit situar el ministre en un extrem del ring, amb tot un seguit d'envestides verbals que ressonaven pels platós de 8tv. "Si us plau, utilitzi algun verb de manera positiva", li engaltava. "Això que vostè explica és un conte de la lletera a la inversa", li etzibava. "Les comparacions que vostè em fa estan totalment mancades de rigor", li fumia.



El cara a cara ha començat com un debat extremadament legalista, amb teva-meva de posicionaments, contraposicionaments i declaracions vàries de diversos estaments comunitaris. Un teva-meva que, de cop, s'ha convertit en un monòleg de Junqueras, davant d'un Margallo aclaparat. Capcot. Fins i tot el moderador s'ha vist amb l'obligació moral d'aturar el líder republicà per donar veu al ministre espanyol. Aquest ha intentat reprendre el fil, sense gaire sort. Junqueras li estava colpejant el fetge amb fruïció, i no pensava deixar-lo anar així com així. Hi ha hagut un moment en què Margallo ha intentat prendre la iniciativa del joc, parlant de la pèrdua de llocs de treball, de corralito, de fugida dels bancs... "Per què ens amenaça constantment?", li ha engaltat Junqueras.

Margallo partia d'una premissa bàsica, i no en pensava sortir: "No hi ha cap expulsió de Catalunya per part d'Espanya, sinó que qui s'exclou és Catalunya. Hi ha autoexclusió." Citava l'exemple d'Algèria, i Junqueras s'hi agafava i el rebatia, agafant-se en la dada que el ciutadà català ja és, de facto, ciutadà europeu. "Ningú no pot ser privat de la seva nacionalitat. Constituïm un nou estat, volem que els ciutadans guanyin drets, no traurem la nacionalitat a ningú. Seria lamentable que el govern espanyol la volgués treure a algú", sentenciava. I, de cop, venia a la ment de l'espectador l'estat espanyol intentant treure la nacionalitat espanyola als ciutadans de la Catalunya independent Xavier García Albiol, Alícia Sánchez-Camacho, Carme Chacón o Albert Rivera, per assenyalar uns noms a l'atzar.

D'Ossètia del Sud als EUA

El debat, sucós, tan sols ha tingut un inconvenient. En tractar-se d'un enregistrament, Margallo ha tret a relluir una resposta de la Comissió Europea (CE) sobre la secessió que aquesta mateixa tarda s'ha conegut que havia estat adulterada en la seva versió en castellà. Però aquest contratemps no ha fet tremolar el republicà, que continuava amb la seva repassada a d'altres sentències comunitàries. Margallo, veient-se aclaparat, ha intentat desacreditar Junqueras en la seva totalitat. "Vostè condueix en una autopista en sentit contrari", li ha dit, i tot seguit ha tret a relluir estats fallits com Ossètia del Sud, Abkhàsia i Donetsk com a exemple del que seria una Catalunya independent. Uns exemples que, d'altra banda, ja fa temps que treu a debat cada vegada que en té l'oportunitat. 

"La Xina no vol sentir a parlar [de cap secessió]. Rússia, tampoc. França, tampoc. Els estats madurs no volen cap fragmentació. I he estat amb Obama, i sé què pensa", ha assegurat Margallo. El republicà s'ha agafat a aquest últim exemple per recalcar que el president de la subcomissió d'Afers Europeus, el republicà Dana Rohrabacher, era favorable al dret a l'autodeterminació de Catalunya, i Margallo li ha respost que "un lobby important" s'ha dedicat a convèncer congressistes nord-americans, sense concretar quin era aquest lobby ni qui el pagava. En el moment en què la teoria de la conspiració entra en un debat, qui la verbalitza perd la partida.

Margallo, davant la insistència de Junqueras perquè el cap de la diplomàcia espanyola concretés d'on sortia aquell lobby, tan sols podia insinuar un mig somriure. Mig burleta. Mig atemorit. "Sostinc que es produeix una sortida automàtica de la UE [en cas de secessió]", reiterava, i visualitzava una Catalunya-estat amb un atur del 37%.

Tot amb tot, Margallo ha tingut un punt d'honestedat. "Si tinc raó jo, com crec que la tinc...", ha començat una frase. Allò que, fins ara, era una certa més que absoluta, avui s'ha transmutat en un simple condicional. I tot comparava les pèrdues que van tenir les repúbliques bàltiques en independitzar-se de la URSS amb les pèrdues que tindria Catalunya. "Però vostè em compara amb Letònia i la Rússia post-soviètica. La comparació no té cap sentit. Parlem del segle XXI. La comparació és totalment inapropiada, mancada de rigor. Qui posarà aranzels aquí? Nosaltres no. No ens expliqui aquest apocalipsi", sortia Junqueras a l'ofensiva. I Margallo hi tornava amb el seu únic argument: "Que no els fem fora, que se'n van vostès." I vinga a beure aigua. Devia tenir la boca ben seca.

"Se us estima molt"

"Estant a Espanya, a Catalunya li ha anat molt bé", ha conclòs Margallo de manera lapidària. La vida en comú pot haver estat bonica, sí. De fet, Junts pel Sí no ho nega. En guardarà una foto al suro dels records. Però ara l'independentisme vol el divorci. "Se us estima molt, no trenquem!", deia Margallo ja en temps de descompte, amb un deix de dramatisme.