Els bacteris no tenen cervell. Malgrat aquesta mancança, per alguns important, quan els bacteris celebren un aplec en una placa de petri i el científic de torn els tira alguna substància, s'apilen. És un mecanisme de supervivència, de protecció eficient de la seva existència. Una sofisticació primària basada en la desconfiança.

Els primats, els gossos i, fins i tot, els coloms han perfeccionat aquesta defensa evolutiva. I, de moment, se'n surten. Com, fins ara, se n'han sortit els bacteris i els ensopits geranis. Els humans també ho hem fet. De fet, tenim més avantatges que els geranis, perquè a més de ment, consciència, subjectivitat i memòria tenim cames i podem marxar si on estem arrelats no ens agrada.

La desconfiança és, doncs, el motor que permet la supervivència de les espècies. I la desconfiança en equip amb el cervell i la memòria hauria de ser una cuirassa capaç de preveure els perills més evidents. Aquest principi, racional de mena, el va exposar el president d'ERC, Oriol Junqueras, aquesta setmana al Cercle d'Economia.

Vestit de pedagog franc, Junqueras va fer de pelegrí en terra d'infidels. I recordant que Espanya és el país que més caixes ha trencat de tota la història; recordant l'esbroncada d'Europa a les seves finances públiques i recordant el frenesí en la despesa pròdiga i inútil del diner públic va sentenciar: "Tenim el dret a desconfiar d'Espanya". Acostumats els del Cercle a veure els independentistes com gent que desenfrena la imaginació i sacrifica la realitat, Junqueras els va demostrar que l'independentisme és racional. Tan simple com un bacteri.