Hi ha perfils dins dels partits que, sovint, tenen una projecció pública moderada però que són indispensables perquè la maquinària funcioni. David Saldoni (Sallent, 1976) és un d'ells. Alcalde del seu municipi durant vuit anys, diputat al Parlament, militant de Convergència, fundador del PDECat i primer secretari d'organització de Junts, deixa la primera fila per encetar una nova etapa professional a Colòmbia. En aquesta entrevista, repassa la seva trajectòria i analitza com la seva formació -de la qual era fins fa uns dies responsable de política municipal- ha d'afrontar les eleccions del 2027, on es juga bona part de la vertebració territorial i de la influència del projecte.

Què farà a partir d'ara?
Començar una nova vida en un altre país, a Colòmbia, des de l'àmbit privat.

A la política li falta gent que hagi passat pel sector privat?
Falta haver vist què és ben bé el món privat. A casa, al restaurant, tota la vida he vist el que costa arribar a pagar les nòmines, què suposa l'increment del preu de l'energia, què representa pagar impostos i les sancions que venen si no pots. Tot això genera una experiència que és positiva.

Sovint es parla més de polítics que de política, en tot cas.
Des de la política també es té aquesta sensació. Parlem de les declaracions i de les contradeclaracions. I, en canvi, la política és treballar per transformar la vida de la gent. No ho faig mai, però la setmana passada vaig fer un tuit amb el meu últim discurs al Parlament i molta gent m'ha fet comentaris dient que no em coneix ni la meva mare, amb insults al darrere. I pensava dir-los que construir un teatre en un poble de 7.000 habitants com Sallent deu ser important. Que hi hagi tot un seguit de gent que tingui la barra de ser capaç de dir això lliurement en una xarxa social és d'una frivolitat extrema que indica en què estem convertint la política.

Existeix un descrèdit. Per què?
L'hem desacreditat amb la confrontació. Ens hem acostumat a l'insult i al zasca. Tot això està fent molt mal a la política, que s'ha convertit en un Sálvame Deluxe. 

Canvi vital a banda, es podria interpretar que deixa orfe Junts quan queden només dos anys per a les municipals
No, al contrari. Fa més de mig any que vam començar-ne a parlar amb Jordi Turull. Hem mirat de fer les coses molt ben fetes perquè la transició pugui ser el més ordenada possible. Crec que ho estem fent de forma exemplar. M'estimo Junts una bestiesa, m'estimo la feina que he fet. Si em necessiten, hi seré.

Vostè ha estat alcalde, diputat, militant de CDC, fundador del PDECat, alt càrrec de Junts. Com afronta el partit les municipals, que són bàsiques per afermar el poder real que atorguen els alcaldes i els regidors al territori?
Primer de tot, hem d'intentar ser els màxims possibles, i acostar a Junts gent amb diferents sensibilitats per poder construir una coalició electoral més potent que la del 2023. I hem d'afrontar tots els temes des del màxim rigor i responsabilitat. Junts ha de poder oferir solucions, hem ser el partit de les solucions, des del poble més petit a la ciutat més gran, des de la política municipal a les Corts Espanyoles, des del Parlament a Europa.

Junts té una implantació territorial envejable, però també un problema greu a l'àrea metropolitana: cap regidor a Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, per exemple. Tenen un pla per resoldre-ho?
Hi ha una àrea de l'executiva que hi treballa sota el grup de País en Xarxa. Hi ha molta gent a l'àrea metropolitana que segurament no ha percebut l'acció política de Junts com a pròpia, i ara tenim la capacitat de demostrar que no és així, que tenim un projecte per tot el país.

Aquest és un problema que ve del temps del procés?
En determinades parts del país no va acabar de quallar segons quin discurs. Anem veient cada dia, amb les mancances de l'autogovern, que la solució és la independència.

En l'última intervenció davant del ple va defensar la prohibició del vel a les escoles i als instituts, i també la del burca. Com ha arribat Junts a aquest posicionament?
Ho hem anat veient amb la capil·laritat que té Junts. Amb el vel, aquests dies n'hem parlat pel que afectava les piscines, amb el burquini. Havíem de tenir una posició abans de l'estiu. Amb el vel a les escoles també hi havia preocupació, davant del començament del nou curs al setembre. No podem permetre que un pare sigui capaç de fomentar o obligar la seva filla a anar amb vel a l'aula, fins i tot amb el preu de poder-la arribar a treure de l'escola.

Noten la pressió d'Aliança Catalana o són debats que apareixen de manera genuïna?
Posar Aliança al mapa ve dels partits que diuen que no en parlen mai. Després veiem com el president Illa només esgota el temps amb ells, en les sessions de control. Els alcaldes i regidors ens fan arribar les preocupacions que senten i les que noten al carrer, més enllà de les que apareixen a les xarxes socials i a la premsa. Hi intentarem donar resposta. Aliança és un partit populista, i a Junts volem seguir amb la via de les solucions i de ser útils.

Tenen por que els robin candidats de cara a les municipals?
No, no ens fa cap mena de por.

Vostè estava a favor o en contra de la moció de censura contra Sílvia Orriols?
Estava a favor d'escoltar molt la gent de Ripoll. Hi ha dies que ho veus d'una manera, i dies que d'una altra. Al final, tots vam estar d'acord amb la decisió.

Pactaran amb Aliança, d'una manera o una altra, després de les municipals?
No, no hi pactarem. La missió de Junts és governar sols.

Temen que en algun municipi se saltin la consigna i tirin pel dret?
La directriu del partit haurà de ser clara.

La fórmula que plantegen perquè no s'atorgui l'empadronament si s'ocupa de manera irregular un edifici està inspirada en la manera de fer de l'Ajuntament de Martorell. Hi ha entitats que, com va avançar Nació, l'han portat als jutjats. Els fa dubtar que sigui un bon model?
No ens fa por que es puguin judicialitzar les nostres idees. El que fan a Martorell és de sentit comú. Ocupar un habitatge es considera una cosa il·legal, sí o no? Sí, en tots els casos. Per tant, ocupar és il·legal. El que no pot ser és que, al final, fent una acció il·legal, t'emportis una sèrie de drets tan fonamentals com l'educació i la sanitat. No pot ser que una patada a la porta i entrar en un pis generi aquests drets. Un padró social de la Generalitat permetria fer seguiment de les persones que tenen aquesta necessitat social.

El 62% de les ocupacions del 2024 va ser en habitatges sense ús. Les ocupacions de primera residència són testimonials. Per què endurir ara el discurs sobre aquesta qüestió? Estem parlant de dades o estem parlant de percepcions?
Moltíssima gent ja comença a conèixer algú que té un pis ocupat. El que hem de fer és centrar els temes: ocupar no és una forma d'accedir a un habitatge. Mentre estiguem legitimant l'ocupació, no es trobaran altres solucions. No pot ser que fem els ulls clucs.

La situació es pot abordar des de molts prismes: des de la seguretat o des de l'emergència habitacional. Es pot resoldre tot alhora?
Sí, perquè a vegades una cosa empeny l'altra. Tenim un greu problema en l'àmbit social: en els últims anys ens hem centrat més en què ha de fer l'administració per pagar les coses de la gent que no pas en què ha de poder fer la gent per pagar-se les coses. Aquest canvi d'enfocament ha d'impregnar les polítiques dels pròxims anys.

Qui s'ha mogut cap a la dreta: Junts o el país?
S'han d'afrontar tots els debats. Això que estic dient no és de dretes ni d'esquerres, és de sentit comú. Hauria de ser molt d'esquerres que la gent es pogués guanyar la vida i fer les seves coses. Hem confós les polítiques d'esquerres amb fer que a la gent se'ls pugui pagar tot, que hi hagi subvencions. Ho hem de canviar.

S'ha estat excessivament bonista els últims anys en matèria d'immigració?
No ho crec. Estem parlant d'una questió de números. Quan en una societat tens un 1% de població que necessita ajuda especial, no és un problema. Quan el percentatge és del 20%, sí. Quan jo era alcalde, les reserves de places de necessitats educatives especials eren quatre. L'altre dia parlava d'una escola en què ja hi ha 26 places de necessitats especials i 24 d'ordinaris. Això provoca una disfunció en el conjunt de la societat que és espectacular i que es transforma en insostenible.

No haver planificat el creixement demogràfic i no haver parlat de la immigració han fomentat l'extrema dreta?
El fet de no afrontar els debats amb la realitat que tenim sobre la taula i posar-hi la catalana manera de solucionar-los ens porta a un discurs populista que al final fa forat. El que vol la gent són certeses i coses fàcils. Quan la gent ho està passant malament i té necessitats, se'n va al tarotista perquè estan en un moment de desesperació. La classe mitjana no arriba a final de mes, els pares que treballen tot el dia no tenen cap ajuda perquè els fills es quedin al menjador, i en canvi veuen altra gent que sí que s'hi queden tots. Què fas? Vas a buscar el tarotista, que en aquest cas són les propostes d'extrema dreta. Li hem de dir a la gent que vagi a teràpia, no al tarotista, que hi ha solucions. 

Junts es va voler passar de centreesquerra quan va néixer? Es va veure arrossegada per la CUP en alguns moments?
Des del pas al costat del president Artur Mas, la política catalana ha pivotat massa al voltant de la CUP. L'espai convergent ha sacrificat molt pel procés. Especialment en l'àmbit ideològic, perquè tot el que estava disposat a sacrificar aquest espai no ho estaven disposats a fer els altres partits. Les coses han tornat a la seva posició.

L'espai convergent va sacrificar massa?
No, perquè mai és massa per lluitar per la independència. Vam ficar tota la carn a la graella, i estic segur que ho tornaríem a fer.

Quin ha de ser l'horitzó nacional de Catalunya, des d'una perspectiva realista?
Hem de treballar per tornar-ho a fer. Però d'una manera diferent, amb àmplies majories. Això vol dir convèncer el conjunt de la societat, que es mou quan veu les coses possibles i probables. Hem de tornar a demostrar que la independència de Catalunya és possible i és probable, i que és la millor solució. Haurà de ser un camí nou. 

Li agrada el gir que ha fet Junts a l'hora de dialogar amb el PSOE i col·locar peces al Madrid del poder?
Com a partit independentista i influent, Junts vol que Catalunya tingui el màxim poder fins a la independència. Per tant, això vol dir que els catalans visquin millor, i ha de ser present a tot arreu on es decideixi qualsevol cosa que afecti un català o una catalana.

Un dels problemes dels acords amb el PSOE és que l'aplicació definitiva no depèn de Pedro Sánchez, com és el cas del català a Europa o de l'amnistia.
Quan fas acords, han de ser ambiciosos. S'ha d'exigir que tothom remi perquè sigui tot possible. Aquí hi ha una alta responsabilitat del govern espanyol i del seu president, i apliarem la resta de peticions i de debats a la mesa de negociació a Suïssa perquè la valentia i el lideratge polític demostrin que saben afrontar l'Acord de Brussel·les.

Hi apareix el finançament, en aquest acord. Per què Junts no col·labora en aquesta negociació oberta a l'Estat?
Ha de ser irrenunciable l'administració del conjunt dels impostos per part de la Generalitat.

Sota el seu punt de vista, Junts està començant a assemblar-se al millor de Convergència?
Cometem un error quan parlem sempre dels paradigmes de CDC. Som al 2025, i les coses ja no són com en aquella època. Un partit polític ha de mirar endavant i no enrere. Hem de centrar els debats, intentar arribar al màxim de capes de la societat catalana, que la gent senti que ofereixes un horitzó de qualitat personal i ambició nacional.

És possible recuperar una certa unitat estratègica amb ERC?
Hauria de ser indispensable que tots els partits que tenen Catalunya al centre recuperin espais de diàleg i de mirada estratègica.

Carles Puigdemont està pendent de l'amnistia. Continuarà com a president de Junts fins i tot quan pugui tornar amb normalitat a Catalunya?
Espero que sí. No ho desitgem a ningú, però aquesta mirada externa que té des de Brussel·les a juda a poder desencallar els temes i a poder-ne parlar amb una mirada més oberta. És un lideratge imprescindible. 

Per tant, Puigdemont continua sent útil des de l'exili?
La grandesa d'un partit és saber-la configurar a través de totes les peces. El president, en aquest cas, és a l'exterior. I ho compaginem amb una presència molt alta d'un secretari general [Turull] que es passeja per tot el país cada dia. I amb una presència del conjunt d'alcaldes que és molt gran.

Per acabar: quin és el gran moment que recordarà de la seva etapa política?
Un gran moment va ser la meva època com a alcalde. Vam estar al costat del Govern per impulsar el procés independentista. El president Puigdemont va venir a inaugurar el teatre de Sallent el 4 de setembre del 2017, quan faltaven poc més de vint dies pel referèndum. Va ser molt important que vingués.